Arxiver i historiador

Fou llicenciat en Història Medieval per la Universitat de València. La seua vida professional estigué lligada als arxius. Tenia un gran coneixement de paleografia, la qual cosa el facultava plenament. Fou coorganitzador de l’Arxiu Històric de Gandia i, juntament amb els seus responsables directes, Àlvar Garcia i Jesús E. Alonso, publicà L’arxiu municipal de Gandia. Inventari del fons històric (1274-1924) (Generalitat Valenciana, 1991) i Arxiu Municipal de Gandia. Història i guia (Ajuntament, 2007). A més, amb els mateixos autors, presentà en congressos i publicacions especialitzades diverses propostes arxivístiques com “Fotocopiar el futur o inventar els arxius” o “El futur dels arxius municipals: una proposta de comarcalització”.

D’altra banda, posà a l’abast dels investigadors sèries documentals importants com l’ordenació cronològica, el regest i les característiques del Catàleg de pergamins de l’Arxiu Municipal de Gandia (1268-1683) (Generalitat Valenciana, 1987); l’edició d’El manual de consells de Gandia a la fi del segle XV (PUV, 2005) i la “Transcripció del manual de Consells de Gandia a l’època de Francesc de Borja 1541-1547” (en línia), tots dos de considerable interès per a conèixer l’inici del ducat adquirit pels Borja, un tema que també tractà en l’article “Un passeig bibliogràfic borgià des de la Safor”, en la revista Afers.

Encara en plena joventut donà a conèixer estudis importants com “L’endeutament censal a la vila de Gandia durant la Baixa Edat Mitjana” (Ullal, 1987); o el llibre L’Hospital de Sant Marc de Gandia, una institució per a pobres malalts (segles XIII-XX),(CEIC Alfons el Vell, 1988), un tema que completà en l’edició bilingüe Història de la Fundació Hospital de Sant Marc i Sant Francesc de Borja (CEIC Alfons el Vell, 2010) en treballs específics com “Sanitat marítima i guarda de la mar a la Safor (segles XVI-XIX)” o “Hospital, malaltia i aliments a la Gandia de l’Antic Règim”, presentats a les Trobades del Seminari d’Estudis sobre la Ciència, o, també, sobre el valor patrimonial de l’edifici que albergava el nosocomi.

Una altra aportació principal de la seua obra fou “Per guardar la vila”. Muralla i defensa a la costa valenciana. (Gandia, segles XIII-XVI) (CEIC Alfons el Vell, 2011), que complementà en “Vila, Raval i Vilanova. Evolució urbana de Gandia a final del segle XVI” (Afers, 2014).

També són rellevants els seus articles “La dona com a mercaderia. Sexe i prostitució a Gandia”, dins La memòria amagada. Dones en la història de Gandia (Ajuntament, 2002) i “Jueus i conversos a la Gandia medieval: una introducció” (Afers, 2018).

A més, s’hi poden afegir altres treballs divulgatius com la sèrie “Regirant l’arxiu”, de la revista Bagalina (1987), escrita en cooperació amb Jesús E. Alonso, on donaren a conèixer notícies del segle XIX; i, en solitari, la introducció a I entràrem a la vall de Bairén. Jaume I i el Llibre dels Fets (CEIC Alfons el Vell, 2008). Així mateix, fou col·laborador del Diccionario histórico de la Comunidad Valenciana (Levante-EMV) i del Diccionari d’historiografia catalana (Enciclopèdia Catalana). La seua labor de recerca el convertí en membre dels Consells Executiu i General del Centre d’Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell (1991-1999).

Accedí per oposició a la plaça d’arxiver d’Oliva, on també exercí com a director de la seua xarxa de biblioteques. Ara bé, la ciutat no té documentació municipal anterior a 1936, cosa que en dificulta els estudis històrics. Així i tot, Vicent Olaso s’ocupà d’aspectes patrimonials en “Les cases de Tamarit d’Oliva: punt i seguit” (Revista de la Safor, 2009) o de la noblesa en “Els Centelles al servei de la Corona espanyola” (Cabdells, 2016). A més d’altres papers divulgatius, adients al lloc on aparegueren, els llibres de Festes de Moros i Cristians de la localitat: “El comtat i els musulmans a finals del segle XV. Assajant una vida pròpia” o “Els pirates i la mar valenciana”. Possiblement el seu darrer article fou la síntesi biogràfica d’un dels seus alcaldes, Salvador Cardona Miralles, inclòs en el llibre col·lectiu Inoblidables. Personatges saforencs d’adés i ara (CEIC Alfons el Vell, 2019).

Un altre vessant de la seua producció el constitueixen les nombroses ressenyes, habitualment amb introduccions contextualitzadores, referides a actes, llibres i programes d’institucions culturals, i fins i tot amb incursions en la crítica musical, que inserí en publicacions especialitzades com Revista d’Història Medieval o Espai Obert, però també en altres d’àmbit més general com el diari El País, les revistes Saó i Bagalina, o la plataforma País Valencià Segle XXI.

Als 47 anys encetà la nova via del conreu literari. Publicà el poemari Esclats i neguits (Emboscall Edicions, 2008), un recull de textos que havia anat escrivint al llarg del temps i deixant al calaix. El seguí El soroll de la pedra (Tres i Quatre, 2012), amb el qual guanyà el premi Senyoriu d’Ausiàs March, i finalment Que tot plegat no semble mentida (Edicions 96, 2017). En el llibre guardonat fa servir una poesia sòbria, de llenguatge quasi col·loquial, però colpidora, que repassa la vida en cada una de les seues etapes, des de la trista infantesa i els excessos de la joventut fins als amors i desamors de l’edat adulta, el naixement de la filla i el desencís vital de tantes “enyorances vanes engolides per la bèstia aliena”, mentre s’esborra el rastre de la història comuna i es converteix en un estrany en la terra pròpia. Per això en el darrer poemari exclama: “Jo em declare hereu de derrotes contínues”. És una poesia que reflecteix l’itinerari vital del jo poètic i els somnis romputs d’una generació i on el lector es pot reconèixer tant en l’àmbit individual com en el col·lectiu.

També inclogué textos de creació que romanien inèdits en Gandia, capital literària. Antologia de textos actuals de la Safor-Valldigna (Lletra Impresa, 2018).

Pòstumament, en record i homenatge, el professor Ferran Garcia-Oliver promogué i coordinà el volum Una comunitat humana al llarg de la història: la Safor. Estudis dedicats a Vicent Olaso Cendra (Afers, 2020), on s’insereixen setze treballs extensos, tretze dels quals se centren en l’època baixmedieval a la comarca, l’espai i el temps que estudià preferentment.

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet

Llibres

---

Diversos autors. Una comunitat humana al llarg de la història: la Safor. Estudis dedicats a Vicent Olaso Cendra. Catarroja: Afers, 2020.