Comerciant i escriptor

Va nàixer en una família de classe mitjana en un moment de nombroses agitacions a conseqüència de la política d’Isabel II en els seus últims anys de regnat. Era el quart dels cinc fills de José Olivert Crespo, obrer oficial de vila, i de Vicenta Arlandis Piris.

Lambert va abandonar l’escola a una edat primerenca per uns incidents amb un mestre i prompte va començar a aprendre l’ofici de comerciant al costat dels seus germans majors. La botiga familiar s’anomenava «Viuda de Olivert e Hijos» i amb el temps va passar a denominar-se «Lamberto Olivert». L’any 1897 es va casar amb Victòria Espinós Aparicio, amb qui va tindre huit fills, dels quals en van sobreviure sis. Cap al 1920, va haver de vendre la botiga i va passar a treballar als consums, fet li va permetre dedicar-se amb profunditat a les seues aficions literàries i, com a autodidacte, augmentà la seua producció escrita. A més, Lambert va trobar diversos mitjans difusors dels seus escrits: la revista Sucrona i el diari El Pueblo de Blasco Ibáñez, a qui tenia una gran estima i admiració.

Olivert fou un dels col·laboradors més destacats de la revista esmentada i, normalment, hi publicava composicions en valencià i castellà sobre els seus ideals republicans, molts d’ells influïts per altres escriptors i polítics que seguia, com Émile Zola, Blasco Ibáñez i Pi i Margall. Alguns dels escrits en què s’aprecien les seues idees són: «Honradez» (1928), «A la memòria de Blasco Ibáñez» (1928), «Viva la República» (1931), «Coplas del día» (1931), «A un jornaler» (1936), «Por las cantinas escolares» (1936), entre d’altres.

Les primeres composicions en vers les va publicar amb 23 anys al diari El Sucronense. Uns anys més tard, en concret el 1893, va guanyar el Llibre d’Or d’Estudis Poètics dels Jocs Florals de Lo Rat Penat amb un «Romanç sobre la història de Cullera». El 1922 va crear-se la revista El Pàmpol, en la qual va publicar entre abril i juliol d’aquell any onze poemes de temes diversos amb el pseudònim de Pampolitos. La revista Sucrona havia sorgit el 1922 i va eixir al llarg de quinze anys. Fou tan lleial a la revista que el seu fundador, José Ramón Costa Altur, l’anomenava «l’Avi de Sucrona». En 1923, Olivert va fer una lectura dels seus poemes a les nits literàries de l’Ateneu de València, publicats per la impremta de José Ramón Costa.

Lambert Olivert va estar connectat amb la Renaixença valenciana, ja que, en ocasions, va escriure versos segons la trilogia clàssica de Pàtria, Fe i Amor. El mitjà difusor més important d’aquest moviment foren els Jocs Florals –de Lo Rat Penat i d’altres convocats a la Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera–, on l’autor va participar en diverses convocatòries. La majoria dels poemes presentats centraven la seua temàtica en l’apartat de la Pàtria: València i, sobretot, Cullera. Alguns títols d’aquesta secció són «Fulles seques» i «El castell». També va mesclar el sentiment patriòtic amb el sentiment de Fe en poemes com «La baixada» (1929). L’Amor, com a tercer i últim tòpic del moviment, també estigué present al seus poemes, dels quals cal destacar «Marinetes» (1932) i d’altres poesies dedicades a la seua muller. A més, va omplir gran part dels seus versos de sàtira i humor, amb els quals Olivert posava en evidència i recreava diversos aspectes socials i polítics del moment.

Tot i que el vers era el seu talent principal, també va escriure obres en prosa i teatre. L’única novel·la que s’ha trobat de l’autor es titula Tributo de sangre, una obra breu publicada entre el 1883 i 1884 al diari El Sucronense sobre les disquisicions i problemes que té un jove en realitzar el servei militar. A banda d’aquesta creació, també va escriure altres narracions com «Tomaset l’incrèdul» (1914), «El buen cura», «Somni ensomniat», «Despertar-me a temps» o «En la porta del cel». Aquestes últimes tres composicions tenen un caràcter humorístic i satíric. Pel que fa al teatre, Olivert va publicar les següents obres: Los moriscos de Cullera, Simonet el xeperut i En família o anem a dinar. Les dues darreres encaixen completament en el gènere dramàtic del sainet.

En finalitzar la dictadura de Primo de Rivera i amb l’arribada de la II República, va passar a ocupar el lloc de bibliotecari municipal a la biblioteca que s’havia obert a la casa que el seu germà havia deixat al poble al carrer de Cervantes. Lambert Olivert va continuar publicant a Sucrona habitualment i participant en nombrosos actes literaris i culturals de Cullera fins a la seua mort.

En morir als 77 anys, el seu germà Agustí va cedir al poble de Cullera la Casa Palomes, que és l’edifici on es troba actualment el Conservatori de Música. L’any 2012, amb motiu del 75é aniversari de la seua mort, l’associació Cullera Laica va organitzar per a les Festes Majors un homenatge a la seua figura; l’acte va comptar amb diverses iniciatives culturals relacionades amb ell, la seua obra i el fons històric de la Biblioteca Municipal de Cullera. Una d’elles va ser batejar una sala de la Casa de la Cultura amb el nom de «Lamberto Olivert Arlandis».

Autoria: Mireia Pérez i Gómez