Víctor Oroval i Tomàs
Carcaixent,
5 d'octubre de 1910
Carcaixent,
27 de gener de 1989
Bibliotecari, mestre, advocat i erudit
Va iniciar els estudis al col·legi dels franciscans de la seua ciutat i només a vint anys va començar a publicar en revistes locals, especialment a La Ribera i ¡Juventud!, temes de caràcter històric i filològic. Per aquesta època va establir amistat amb l’arabista i catedràtic universitari Julià Ribera i Tarragó, també carcaixentí.
La guerra va interrompre els seus estudis. Oroval va servir en les files republicanes, fet que, segons relata la bibliotecària Dolors García Hinarejos que ha estudiat la seua vida, sempre va amagar.[1]
El 1939 va començar a treballar a l’Ajuntament de Carcaixent, i un any després obtenia el títol de mestre. Segons García Hinarejos, «Oroval va ser un autodidacte, un etern estudiós i es llicencià en Dret el 1949». Un any abans de llicenciar-se, però, va començar a dirigir la Biblioteca Pública de Carcaixent sense deixar de formar-se en temes biblioteconòmics i arxivístics. Fou durant aquests anys que va establir amistat amb personatges rellevants com Ernest Martínez Ferrando o Felip Mateu Llopis.
Entre les principals aportacions d’Oroval figuren els estudis dedicats als arabistes Julià Ribera i Francesc Pons Bohigues i les seues comunicacions al 1r Congrés d’Història del País Valencià[2] i a la segona i tercera Assemblea d’Història de la Ribera.
Ressenya García Hinarejos que «la cultura d’Oroval era amplíssima i n’és una bona prova la seua biblioteca personal, amb una col·lecció al voltant de 10.000 volums d’història, filologia, teologia i filosofia fonamentalment, a més d’extensos fitxers i caixes fruit de les seues investigacions sobre temàtica local, fotografies, etc., alguns donats pel mateix Julià Ribera com a prova de la seua amistat».[3]
Va ser membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià i va donar suport a Unitat del Poble Valencià (UPV) el 1987.[4] Des de finals de 1984, un col·legi públic de la localitat du el seu nom.
[1] Citat per Bernat Daràs i Mahiques, cronista oficial de Carcaixent a partir de l’article de Dolors García Hinarejos, «Bibliografia local de Carcaixent. Víctor Oroval i Tomàs», dins Festes Majors i Patronals de Carcaixent 1998, p. 82-87.
[2] El Congrés, celebrat entre el 14 i el 18 d’abril de 1971, és una de les fites dels anys de recuperació civil i política del País Valencià. Va ser organitzat pels departaments de les facultats de Filosofia i Lletres, Dret, Medicina i Ciències Econòmiques de la Universitat de València. El president de la comissió organitzadora fou Julià San Valero Aparisi, que ràpidament es decantaria per anticatalanisme. En formaven part també Miquel Tarradell, Joan Reglà, Vicenç Rosselló i Ernest Lluch. El secretari general del Congrés fou l’historiador i deixeble de Vicens Vives, Emili Giralt i Raventós. Hi participaren uns 700 congressistes, entre els quals Alfons Cucó, Lluís Vicent Aracil, Ricard Pérez Casado o Màrius Garcia Bonafé.
[3] Dolors García Hinarejos, ibídem.
[4] Vegeu de Bernat Daràs i Mahiques, Els carrers i places de Carcaixent. Història i anecdotari. Ajuntament de Carcaixent, 2007.
Autoria: Francesc Viadel i Girbés