Músic

Les cançons del grup folk Al Tall formen part de l’imaginari del valencianisme contemporani. Sense Enric Ortega seria difícil que la reconeguda formació musical hagués arribat a tenir tanta popularitat tot i que s’hi va incorporar quan el grup ja l’havien fundat el 1975 a casa del músic Tonipep Rodríguez, Vicent Torrent, Miquel Gil i Manolo Miralles. En els inicis del grup va tenir una gran importància una persona molt vinculada a Ortega, Didín Puig, periodista, escriptora i activista cultural que va viure el Maig del 68 a París, on va organitzar concerts de cantautors al Teatre Olympia. Puig va ser també la primera dona en fer classes de valencià als Jesuïtes de València en ple franquisme. La periodista de Guadassuar va treballar també per a la revista Gorg i per a Edigsa, i va ser amiga d’Ovidi Montllor, Vicent Andrés Estellés i Carmelina Sánchez-Cutillas, entre moltes altres personalitats vinculades al valencianisme.

També va ser decisiva la intervenció d’Oswaldo Blanco Bayarri de l’Equip València Folk. La primavera d’aquell any es va presentar en públic a Albal (l’Horta) i a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València. El primer recital amb un contracte d’actuació va ser a la Pobla de Vallbona (Camp del Túria) el 22 d’agost. Poc després treien el seu primer disc, Cançó popular del País Valencià.

Els pares d’Enric Ortega i Pi van arribar a Alberic procedents de Barcelona, on van muntar un molí de gel. El jove Ortega va treballar per a l’empresa familiar i va iniciar estudis de Filosofia i de Medicina que va abandonar per la seua passió per la música. Fet i fet, Al Tall va ser la formació més important per què va passar.

Segons Vicent Torrent, Ortega coneixia els membres del grup i n’era amic. «Ell era cantautor i no feia molt que havia guanyat un premi en una mena de concurs que havia muntat la Casa de Catalunya d’ací de València per a cantants en valencià. Durant un viatge a Barcelona, on actuàvem junts al Teatre Grec, ell amb la seua banda però, vam acordar i parlar que ell si volguera podia tocar amb Al Tall també. Enric Ortega es va convertir ràpidament en la gasolina del grup. Era una persona molt dinàmica, molt positiva, d’harmonitzar diferències, de llançar sobre la taula un munt de projectes contínuament. Quan va desaparèixer d’aquella manera tan sobtada, ens vam quedar bastant tristos. (...)».

Abans, però, de la seua etapa en Al Tall, Ortega va formar part del grup H₂O, a més de fundar el Grup de Folk d’Alberic conegut per l’espectacle «Els Cavallers», basat en una cançó popular i pels nombrosos concerts que va realitzar per escoles o en escenaris mítics com el del Teatre Micalet de València, bressol de la Nova Cançó a la capital del país.

Com a cantautor va estar involucrat en molts projectes tant de música infantil com de música adulta, va fer una infinitat de concerts per tot el País Valencià i va estar guardonat l’any 1970 per a enregistrar un disc amb el primer Premi Revelació de Valencià.

En Al Tall fou un membre de ple dret i participà de les produccions del disc Deixeu que rode la roda (1977), Posa vi, posa vi, posa vi (1978) –disc amb molts arranjaments d’Ortega que va impulsar el grup– i l’importantíssim Quan el mal ve d'Almansa (1979), difós quan el músic d’Alberic ja havia mort.

Seua és la cançó «A Miquel Grau», dedicada al jove militant del Moviment Comunista del País Valencià assassinat per un membre de Fuerza Nueva a Alacant mentre penjava cartells convocant a la manifestació del 9 d’Octubre. La cançó va ser enregistrada en l’únic senzill d’Al Tall, A Miquel l’assassinaren. D’aquesta cançó, Torrent afirma que és la més important del repertori o de les més importants d’aquella època en la mesura que va fer créixer al grup: «Nosaltres coneixíem una petenera que cantaven a cappella al carrer de Sant Roc de la Vilavella; ens la van ensenyar parlant amb la lletra original i en la furgoneta la cantàvem i tal. I llavors, mentre esperàvem el nostre torn per a cantar (a l’Aplec del Puig de 1977), l’Enric, allà entre els tarongers, va fer tres coples i ve i diu: “Açò ho podríem cantar amb la música de la petenera”. Ens en vam anar allí, pels camps, la vam repassar i vam aprendre la lletra, i la vam soltar. Allò va ser una catarsi col·lectiva brutal, un silenci i una tensió molt forta, perquè els fets eren molt recents». Amb tot, Ortega ja havia compost i assajat el tema a l’andana del seu domicili d’Alberic.[1]

Seu és també el tema «El bolero d’Enric», composició per a ser ballada molt coneguda del repertori folk valencià inclosa en el disc Quan el mal ve d’Almansa.

Ortega va morir a Barcelona sobtadament i en estranyes circumstàncies. A la seua mort, el poeta Vicent Andrés Estellés li va dedicar el poema «A Enric Ortega», llegit en l’homenatge organitzat per Al Tall el 1978 als Vivers de València. El poema va ser guardat per la seua dona Empar Torres durant 34 anys i publicat i musicat pel fill, Albert Ortega, Bertomeu, en el llibre-disc Bertomeu. 7 d’Estellés publicat per Edicions del Bullent.

Diu el poema: Perquè et recorde Enric. Perquè la teua veu / em retorna, joiosa, travessant la ciutat. / Perquè fórem amics des de l’arrel dels dies. / Perquè et recorde, alegre, el diumenge del Puig. // Perquè et vaig veure, un dia, junt als teus companys / cantant / a Burjassot. Per tot, per tant, Enric... / Amic de la meua ànima i de la meua ràbia. / Per aquesta tristesa que ens ha deixat de sobte. // Per tu he vingut. Per tu i la teua muller. / Per tu, pels teus companys, que són els meus companys. / Estic ací, entre els teus, entre els nostres, Enric. / I jo sé que s’encén un pètal de gerani. // Per tu sonen les veus i canten les guitarres. / Per tu puja la parra general del país. / Tornes a fer, amic, amic, germà del cor, / més alegre aquest dia, l’alosa del diumenge.

Autoria: Francesc Viadel i Girbés

Llibres

---

Víctor Mansanet Boïgues. Al Tall, 35 anys de música mediterrània des del País Valencià. Alacant: Universitat d'Alacant, 2010.

---

Entrevista a Vicent Torrent: La Veu del País Valencià (4 febrer de 2017)
Entrevista a Vicent Torrent: La Veu del País Valencià (4 febrer de 2017)
https://www.diarilaveu.com/entrevista/24607/vicent-torrent-la-nostra-patria-musical-es-el-mediterrani