Llista alfabètica
Llista alfabètica

Enric Orts i Ausina

València, 27 d'octubre de 1912
València, 26 d'agost de 1992

Fotografia de Enric Orts i Ausina

Polític

Els seus avis eren Emili Orts Guinart i Maria Carme Herreras i Soler i es varen casar el 13 de març de 1882. Els seus pares Enric Orts Herreras i Empar Ausina, tingueren tres fills: Enric, Empar i Emili.

Es va casar amb Maruja Herreras amb qui tingueren dos fills: Enric i Marisa.

Fou membre del Centre d'Actuació Valencianista (CAV), entitat fundada en 1931 sota la presidència d'Emili Cebrian Navarro amb l'objectiu de superar les diferències polítiques que dividien el moviment valencianista. En la primera etapa enfocava la problemàtica nacional des d'un sentit essencialment cultural. En 1933 i amb la presidència de Joaquim Reig l'entitat va canviar de rumb i va deixar de costat l'apoliticisme per donar recolzament a un valencianisme «totalitari», això és no només cultural sinó també cívic i polític. Aquest canvi d'objectius va provocar que el sector esquerrà de l'entitat contestara a aquests fets i en una assemblea extraodinària celebrada en setembre de 1934 es va decidir per gran majoria el canvi del consell directiu. En la nova directiva del CAV el president fou Josep Castanyer i Fons i el secretari Enric Orts i Ausina. Es va tornar als principis inicials de ser un organisme neutral, patriòtic i culturalista que rebutjava el valencianisme «totalitari» promulgant un ampli sentiment de germanor valenciana.

El CAV va experimentar una transformació en 1936 i es va integrar al Partit Valencianista d'Esquerra. Paral·lelament a aquests fets es procedí a la reobertura d'Unió Valenciana que fou presidida per Joaquim Reig i amb una junta directiva formada per Emili Cebrian com a secretari, J. Sansabas com a tresorer i els vocals Calvete, Rodríguez, Asins i Enric Orts i Ausina.

També fou membre de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (APEV) creada en València en 1934 a proposta de Carles Salvador Gimeno que va plantejar el projecte en 1921. L'objectiu era demanar l'ensenyament en valencià a les escoles i crear una editorial per fer llibres i formar els mestres. Però amb la proclamació de la dictadura de Primo de Rivera es va suspendre el projecte. El 17 de febrer de 1934 es va tornar a dur endavant el projecte amb Antoni Tarín i Sales com a president i amb el suport del CAV i de Carles Salvador, Enric Orts i Ausina, Robert Moròder i Molina, Enric Valor i Vives... Adoptaren les Normes de Castelló de 1932 per a dur endavant els projectes però amb la Guerra Civil la seua activitat es va aturar i en 1938 es va dissoldre.

Durant la Guerra Civil esdevingué president de Lo Rat-Penat, en la nova junta que elegiren els joves de l'entitat l'11 d'agost de 1936 per tal que fora acceptada pels comitès i els nous poders fàctics revolucionaris. La seua composició presidida per Enric Orts fou: Lluïs Cebrián Ibor, vicepresident; Manuel Marco Millà, secretari; i Domènec Gómez i Senent, Enric Bastit i Lluís Guarner com a vocals.

Autoria: Iris Ruiz i Marquès

Enric Orts i Ausina

Bibliografia


Llibres

CUCÓ, Alfons . Valencianisme polític, 1874-1939. Edició ampliada i revisada, 1999.