Josep Maria Ots i Capdequí
València,
5 de desembre de 1893
Benimodo,
20 de setembre de 1975
Historiador, jurista i activista cultural
Es llicencià en Dret a la Universitat de València i a la de Saragossa. Posteriorment, continuà estudiant a Madrid, on es doctorà finalment el 1917 amb una tesi Bosquejo histórico de los derechos de la mujer en la legislación de Indias (1920), dirigida per Rafael Altamira, amb qui creà un fort vincle, més enllà de la vida acadèmica.
Posteriorment, va obtenir la càtedra d’Història del Dret a la Universitat de Barcelona, que canvià per Oviedo. Anys més tard passà a treballar a París i després a Berlin. Finalment, el 1924 es traslladà a Sevilla on hi havia l’Archivo de las Índias, fet que li facilità la dedicació plena en la investigació sobre dret indià. També, fundà l’Anuario de Historia del Derecho Español, col·laborant amb els historiadors Claudio Sánchez-Albornoz, Galo Sánchez, José María Ramos Loscertales i Ramón Carande. Més tard, a Sevilla, fundaria l’Instituto Hispanocubano de Historia de América i el Centro de Estudios de Historia de América, que posteriorment seria la Escuela de Estudios Americanos.
El 1931 passà a exercir la seva càtedra a València, però no abandonà els seus serveis a Sevilla fins el 1936.
Fou el responsable de la secció d’universitats al Ministeri d’Educació, des d’on passà a formar part de la Comissió per l’avantprojecte d’Estatut pel País Valencià, el maig de 1931. El juliol d’aquell mateix any es va fer públic el text de l’avantprojecte i s’obrí una llarga problemàtica. El debat durà fins el 1933, quan el Bienni Negre aparcà la discussió sobre l’Estatut d’autonomia, i no es reobrí fins el febrer de 1936 amb la victòria electoral del Front Popular.
El 1935 va rebre l'Ordre Nacional de Mèrit Carlos Manuel de Céspedes, amb el grau d'Oficial, atorgada pel govern cubà.
Els anys de la Guerra Civil
Amb l’inici de la Guerra Civil, moltes organitzacions universitàries promogueren la creació d’un moviment antifeixista, a exemple de les aliances en defensa de la cultura, d’inspiració comunista, creades arreu d’Europa. Al País Valencià, el pintor Josep Renau fou el principal impulsor de l’anomenada Aliança d'Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura. Josep Maria Ots i Capdequí, juntament amb Jesús Hernández, s’implicà també en la creació de l’entitat i n’arribaria a exercir la seva presidència. D’ençà de la seva fundació, l’Aliança fou un punt de trobada de marxistes i valencianistes.
També durant la Guerra Civil fou degà de Dret i durant els anys 1937 i 1938 col·laborà activament a la revista republicana Hora de España.
L’exili a Sudamèrica
El març de 1939 marxà a l’exili. Primer, en un vapor anglès que el portà fins a Oran, a Algèria, des d'on passà a França, i després fins a Colòmbia, acompanyat del que havia sigut el seu mestre, Rafael Altamira. Sent reclamat pel president de Colòmbia, Eduardo Santos, per la seva afició a la història, s’instal·là a Bogotà. Allà, inicià les seves col·laboracions a la revista Las Españas, una de les publicacions més importants de l’exili espanyol. Així mateix, va ser elegit delegat de la Unión de Profesores, entitat que agrupava i representava als professors universitaris espanyols a l’exili.
Va esdevenir professor d’Història del Dret espanyol i indià en diverses escoles i facultats de Dret. Paral·lelament, continuà les seves investigacions sobre el dret indià, les quals donaren peu posteriorment a diversos treballs publicats a Mèxic, Colòmbia, Washington DC i a l'Estat espanyol quan retornà de l’exili.
Durant el 1944 va treballar com a professor a la República Dominicana, passà a Puerto Rico el 1946 i ensenyà també a Lima i Quito durant el 1952. La transcendència de les seves obres sobre dret indià fomentaren posteriorment la creació de càtedres d‘Història del Dret espanyol i indià en diverses universitats hispanoamericanes.
El 1953 va tornar de l’exili però no li fou reconeguda la seva càtedra, la qual no se li restituí fins el 1962, quan ja s’havia de jubilar.
En morir, amb 81 anys, deixà un gran llegat com a historiador especialista en Dret i institucions indianes. Les seves obres foren molt nombroses, tot i que les més destacades tractaven sobre la propietat de la terra a Amèrica, d’entre les quals es troben El régimen de la tierra en la América española durante el periodo colonial (1956 i 1959) i el Manual de historia del derecho español en las Indias y del derecho propiamente indiano (1943). Dels estudis sobre les institucions de Nueva Granada destacaren els títols Instituciones de gobierno del Nuevo Reino de Granada durante el s. XVIII (1950) i Las Instituciones del nuevo Reino de Granada al tiempo de la Independencia (1958), entre molts d’altres.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Josep Maria Ots i Capdequí
Obra pròpia
Llibres
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Bosquejo histórico de los derechos de la mujer en la legislación de Indias. Madrid: Reus, 1920 [Biblioteca de la Revista General de Legislación y Jurisprudencia].
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. El derecho de familia y el derecho de sucesión en nuestra legislación de Indias. Madrid: Instituto Ibero-Americano de Derecho Comparado, 1921.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Instituciones sociales de la América Española en el período colonial. La Plata: Facultad de Humanidades y Ciencias de la Educación, 1934.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Catalogo de los Fondos cubanos del archivo General de Indias. Sevilla: Instituto Hispano Cubano de Historia, 1935.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Estudios de historia del derecho español en las Indias . Bogotá: Minerva, 1940.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Manual de Historia del Derecho español en América y del Derecho propiamente indiano. Buenos Aires: Instituto de Historia del Derecho Argentino, 1943.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. El siglo XVIII español en América: El Gobierno político del Nuevo Reino de Granada . México: Centro de estudios sociales de El Colegio de México, 1945.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. El Estado Español en las Indias. México DF: Fondo de Cultura Económica, 1946.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. El régimen de la tierra en la América española durante el periodo colonial . Trujillo: Universidad de Santo Domingo, 1946.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Nuevos aspectos del siglo XVIII español en América. Bogotá: Universidad Nacional de Colombia, 1946.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. España en América: Las instituciones coloniales . Bogotá: Universidad Nacional de Colombia, 1952.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Instituciones de Gobierno del Nuevo Reino de Granada durante el siglo XVIII . Bogotá: Universidad Nacional de Colombia, 1952.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Las instituciones del Nuevo Reino de Granada en vísperas de la Independencia. 1954.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. España en América: el régimen de tierras en la época colonial. México DF: Fondo de Cultura Económica, 1959.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Historia del Derecho español en América y del Derecho indiano. Madrid: Aguilar, 1968.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. Obra dispersa. Valencia: Generalitat de Valencia, 1992.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria i MALAGÓN BARCELÓ, Javier. Solorzano y la política indiana. México: Fondo de Cultura Económica, 1983.
Articles en publicacions periòdiques
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. «El derecho de propiedad en nuestra legislación de Indias» a: Anuario de Historia del Derecho Español, núm. 2, 1925, p. 27-48.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. «Nuevas noticias sobre Don Manuel Josef de Ayala y el llamado "nuevo código de Indias"» a: Humanidades, 1930, p. 59-88.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. «La iglesia en Indias. Aportaciones para el estudio de la iglesia en la América Española durante el período colonial» a: Anuario de Historia del Derecho Español, núm. 9, 1932.
OTS I CAPDEQUÍ, Josep Maria. «The Impact of the Wars of Independence on the Institutional Life of the New Kingdom of Granada» a: The Americas, núm. 17, 1960, p. 111-198, 120-126.
Josep Maria Ots i Capdequí
Bibliografia
Capítols de llibres
PESET, Mariano. «Juristas valencianos en el exilio», a: GIRONA, Albert i MANCEBO, Maria Fernanda. El exilio valenciano en América. Obra y memoria. Valencia: Universidad de Valencia, 1995 [Col·lecció oberta].
Articles en publicacions periòdiques
ARIAS SOLÍS, Francisco. «La voz con vocación americanista. José María Ots Capdequí (1893-1975)» a: Globedia, 2010.
Escuela de Estudios Hispano-Americanos. «José María Ots i Capdequí (1893-1975)» a: Anuario de Estudios Hispano-Americanos.
PESET, Mariano. «Un discípulo de Rafael Altamira: José María Ots Capdequí» a: Cuadernos del Instituto de Investigaciones Jurídicas, núm. 15, 1990, p. 459-470.