Francesc Palanca i Roca
Alzira,
11 d'agost de 1834
València,
17 d'agost de 1897
Autor teatral i poeta
Primers anys
Els seus pares foren Francesc Palanca i Roig i Maria Roca i Roca. Degut a les males condicions econòmiques de la seva família, es traslladaren a València el 1838 per tal de trobar-hi un futur millor. Allà, el seu pare es posà a treballar de forner, la seva professió. Tanmateix, al cap de poc morí la seva mare, fet que el va fer traslladar-se altre cop a Alzira, on passaria a viure amb els seus avis. Posteriorment, el seu pare es tornà a casar i així, Francesc Palanca va retornar a València.
De ben jovenet començà a treballar en feines puntuals i ajudant el seu pare al forn. L'escola la deixà per molt més endavant. De fet, no va aprendre a llegir fins els 17 anys i a escriure fins el 26; tot i que això no el privà de tenir una gran facilitat per inventar versos o obretes. Aquesta facilitat, malgrat no saber ni llegir ni escriure, el portà a interessar-se d'adolescent en els temes literaris, i també els socials i polítics. Així, es vinculà a algunes entitats culturals, com El Museo Valenciano, companyies teatrals o fòrums culturals i teatrals de València. Movent-se en aquest àmbit va establir relació amb Josep Bernat i Baldoví, Jacint Labaila o Eduard Escalante. S'inicià també en l'escriptura, sent animat per Josep Domènech, impressor a Las Provincias.
Recorregut literari
D'aquesta manera, començà la seva extensa producció literària i teatral. Es coneix que la seva primera obra teatral la va haver de dictar a un company, donat que encara no dominava l'escriptura. Així va ser escrita, en vers, Llàgrimes d'una femella, que s'estrenaria al Teatre de la Princesa el 1859. Altres de les seves obres més inicials foren Oda al mar escrita en castellà just després de llicenciar-se a l'Exèrcit. Entre el 1858 i el 1861 continuà estrenant i imprimint diverses composicions, com La millor raó: El trabuc, Deuda sagrada, Un casament en Picaña, Suspirs y llàgrimes o El sol de Rusafa, entre d'altres. A partir del 1860, es decidí centrar-se en obres de més valor literari.
L'1 de gener del 1864 el seu pare es va morir i al cap de poc, es traslladà a Madrid, on no era conegut. Estrenà algunes obres teatrals, tot i que no varen aconseguir l'èxit que havien aconseguit les seves anteriors produccions a València. Al cap de pocs anys, tornà a la seva ciutat, on continuà publicant, en aquest moment, comèdies valencianes, com Secanistes de Bixquert o Al vell, carabassa en ell. En aquest període va conèixer la que seria la seva futura muller, Joana Labaila, una dona molt culta i germana del seu amic Jacint Labaila, llicenciat en Filosofia i Lletres i advocat.
En aquell període, entrà en contacte amb una companyia teatral que pretenia tenir èxit a Oran, a Algèria on hi havia una important colònia valenciana. D'aquesta manera, el 1865 va marxar cap allà. S'estrenà al teatre Calderón d'Oran. El maig de 1965 la ciutat va rebre a Napoleó III, el qual, impressionat pels versos que Francesc Palanca li dedicaria, li concedí una medalla d'or.
Tornà a València, i el 16 d'octubre del mateix any es casà amb Joana Labaila. Poc temps després, el 2 d'octubre de 1867 naixia el seu primer fill, Francesc.
Anys d'implicació política i cultural
En el període posterior continuà creant noves composicions teatrals i poètiques, moltes de les quals gaudiren de molts èxits. Destaquen, en aquests anys, les obres Tres roses en un pomell, Toni manera i Joan de la son i Las escuelas en España. En aquest última obra, l'autor posava de manifest les carències de l'ensenyament, amb un professorat mal pagat i amb molts problemes per tirar endavant les escoles. El col·lectiu de mestres li va agrair i reconèixer la seva obra amb la publicació d'una biografia.
En aquells anys de política convulsa, el 1869 va escriure ¡Valencianos con honra!, un drama històric que plasmava els fets passats a València entre el 4 i el 26 d'octubre d'aquell mateix any, moment en què els federals van passar a controlar la capital, després que a Madrid s'aprovés la continuïtat de la monarquia; i es mostrava favorable als insurrectes. Palanca, que estrenaria l'obra l'any següent al Teatro de la Libertad, la dedicà als membres del Partido Republicano, amb qui ja se sentia completament vinculat.
El 12 de maig de 1871 va néixer el seu segon fill, en Sixt. L'any següent, ja militant del Partido Republicano, continuà escrivint composicions on plasmava el seu ideari polític. La proclamació de la Primera República el 1873, feu que descendís el nombre d'obres publicades.
Amb el cop militar del general Pavía i la Restauració de la monarquia el 1874, deixaria més de banda la producció d'obres senzilles i es concentraria en obres de més envergadura. Destaquen, d'aquest període, Decrets de la Providència i Lo guardià dels capugins.
L'estiu del 1875 començà a treballar com a conserge a la Universitat de València. Posteriorment, i a partir de la seva fundació el 1878, fou membre de Lo Rat-Penat. El període posterior, aconseguiria més èxits amb les obres Decrets de la Providència, Ortigues i Resselles i El capital i el treball. En aquesta última obra, que seria premiada al concurs de teatre anual de Lo Rat-Penat, tractaria la qüestió social de forma central, com no havia fet cap autor teatral valencià abans.
Els últims anys i el seu llegat
A partir de 1885 participà de manera notòria en nombroses institucions de tarannà cultural, benèfic o literari, com el Casino Obrero, la Escuela de Artesanos, l'Ateneo Científico y Literario, la Casa de Beneficiencia i l'Asilo de las Hermanitas de los Pobres. En aquest període, també se significaria per defensar que els monuments de les falles s'erigissin en els carres de València sense haver de pagar impostos.
El 1897, en morir, la Universitat de València va acollir la capella ardent i el seu comiat fou llargament seguit pels valencians, de tots els sectors socials. Així mateix, amb la seva mort, es redactaren nombrosos homenatges en alguns dels periòdics més significatius d'aquell moment, com Las Provincias, El Pueblo, El Mercantil Valenciano o La Correspondencia de Valencia.
Deixà un important llegat com a autor i com a republicà. Inserit en la Renaixença valenciana, fou també un important autor teatral tot i la seva escassa formació intel·lectual. I fou un autor del i pel poble, dels sectors populars d'on ell provenia.
Després de molts anys de la seva mort, i en la seva memòria, a la ciutat d'Alzira es lliuren anualment els Premis de teatre Francesc Palanca i Roca, dins dels Premis literaris de la mateixa ciutat.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Francesc Palanca i Roca
Obra pròpia
Llibres
PALANCA I ROCA, Francesc. Dos secrets en dos femelles. Valencia: Arte y Letras [Galeria d'obres valencianes, 30].
PALANCA I ROCA, Francesc. Casament en Picanya. València: Impremta de la Regeneració Tipogràfica d'Iganci Boix, 1859.
PALANCA I ROCA, Francesc. El rei moro de Granada. Sueca: Impremta Màxim Juan, 1859.
PALANCA I ROCA, Francesc. La millor raó: El trabuc. València: Impremta d'En Julià Mariana, 1859.
PALANCA I ROCA, Francesc. Ballada de Sant Francesc. València: Impremta de F. Campos, 1868.
PALANCA I ROCA, Francesc. Dues gotes d'aigua. València: Impremta V. Daroqui, 1871 [La Edetana. Galeria teatral].
PALANCA I ROCA, Francesc. El que sembres, colliràs. València: Llibreria de Joan Mariana y Sanz , 1871.
PALANCA I ROCA, Francesc. Toni Manena y Chuan de la son. València: Impremta de la vídua de Ramon Ortega , 1872.
PALANCA I ROCA, Francesc. Els dos anells. València: Impremta de Juan Mariana i Sanz , 1874 [La Edetana. Galeria teatral].
PALANCA I ROCA, Francesc. La gata moixa. València: Impremta de Juan Mariana i Sanz, 1874.
PALANCA I ROCA, Francesc. Un niu d'enredos. València: Impremta de Juan Mariana i Sanz , 1874 [La Edetana. Galeria teatral].
PALANCA I ROCA, Francesc. Decrets de la providència. València: Impremta Joan Guix, 1878.
PALANCA I ROCA, Francesc. Lo guardià dels capugins. 1878.
PALANCA I ROCA, Francesc. Ortigues i roselles. València: Impremta de Ramon Ortega, 1884.
PALANCA I ROCA, Francesc. Epital i el treball. València: Impremta De Ramón Ortega, 1885.
PALANCA I ROCA, Francesc. Tres roses en un pomell. València: Impremta Successors d'Emili Pasqual , 1916 [El Cuento del Dumenche, 148].
PALANCA I ROCA, Francesc. Llàgrimes d'una femella. València: Impremta Valencianista , 1919 [El Cuento del Dumenge, 262].
PALANCA I ROCA, Francesc. El secret del agüelo: pesa bilingüe en un acte y en vers, de costums valensianes. Alacant : 2003 [Grup de Recerca Teatre popular i la Renaixença].
PALANCA I ROCA, Francesc. ¡¡El sòl de Rusafa!! : sarsuela en un acte, y en vers. Alacant : Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2004 [Grup de Recerca Teatre popular i la Renaixença].
PALANCA I ROCA, Francesc. La ballá de Sen Fransés. Alacant : Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2004 [Grup de Recerca Teatre popular i la Renaixença].
PALANCA I ROCA, Francesc. Secanistes de Bixquert ó Al vell carabasa en ell : comedia bilingüe, en dos actes y en vers. Alacant: Biblioteca Virtual Joan Lluís Vives, 2004 [Grup de Recerca Teatre popular i la Renaixença].
PALANCA I ROCA, Francesc. La gata moixa : choquet en un acte de costums valensianes. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2007.
PALANCA I ROCA, Francesc. Suspirs y llágrimes. Segon part de Un casament en Picaña: sarsuela en un acte y en vers . Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.
PALANCA I ROCA, Francesc. Un casament en Picaña: sarsuela de costums valencianes, en un acte y en vers. Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.
PALANCA I ROCA, Francesc. Un parent del atre mon: sarsuela bilingüe en dos actes, orichinal y en vers . Alicante: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2008.
Francesc Palanca i Roca
Bibliografia
Llibres
ALMELA VIVES, Francesc. El autor teatral Francisco Palanca y Roca. València: Centre de Cultura Valenciana, 1961.
AÑÓN MARCO, Vicente. 101 hijos ilustres del reino valenciano. València: Industria Reprografica Añon, 1973.
FERNÁNDEZ OLLERO, Andrés . Biografia de D. Francisco Palanca y Roca, autor de la comedia "Las escuelas en España". València: R. Ortega, 1875 .
LLOBAT BOSCH, Francisco José. Vida y obra de Francisco Palanca y Roca . València: Comissió Falla Camí-Nou, 1996.
Articles en publicacions periòdiques
ALMELA I VIVES, Francesc. «El dramaturgo que no sabia escribir… Panadero, tipógrafo, bedel y poeta» a: ABC, 25 d'octubre de 1931, p. 21.
LAIRÓN PLA, Aureliano J.. «Alzira, ayer y hoy (2). Centenario de Palanca y Roca» a: Las Provincias, 1 de setembre de 1996.