Metge i polític

Fill del senyor Pascual i Cabot, farmacèutic alacantí i de la senyora Devesa i Cano. Tenia dues germanes, Josefina —que es casaria amb Joan Baptista Pascual-Leone— i Anita, i un germà, Andrés, que era metge com ell i que va perdre la vida al bombardeig d'Alacant del 25 de maig del 1938. Es va casar amb Vicenta Megias, i un dels seus fills, Tomàs, es va casar amb Emma Gómez, filla d'Eliseu Gómez i Serrano.

Va estudiar el batxillerat a Alacant i medicina a València, especialitzant-se en pediatria. Va obtindre per oposició el càrrec de metge de la Beneficència, i va ser també metge d'empresa (Renfe, Fàbrica de gas...).

Va ser president del Col·legi Oficial de Metges d'Alacant des de 1932 fins 1935 i directiu de l'Ateneu Científic, Literari i Artístic d'Alacant. Col·laborà a publicacions com el diari El Luchador i el setmanari satíric El Tio Cuc des d'on s'instava a emprar el català, seguint les Normes de Castelló. Membre de la lògia maçònica Constante Alona, amb el nom Asclepíades.

La seua tasca humanitària i social es va plasmar a l’organització anomenada Gota de Llet, institució benèfica que arribà a Alacant el 1925, destinada a alimentar, protegir i tenir cura dels xiquets més necessitats, establint, a més de la seua alimentació constant, un control pediàtric periòdic.

Fou membre del moviment polític Agrupación al Servicio de la República, fundat el 1931. El mateix any participà en la fundació d'Acción Republicana, partit amb el qual va ser candidat a les eleccions generals del novembre.

L'octubre de 1933 fundà i presidí l'Agrupació Regionalista Alacantina, la primera entitat valencianista de la ciutat, que tenia com a secretari a Enric Valor.

El 1934, amb l'entrada d'Acción Republicana a Izquierda Republicana, Pascual s'hi va integrar.

Durant la Guerra Civil, el 1938, fou escollit president d'Izquierda Republicana a Alacant.

Tres dies després d'acabada la guerra va ser empresonat al Reformatori d'adults d'Alacant, on va coincidir i tractar com a metge a Miguel Hernández. Sols la gran quantitat d'avals que la seua família li van aconseguir estalviar la pena de mort, però el van internar al penal d'Ocaña. En eixir de presó, va ser depurat de la seua plaça de metge municipal per “apoyar a los gobiernos marxistas y masones” i desterrat a València, sense poder exercir la seua professió.

El tornaren a detindre en 1947 amb l'acusació d'enviar cròniques a Ràdio Londres i de intentar recomposar Izquierda Republicana a Alacant. Empresonat a Chinchilla i a Ocaña, el van alliberar quan va contraure una malaltia, de la qual va morir al poc de temps.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Llibres

---

GOMEZ SERRANO, Eliseu. Diarios de la guerra civil. Alacant: Universitat d’Alacant, 2008.

Capítols de llibres

---

MORENO SÁEZ, F.. «L’ambient polític, social i cultural de la joventut d’Enric Valor», a: Enric Valor. El valor de les paraules. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010.

---

Una ´gota de leche´ para toda la vida
Article publicat per Amores Liza, J.José al diari Información, d’Alacant, 4/11/2011
http://www.diarioinformacion.com/opinion/2011/11/04/gota-leche-vida/1186512.html

---

Angel Pascual Devesa: médico, foguerer y poeta
Semblança biogràfica escrita per Armando Parodi
http://www.alicantevivo.org/2007/12/angel-pascual-devesa-mdico-foguerer-y.html