Escriptor

Va estudiar batxillerat a l'institut de Santa Clara, de Castelló de la Plana, com a única formació acadèmica. Acabats aquests estudis, va passar a ocupar-se del patrimoni agrícola de la seua família, terratinents de la comarca de la Plana.

Després d'unes primeres incursions literàries —avui dia perdudes— i de certes vel·leïtats entre el castellà, llengua en la que va publicar alguna obra menor, i el català, a partir del 1920 comença la publicació de les seues narracions breus al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, que havia estat fundada el 1919 per Salvador Guinot, Ricard Carreras, Joan Carbó, Àngel Sànchez i Gozalbo i Lluís Revest. Gràcies a la seua relació amb la Societat Castellonenca, va entrar en contacte amb mossèn Antoni Alcover, amb qui va mantindre una fluïda correspondència. La tasca literària d'aquests anys ompliria tota una dècada de treball. Aquestes narracions van ser recollides en dos volums Tombatossals i De la meua garbera. Contalles de Castelló de la Plana.

A Tombatossals, la seua millor aportació, narra les aventures del gegant Tombatossals en la cort del rei Barbut i en la conquesta de les illes Columbretes, que esdevenen, alhora, mite, símbol, signe i miratge. Altres personatges recreats per l'autor també viuen en la memòria col·lectiva, com ara l'Arrancapins i el Bufanúvols. L'obra ha quedat incorporada al cabal col·lectiu de la cultura popular i tradicional, ja que, provant de justificar míticament el poble de Castelló de la Plana, es transcendeix a si mateixa, carregada d'una capacitat simbòlica inesgotable.

La compositora Matilde Salvador va compondre el 1943 l'òpera La filla del rei Barbut, amb llibret de Manuel Segarra Ribes, basada en Tombatossals.

Va ser regidor de Castelló pel Partido Radical Republicano, a les eleccions d'abril de 1931, formant part del primer Ajuntament de la República, amb Manuel Peláez Edo com alcalde. El PRR es va distingir per combatre des del centredreta les polítiques esquerranes dels governs de Manuel Azaña, durant el primer bienni (1931-1933). Després de les eleccions de 1933, que van donar una majoria de les dretes al Congrés, i en les quals va obtenir 104 escons, el PRR va liderar el govern de la República, primer en solitari (un gabinet monocolor amb el suport de la CEDA), i després en coalició amb la CEDA de José María Gil-Robles.

Josep Pascual va seguir sent regidor a la següent legislatura i fins el 1936 i, segons les actes municipals, defensà la postura dels propietaris agrícoles, el tradicionalisme i els interessos de l'Església catòlica.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Llibres

---

PASCUAL TIRADO, Josep. De la meua garbera. Castelló de la Plana: Societat, Castellonenca de Cultura, 1985.

---

PASCUAL TIRADO, Josep. Tombatossals . València: Eliseu Climent, 1998.

---

PASCUAL TIRADO, Josep. Goigs de la Coronació de la Mare de Déu del Lledó, Patrona de la ciutat de Castelló. Castelló de la Plana: Reial Confraria de la Mare de Déu del Lledó, 2007.

Llibres

---

GIMENO BETÍ, Lluís. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura [2006].

---

Conmemoració del 75è aniversari de la mort de Josep Pascual Tirado

http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/josep-pascual-tirado_750395.html