Mestre, escriptor i activista

Va nàixer al carrer de Sant Josep de Muro (el Comtat). Era fill d’Amparo Pérez Colomer i de Ramón Peiró Cascant, treballador tota la vida de la fàbrica de paper Bambú de l’Alqueria d’Asnar. Era el major de tres germans, seguit per Ramón i Amparo.

Després dels primers estudis a l’escola del poble, quan tenia 12 anys va decidir que volia fer-se capellà i marxà a València per ingressar al seminari. Un temps abans d’ordenar-se abandonà l’establiment i cursà els estudis que li faltaven per a obtindre el títol de Magisteri. Les primeres destinacions van ser les escoles de Cocentaina i Muro, i des del 1973 va exercir a Alcoi durant més de trenta-cinc anys, de primer a La Salle (uns 10 anys) i després al CEIP El Romeral, on es va jubilar. En aquest centre va ser membre uns anys de l’equip directiu. Entre 1990 i 1993, a més, formà part del Centre de Professors (CEP) de la capital de l’Alcoià com a assessor tecnicopedagògic de Llengües.

El compromís de Josele amb la recuperació i dignificació de la cultura valenciana té arrels en la seua joventut: ens conta Joan Jordà que, a la darreria dels anys 60, «una bona colla de joves passeja en l’assolellat matí de diumenge: “Adeu, bon dia!”, “Adeu, bon dia!”..., però no era l’única novetat que esdevindria moda. Continuaren les sessions de teatre llegit al Patronat, les taules redones, conferències, actuacions de cantants estrafolaris, com un que s’entestava dient que era el millor, que era el millor de la Nova Cançó. I tot, no us ho perdeu..., tot en valencià! I, entre ells, portant la veu cantant l’irremeiable Ximo Llorca i sempre a prop, lligant caps amb papers entre mans, Josep Lluís Peiró», el «nucli dur del clan de Muro». A mitjan dècada dels 70 feien el cinefòrum anomenat La Penya El Frare en un local de la plaça de l’Església que congregava el jovent inquiet del poble i de la contornada, un espai de reflexió on naixien compromisos. Joan Jordà rememora com entre 1975-1977 aquell grup del poble s’adherí al «Congrés de Cultura Catalana, i quan s’acabà, no s’hi resignaven; ara eren uns Consells de Cultura Popular que tornaren les partides de pilota al carrer de Sant Roc i revifaren les esmorteïdes Danses de Palacio, qualsevol cosa menys estar-se quiets, i callats!». Per Muro començaren a desfilar conjunts i cantants com Al Tall, Els Pavesos, Ovidi Montllor, Lluís Miquel i Els 4 Z, Maria del Mar Bonet, Lluís Llach, etc.

En 1975, ell mateix feia en l’emissora Ràdio Alcoi el programa en valencià Crida, que reunia molta gent i obria camins. Per aquells anys participa en la creació de la llibreria cooperativa Creu i Ratlla d’Alcoi, de l’Associació Cultural l’Alcoià-Comtat, col·labora amb el Centre Excursionista d’Alcoi, en l’organització del Secretariat de la Llengua, en el Moviment de Renovació Pedagògica, en els cursos Carles Salvador, en l’ICE i l’assessoria de llengües del CEP.

Tot i establir-se a Alcoi, no abandonà mai Muro. En 1990 va realitzar els vídeos Biografia de Joan Valls i L’eremita urbà sobre la vida i l’obra del mateix poeta alcoià. Va participar en diverses publicacions col·lectives amb la Unitat didàctica de Joan Valls per als cicles d’infantil i primària i una altra sobre Joan Fuster (Nau Llibres, 1997). A més a més, és autor de nombroses publicacions en diferents mitjans de comunicació i va col·laborar en la preparació dels llibres Joan Fuster des de Sueca: setanta anys de vida i obra (1999), Mirar el passat, Cent anys d’il·lusions (Editorial Imatges, 2001), Cocentaina: un passeig pel temps (2003), El tren Alcoi-Gandia (2003) i és coautor de la toponímia de Muro (AVL, 2016), amb Rafael Sebastià Alcaraz i Vicent Cabanes Fitor.

La darrera obra que va escriure fou La placeta de les Xiques, una novel·la basada en fets reals, amb pinzellades eròtiques i incursions en mons conflictius. Conta la història de Carmesina, una jove argentina que sap el que vol i busca el seu espai, entre les pressions d’una família que no l’escolta i uns amants que no l’entenen. Així, viu una particular recerca de si mateixa que la conduirà a deixar-se dur per diverses experiències de vida en diferents ciutats i ambients, i que la menaran, finalment, a la placeta de les Xiques d’Alcoi. Fou prologada per l’alcoiana Isabel-Clara Simó, qui en va dir: «és una gran novel·la; per la seua estructura, pel just fluir del temps i per les imatges literàries que amb tanta perícia manega Peiró».

Per casualitats de la vida, cap dels dos van poder veure el llibre editat: el dia que entrava en màquines faltà Josep Lluís a conseqüència d’un càncer, i tot just al dia següent les cendres de l’escriptora alcoiana eren depositades al cementeri d’Alcoi.

Com a mestre faener, decidit, innovador i compromés amb l’escola pública, valenciana i de qualitat, va militar en el sindicat STEPV, preparà materials didàctics, fou activista de les Trobades d’Escoles Valencianes, del Centre Ovidi Montllor, d’ACPV, etc., i encara més, va escriure tota mena d’articles en programes de festes i revistes. Per tot aquest compromís, Peiró va ser guardonat amb el premi de la llibreria d’Alacant Set i Mig i amb el VIII Premi Joan Valls d’Alcoi (2002), tots dos motivats per la promoció social del valencià.

Joan Jordà el va descriure així: «un home bo, un home inquiet, un ciutadà exemplar que va dedicar el bo i millor del seu esforç civil al País Valencià, a millorar la societat i el món en què va viure».

 

Agraïments a la seua germana Amparo per les dades familiars i biogràfiques facilitades.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Mor l’escriptor Josep Lluís Peiró
Mor l’escriptor Josep Lluís Peiró
https://www.diarilaveu.cat/societat/mor-lescriptor-josep-lluis-peiro-77369/

---

Tot recordant l’amic Josep Lluís Peiró (Vicent Luna i Sirera)
Tot recordant l’amic Josep Lluís Peiró (Vicent Luna i Sirera)
https://www.lesmuntanyes.com/2020/02/09/tot-recordant-lamic-josep-lluis-peiro/

---

Josep Lluís Peiró, en record i homenatge (Joan Jordà)
Josep Lluís Peiró, en record i homenatge (Joan Jordà)
https://amicsdejoanvalls.blogspot.com/2020/01/josep-lluis-peiro-en-record-i-homenatge.html?m=0