Advocat, escriptor i polític

Va cursar els estudis de Dret a Madrid. Un cop llicenciat, passà a formar part de la redacció de El Universo, periòdic madrileny seguidor de Castelar, cap del Partido Liberal Posibilista.

La seva carrera com a lletrat el va fer destacar, però, per les seves obres com a poeta i historiador. Les seves poesies, escrites en valencià, van aparèixer en diverses revistes valencianes. Van ser recopilades el 1928 i titulades com a Poesies. Va destacar la poesia «Urbs lustratis», premiada amb la Flor Natural dels Jocs Florals.

Com a historiador, i més específicament com a gran aficionat a la paremiologia, va recollir 1.500 refranys populars. El 1928 Estanislau Alberola els va publicar amb el títol de Refranyer valencià. Així mateix, es dedicà a escriure obres teatrals, d’entre les quals van destacar la comèdia A la terra (1925) i Parigual (1927).

La seva carrera com a escriptor el portà a vincular-se amb el valencianisme cultural a partir de Lo Rat-Penat. En fou un membre actiu i va ser proclamat mestre en Gai Saber.

Paral·lelament, desenvolupà una extensa carrera polític. Després de vincular-se estretament amb El Universo, de Castelar, va ser escollit alcalde de la seva vila, Borriana, des del juliol del 1895 fins l’octubre de 1897. Per mitjà d’aquest càrrec, va col·laborar en la fundació del Sindicat de Regs i la policia rural de la localitat.

El 1929 va guanyar el premi del Llibret de Falla. Posteriorment, i poc temps abans de morir, va haver d’afrontar una dura polèmica per haver format part del jurat que havia deixat desert el premi del Llibret de Falla. La polèmica venia perquè es considerava que aquesta decisió responia a la seva voluntat d’evitar que altres poetes més joves i anticlericals, el suplantessin. La polèmica portà a la publicació d’un manifest contrari a la seva figura, el Manifest Fallero de Pere Echevarría.

Un temps abans de morir, va desheretar el seu únic fill i cedí tot el seu patrimoni a l’Orde Salesiana. Amb aquell patrimoni, el 1929 es van començar a construir les Escoles Salesianes, tot i que s’aturaren el 1931. També cedí la seva biblioteca privada a la localitat.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

PERIS FUENTES, Manuel. Bruixeries. 1892.

---

PERIS FUENTES, Manuel. El porrat. 1892.

---

PERIS FUENTES, Manuel. A la terra . València: Imp. Lluís Piles, 1925.

---

PERIS FUENTES, Manuel. Parigual. 1927.

---

PERIS FUENTES, Manuel. Poesies. Burriana: Imp. del Carme, 1928 [Societat Valenciana de Publicacions].

---

PERIS FUENTES, Manuel i ALBEROLA, Estanislau. Refraner valencià. Valencia: Arte y Letras, 1928.

Capítols de llibres

---

CABEDO, Rosa i BURDEUS, Lourdes. «Tras la saga de los Peris Fuentes», a: CABEDO, Rosa i BURDEUS, Lourdes. Burriana 1882-1936. El Puerto.. Borriana: Ajuntamiento de Borriana, 2000 [Col·lecció Papers;21].