Metge i poeta

Fill del matrimoni format per Isidoro Peris i Dolores Gómez. Va cursar els estudis primaris a la seua localitat natal i, en acabant, va fer el batxillerat a l’Institut Francesc Ribalta de Castelló de la Plana. Es va llicenciar en Medicina a la Universitat de València en 1918 i passava consulta al carrer de Sant Vicent, 36-38 de València.

S’inicià en la poesia en l’època d’estudiant universitari i conreà bàsicament tres temes: la natura, la pàtria i la religió. Amic del polifacètic Josep Maria Bayarri, l’estil que Peris imprimí en les seues composicions s’adaptà de manera molt exacta a l’esperit jocfloralesc. Va publicar poemes en castellà i valencià en les capçaleres Arte y Letras: Revista de Castellón, Diario de Valencia, La Correspondencia de Valencia, Oro de Ley: boletín semanal de las congregaciones de la Purificación y de la Inmaculada, Revista de Gandía, Revista de Villena i El Maestrazgo: Semanario Católico-Monárquico. En castellà trobem la seua tesi Quimioterapia de la tuberculosis quirúrgica; la monografia Topografía médica de Onda, Castellón (1922), premiat amb 500 pessetes per l’Instituto Médico Valenciano, i la seua producció periodística.

Va estar molt vinculat a l’Acadèmia Valencianista del Centro Escolar y Mercantil, ubicada al carrer Llibrers número 2 de València, i fou ací on va aconseguir un dels seus primers premis literaris el maig de 1913 per la poesia “A la Mare de Deu dels Desamparats”. La premsa de l’època definí a Peris, als seus vint anys, com un "distinguit i entusiaste valencianiste". Uns mesos després, l’agost d’aquell any, va resultar guanyador d’un premi del Certamen Literario de la Semana Jaimista. També es va relacionar amb el Centre Valencianista del Pilar per mitjà dels recitals poètics que s’hi celebraven, i així es va convertir en un personatge habitual dels cercles regionalistes i tradicionalistes de la ciutat.

El seu primer poemari, en realitat un recull de poemes ja publicats, porta el títol De mon jardí (1915) i fou editat per l’Agrupació Pro Poesia Valenciana dins de la col·lecció “Poetes Valencians Contemporanis”, projecte iniciat per Bayarri.

Aquesta fama adquirida a València el portà a guanyar diversos premis en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en els anys posteriors. Fou distingit en els de 1917 amb l’accèssit segon de la viola d’or, i en els de 1919 amb l’accèssit segon de la flor natural per “Lo poema del camp” i amb l’englantina d’or pel poema “Mare Pàtria”. L’any següent aconseguí l’accèssit primer a la flor natural, i ja sota la dictadura de Primo de Rivera, el 1925, va assolir el premi que oferia el capità general de València en aquest certamen pel poema “Entrada de Jaume I en Valencia, vencedor dels moros”.

Pel que fa a les composicions religioses de Peris, en destaquen dues gogístiques. D’una banda, els Gotjos al Santissim Salvador cual imache’s venera en sa ermita, terme de la vila d’Onda. De l’altra, els Gotjos a Sent Vicent Ferrer. Les dues van veure la llum l’any 1917 i cap d’elles és cantada en l’actualitat pels veïns de la seua localitat.

La carrera literària de Peris no va continuar per molts més anys. Aquella efervescència creativa potser fou minorada per la mort prematura de la seua primera esposa, Elena Marco Pérez, que va faltar a València el 21 de maig de 1928. Després es va tornar a casar, ara amb Pilar Piñón White, i el matrimoni fixà la seua residència al número onze del carrer de Cervantes d’Onda, poble natal del metge poeta. No tingué fills ni amb l’una ni amb l’altra dona. A la vila d’Onda es va quedar i a la vila d’Onda va morir víctima d’una embòlia cerebral el 1964. La corporació municipal ondera, en la sessió plenària del 17 de març de 1969, acordà dedicar-li un carrer situat entre les actuals avingudes del País Valencià i de Catalunya.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Isidor Peris. De mon jardí. València: Agrupació Pro Poesia Valenciana, 1915 [Poetes Valencians Contemporanis].

Llibres

---

Àlvaro i Fèlix, Francesc. Toponímia urbana: vies públiques dedicades a personatges vinculats a la vila d’Onda. Onda: Ajuntament d'Onda, 2017.

Articles en publicacions periòdiques

---

Molina i Chiva, Ismael. «Isidoro Peris Gómez: el metge poeta» a: Camins en la natura (blog), 2020.