Mestre i poeta

Fill de Miquel Peris Chillida i Adela Segarra Ribés. El seu pare, vinculat al PSOE, era comerciant fruiter amb Europa, especialment Alemanya, país on cursà els estudis anglo-germànics. Així, assumí també la feina de professor i traductor d’obres en alemany.

Va formar-se amb una educació liberal i va aprendre a llegir i escriure a casa seva. Posteriorment, passà a l’escola primària de la Colònia Educativa, i més tard, a l'Institut de Segon Ensenyament Francesc Ribalta. Allí rebé la influència de diversos professors que l’encaminaren a l’estudi de les Ciències Naturals, que cursà a Madrid. El seu oncle Gaietà Huguet i Segarra, un intel·lectual i promotor de la llengua pròpia a Castelló, li ensenyà a escriure i llegir el valencià.

El 1936 amb la Guerra Civil, va haver d’interrompre els seus estudis a Madrid. Durant la guerra s’implicà de ple en les Missions Pedagògiques que acostaven el teatre, la poesia i la cultura en general a les comarques de Castelló. 

Després de la Guerra Civil, a partir dels anys 1940, inicià els seus estudis de Magisteri. Així, començà a treballar com a mestre, especialment de ciències naturals, durant quaranta anys. Treballà a Ripoll, Forcall, Sant Mateu, a l’Escola La Huerta de Vila-real, i al Col·legi Bisbe Climent de Castelló de la Plana.

En aquest període començà a escriure, iniciant, així, la que seria una extensa carrera literària. Es dedicà especialment al periodisme, al teatre i la narració, tot i que destacà especialment per la poesia. Els seus temes més recurrents van ser el pairalisme, la personalitat mediterrània o els mites clàssics. Fou guardonat amb diversos premis locals, com els de Castelló, Vila-real o Nules. Així mateix, posteriorment algunes de les seves obres serien premiades als Jocs Florals, com Dissabte de maig (1966) i Do de l’amor (1967).

Fou co-fundador del Centre Excursionista de Castelló de la Plana i el 1962 col·laborà en la creació de la Fundació Huguet, entitat promotora del valencianisme cultural i artístic, i de l’ensenyament de la llengua, que a partir de 1968 atorga els premis de «Valencià de l’any». Miquel Peris seria guardonat amb aquest premi el 1986, en reconeixement a la seva implicació en la promoció dels valors culturals del país des de l’àmbit literari. Entre el 1962 i el 1987 formà part del patronat de la Fundació, amb el càrrec de vocal.

A partir de la dècada de 1970 inicià un nou període en la seva obra literària, amb la publicació de diversos poemaris de caràcter intimista, els quals serien considerats els més reeixits de la seva carrera. D’aquesta manera, ha sigut considerat un dels poetes de Castelló amb una obra més nombrosa i transcendental.

Deixà un llegat molt important de preservació del català a la seva terra. I ho féu, a més, durant els anys 1960 i 1970, anys en què Castelló s’urbanitzà a marxes forçades pel seu desenvolupament econòmic i industrial i perdia en part la seva identitat de segles. Algunes de les seves obres més importants van ser Aiguamoll i senill: primers poemes (1967) Poemes (1975), Trobes d’amor i de mort (1976), Tríptic casolà (1979), i finalment, la seva Obra completa (1981).

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

PERIS I SEGARRA, Miquel. Aiguamoll i Senill : primers poemes. Castellón de la Plana: Imprenta de la Excma. Diputación Provincial, 1967.

---

PERIS I SEGARRA, Miquel. Tríptic de primavera : paesia premiada amb la Flor Natural : festes de la Madalena de 1968 . Castelló de la Plana: 1968.

---

PERIS I SEGARRA, Miquel. Poemes. Castelló de la Plana: Hijos de F. Armengot, 1975.

---

PERIS I SEGARRA, Miquel. Trobes d'amor i de mort . Castellón de la Plana: E. Armengot, 1976.

---

PERIS I SEGARRA, Miquel. Obra completa: 1965-1980. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 1981 [Biblioteca de contemporanis;38].

Llibres

---

GIMENO BETÍ, Lluís. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 2006.