Actor, empresari teatral, escriptor i locutor de ràdio

Diego Perona Martínez va nàixer a Cieza (Múrcia), però els seus pares (Juan Perona i Josefa Martínez) van emigrar poc després a la Plana a principis del segle XX. Vivien al carrer d’Amadeu I, número 54. Diego va mostrar una afició i unes aptituds especials per al teatre, serà actor però no s’hi dedicarà de manera professional; als anys 20 era director de l’agrupació teatral Linares Rivas. Era oficial de Correus des del 1916 i gestor del Teatre Principal de 1932 a 1936.

L’obra literària de Diego Perona inclou poesia, teatre, prosa i traduccions. A Castelló va escriure algunes proses líriques de 1915 en la revista Arte y Letras i va ser col·laborador de La Provincia Nueva des de 1927. D'aquells anys hi ha alguns poemes esparsos en valencià en la premsa castellonenca, tot i que la major part de la seua producció són textos breus en castellà emesos per Ràdio Moscou i Ràdio Belgrad entre els anys 40 i 60, alguns dels quals van ser publicats en revistes i periòdics. En els seus poemes trobem la ironia, l’evocació de la comarca de la Plana, la situació d’Espanya durant el franquisme, l’internacionalisme, els temes vinculats a la militància política i a personatges de referència literària i política.

La vida de Perona està marcada pel compromís polític i cultural. Va ser delegat de la Unió General de Treballadors de Correus, i el 1935 va ingressar en el Partit Comunista després de desfer-se el Partit Radical Socialista a la capital. Durant la guerra va formar part del Comité Antifeixista creat a la ciutat per a reaccionar al colp d’estat militar, va ser tinent d’alcalde en diversos moments i fins i tot alcalde accidental al febrer de 1938. Pocs dies abans de l’entrada de les tropes franquistes a Castelló, va emigrar amb la seua família a València. El 29 de març de 1939 va eixir del port de València cap a l’Alger, i posteriorment es refugià a la Unió Soviètica, on arribà pel maig del 1939. Primer hi treballà com a educador i animador cultural dins de les residències dels Xiquets de la Guerra, i després destacarà per la seua activitat en Ràdio Moscou, amb el pseudònim de Diego de la Plana. A la ràdio va coincidir amb Josefina López (qui, en tornar de l’exili, es retirà al Grau de Castelló i desenvolupà una tasca política i cultural molt important). En la ràdio va reeixir professionalment per la qualitat de la seua dicció, relacionada amb la seua experiència teatral i de l’època al capdavant de l’EAJ 14 de Castelló dels anys de la República. És recordat per les emissions de ràdio teatre, en obres com Mariana Pineda de García Lorca.

L’any 1956 comencen expedicions de retorn a Espanya dels exiliats en la Unió Soviètica. Tanmateix, quan el 29 de maig de 1957 arriba Perona al port de Castelló en el vaixell Krym, les autoritats franquistes de la ciutat li deneguen l’autorització per a desembarcar, i ha de retornar a Moscou. Posteriorment es traslladarà a Ljubljana (Eslovènia, dins de l’antiga Iugoslàvia), on va morir el 1962 sense haver pogut retornar a casa.

La seua memòria havia estat ocultada fins fa uns anys, i inclús la família en tenia una idea esbiaixada com a conseqüència de la demonització del seu passat comunista. 

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Meseguer, Lluís. Obras literarias. Diego Perona Martínez. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana, 2003 [Biblioteca de Autores Castellonenses, 5].