Escriptora

Josefina Piera Rosario va néixer a Aiora l’any 1890; era filla del metge Lisardo Piera Azorín, d’Aiora, i de Amparo Rosario Lluc, d’Alzira, ciutat on es va establir la família quan era una xiqueta i on va estudiar a l’escola de les Escolàpies. El 1914, es va casar amb el també metge i cirurgià Evaristo Navarro Sánchez i van tindre dos fills, Josefina i Evaristo. La seua vida va estar a cavall entre València i Alzira, on s’implicà en el manteniment de la devoció religiosa i esdevingué la primera presidenta de l’Associació Benèfica de Senyores de Nostra Senyora del Lluc.

A partir dels anys vint i fins al 1933, Piera col·labora amb alguns mitjans com l'Heraldo de Alcira, l'Heraldo de La Ribera, Voz Agraria i, sobretot, Las Provincias, on publicarà narracions, cròniques i articles d’opinió en castellà sobre diverses temàtiques; en ells, exposa alguns elements fonamentals dels seus valors, sempre des d’un posicionament conservador: una profunda religiositat, una preocupació per aspectes relacionats amb les dones – la maternitat, la formació moral i cultural o l’ocultació de les aportacions femenines al llarg de la història o el sufragi femení –, la defensa de l’agricultura valenciana o el valencianisme.

Així, el 8 de novembre de 1930 publica la columna «Valencianismo» on es mostra partidària de l’impuls valencianista dels darrers temps però critica la superficialitat amb què molts homes s’hi han afegit a aquest moviment; a més, indica que la tensió entre València, d’una banda, i Castelló i Alacant, d’una altra, s’agreuja a causa del centralisme que exerceix el cap i casal; per tal de superar aquesta jerarquia, que compara amb la manera de funcionar de Madrid amb la resta de territoris de l’estat, proposa una unió que, sense deixar ningú enrere, enfortisca el valencianisme arreu del país.

El 16 de gener de 1932 publicarà l’article d’opinió «Actuació femenina», on defensa el dret a vot de les dones que s’exercirà, per primera vegada, en les eleccions de noviembre de 1933. Piera anima a la mobilització de les catòliques i els recorda que, més enllà del dret, tenen l’obligació moral de votar per a protegir-se de l’amenaça que suposaria un govern progressista per a la religió i les tradicions pròpies. El 12 de desembre d’aquell mateix any, Josefina Piera oferirà amb molt d’èxit la conferència «Espirit llevantí: Belles-Arts i llenguaje» en un cicle de «Converses» organitzat per l'Agrupació Valencianista de la Dreta.

Piera va desenvolupar el seu discurs a partir de dos blocs: en primer lloc, reivindicarà el valor del patrimoni arquitectònic, escultòric, pictòric o musical valencians, tot destacant l’aportació que significa l’obra de Sorolla. En segon lloc, centra el seu discurs en la llengua, la qual cal conservar i propagar arreu, i per això, es mostra obertament satisfeta del avenços que, en aquest sentit, s’han produït des de la Renaixença. Per acabar, fa una crítica al tractament injust a què Madrid sotmet el poble valencià, el qual paga molts impostos però no rep a penes beneficis. En aquest sentit, Piera defensa la necessitat d’independència econòmica dels valencians, amb la qual podran contribuir plenament al progrés d’Espanya. Val a dir que Josefina Piera i Vicenta Matalí són, segurament, dues de les més importants exponents femenines del valencianisme conservador durant els anys trenta.

A més a més, Josefina Piera també va conrear la literatura i l’any 1931 publicarà la novel·la curta A la vora del riu dins la col·lecció "Nostra Novela" [sic]. La trama se situa en l’horta de la comarca de La Ribera i està ambientada entre el 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial com a rerefons, i el 1919, quan es va produir una riuada del Xúquer amb nefastes conseqüències per als agricultors de la zona. Amb una llengua acurada però capaç de mantenir la parla popular genuïna i una gran capacitat narrativa, Piera recrea l’impacte de la Gran Guerra en les classes treballadores valencianes, sobretot pel que fa a la baixada del preu de la taronja i a la consegüent emigració cap a països europeus necessitats de mà d’obra. En castellà, l’any 1932 publicarà el relat de tall costumista Retorno al Llar al quinzenari Voz Agraria d’Alzira, i l'any 1935 apareixerà la novel·la de temàtica amorosa La fuerza del querer.

Després de la guerra, la trobem vinculada a Lo Rat Penat, on oferirà una conferència sobre els principis de la fe, la pàtria i l'amor l'any 1945. En enviudar, ingressarà com a religiosa en el convent de Santa Clara de València i arribarà a ser terciària dominica. Va morir a València als seixanta-cinc anys i, des del 1997, té un carrer dedicat a Alzira.

Autoria: Maria Lacueva Lorenz