Elisa Piqueras Lozano
Albacete,
30 de gener de 1911
València,
29 de novembre de 1974
Pintora, escultora i professora d’Arts Plàstiques
Filla de Dionisio Piqueras López i d’Elisa Lozano Giménez. Tot i que va nàixer a Albacete, es va traslladar a València per estudiar en l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. En el curs 1930-31 va aconseguir matrícula d’honor en l’assignatura d’anatomia artística i la Fundació Roig li va atorgar un premi de 100 pessetes.
En la seua època d’estudiant va conéixer qui seria el seu marit, Juan Renau Berenguer (Juanino). Els dos formaren part de la Federació Universitària Escolar valenciana. Piqueras i Renau es van conéixer en el context de la lluita política i activista dels estudiants universitaris de València. Les afinitats polítiques, intel·lectuals i artístiques prompte van fer que la parella s’enamorara i es casara. Van contraure matrimoni civil el 7 de març de 1937.
En 1933 va participar en el III Congrés de la Unió Federal d’Estudiants Hispans en representació dels seus companys per la Delegació de Belles Arts junt amb Juan Renau, Manuel Edo, Amparo Muñoz i Eduard Muñoz Orts. Al costat d’ells va participar amb diversos treballs escultòrics en exposicions col·lectives celebrades a l’Ateneu Mercantil, al Cercle de Belles Arts, a la Sala Blava i a Acció d’Art, llocs de trobada valencianista en la II República.
Al voltant de 1935 va realitzar un bust de Juan Renau, del qual només es conserva una reproducció fotogràfica. S’hi pot veure el retratat amb una gran naturalitat seguint els cànons artístics del moment, en què es valorava més la correcta execució de l’anatomia que no l’ornament de les vestidures.
Va ser membre de la Unió d’Escriptors i Artistes Proletaris i de la Secció d’Arts Plàstiques de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes, en què va participar amb diverses exposicions col·lectives. En 1937 va col·laborar en l’organització del III Congrés Internacional d’Intel·lectuals per a la Defensa de la Cultura que tingué lloc a València.
Va realitzar vinyetes per al diari Verdad, dirigit per Max Aub, i per a la revista Nueva Cultura de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes. També va ser col·laboradora en el disseny de la revista setmanal Pasionaria amb la seua cunyada Manuela Ballester.
La seua obra gràfica més coneguda d’aquest període és Unamuno y la religión, que representa el gran escriptor en primer terme davant les masses enfervorides i un sacerdot, obra en la qual s’aprecia la influència dels Caprichos de Goya.
Va col·laborar activament en les campanyes del Socors Roig Internacional, en l’Agrupació de Dones Antifeixistes i va formar part de la II Conferència Nacional de Dones Antifeixistes celebrada a València en 1937, al costat d’Emilia Elías, Carmen Manzana i Dolores Ibárruri.
En 1938 es va traslladar a Barcelona, on va ser professora de dibuix a l’Institut per a Obrers. Va presentar diversos esbossos per a un concurs de condecoracions convocat pel Ministeri de Defensa Nacional i va obtindre el primer accèssit a l’esbós de la medalla dedicada a la Segona Guerra de la Independència. Com a artista va contribuir a la renovació plàstica valenciana durant la II República, i com a activista va utilitzar l’art com a crítica social.
Al gener de 1939 va travessar la frontera a peu pel Pertús i començava un llarg exili. Després d’estar en el camp de concentració d’Argelès, es va reunir amb el seu marit i tots dos van marxar a Colòmbia, ajudats per Josep Maria Ots Capdequí, antic professor dels dos. A Bogotà van treballar en publicitat comercial. En 1946 es va instal·lar a Mèxic amb el seu marit i el seu fill Juan José, i va treballar en el taller artístic de la família Renau Ballester. Més tard va fer cartells per a la indústria cinematogràfica.
Després de tornar a València en 1957, va deixar de pintar professionalment i es dedicà a cuidar el marit i els fills. La seua mort, als 62 anys, va provocar una greu depressió a Juan Renau, de la qual mai es va recuperar. Té un carrer dedicat a la seua ciutat natal, Albacete.
Autoria: Maria L. Fernández
Elisa Piqueras Lozano
Bibliografia
Llibres
Agramunt Lacruz, Francisco. Arte en las alambradas: Artistas españoles en campos de concentración, exterminio y gulags. València: PUV, 2017.
Albuixec, Albert Girona, i Mancebo, María Fernanda. El exilio valenciano en América. Obra y memoria. València: PUV, 1995.
García, Manuel. Memorias de postguerra. Diálogos con la cultura del exilio. València: PUV, 2014.
Monlleó Peris, Rosa; Badenes-Gasset, Inmaculada; Alcón Sornichero, Eva. Mujeres públicas, ciudadanas conscientes: una experiencia cívica en la Segunda República. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, 2018.
Articles en publicacions periòdiques
Escrivá Moscardó, Cristina. «Recordando a Manuela Ballester» a: Laberintos. Revista de estudios sobre los exilios culturales españoles, núm. 11, 2008.