Perit i escriptor

Després dels estudis bàsics, va cursar el batxillerat i peritatge a l’institut Lluís Vives de València entre 1888-1896. A més de posseir una mina de ferro a Valdelinares (Mina Elena), es va dedicar al peritatge i fou assessor d’algunes agrupacions empresarials. En 1918 va prendre possessió del càrrec municipal d’administrador de l’arbitri de la carn a València, càrrec del qual era cessat i reposat en canviar el règim polític. Va ser membre del Partit Liberal Monàrquic de València, encapçalat per Segismundo Moret (1904-1908).

Encetà la carrera literària ja madur, als quaranta anys, amb reculls de contes i novel·les en castellà de tema valencià com Cuentos e historias (1916), Amor domado i la novel·la breu La falla en la col·lecció “La Novela con Regalo” de València (1917), El diablo enamorado (1918), Noche de novios (1919), Por Pascua Florida (1920), Diva Augusta (1922, prologat per Blasco Ibáñez) i Cuentos de la tía Blaya (1924). La crítica solia dir-ne que era deixeble, o èmul, de Blasco Ibáñez. Va publicar contes en els diaris La Correspondencia de Valencia, en Las Provincias i en l’Almanaque de Las Provincias (1919 i 1931).

En 1920 va començar a escriure en valencià en les revistes de Carceller. La primera narració fou publicada en el número 327 d’El Cuento del Dumenge (30 de maig de 1920) amb il·lustracions d’Enric Pertegàs i es titulava ¡Massa tard!..., que ara estampaven amb una ortografia més regular. Una altra plataforma de Carceller en què trobem col·laboracions en vers i prosa és la revista anual El Fallero, que va eixir al carrer al mes de març per les festes de Sant Josep entre 1921 i 1936.

La seua obra en valencià més rellevant és Cuentos per a els meus chiquets: (ensays de noveles infantils), de 272 pàgines, presentada a finals de 1926. Tot i les mancances ortogràfiques, va ser el primer llibre de contes infantils en valencià del segle XX, a pesar dels anuncis i dels treballs anteriors frustrats de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Valenciana fundada per Carles Salvador. Pla Mompó explica en un breu pròleg que eren contes que ell narrava a casa o al camp per a distraure els seus menuts i que no tenia la idea de publicar-los. Un amic –possiblement Luis de Val– li recomanà aplegar-los i els publicà senzills, innocents, “falts de primors y galanures”. Cada narració, escrita en alguna de les ciutats estrangeres que visitava per motius de treball, va dedicada a un fill o filla i es titulen (sic) “¿A miches?... ¡Ni en la dona!”, “El casament de la granoteta”, “El gat y el ratolinet”, “La filla del Sol y de la Lluna” i “L’agraiment de les bruixes”. Eduard López Chavarri lloà l’aparició del llibre, però s’hauria estimat un poc de depuració del lèxic i una ortografia més conscient. La primera narració es publicà també en el número 11 de Nostra Novel·la (1930), amb il·lustracions de Bañón, gran cartellista durant la Guerra Civil. Més avant, l’autor va traduir aquests cinc contes al castellà i es van publicar en 1933 i 1934 per entregues en Las Provincias amb el títol genèric de Cuentos para mis chicos.

Es va casar amb Helena Toda Nuño de la Rosa, natural de Manresa, i tingueren almenys cinc fills: Vicente, Amelia, Francisco, Helena i María Luisa. La filla Helena Pla Toda (1911-1975) va ser Miss Espanya en 1930 i aquest fet va propiciar que la premsa donara molts detalls de la família per mitjà d’entrevistes.

No es coneix més obra seua després de la guerra, llevat d’algun fragment reproduït en 1939. Va morir als 74 anys i fou soterrat al Cementeri General de València. Dissortadament, és un autor poc recordat.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre