Mestre i escriptor

Després dels estudis bàsics al poble natal, la família l’orientà a fer-se capellà. Després de decidir-s’hi conscientment, va ingressar un any als Josepets de Tortosa que regien els operaris diocesans i va fer un altre curs als carmelites de Vila-real, on va conéixer els frares Òria d’Almassora en 1957. Ells van ser decisius perquè l’artanenc es retrobara amb la seua llengua i emprenguera el camí d’aprendre el valencià escrit, atés que havien fet els cursos per correspondència de Lo Rat Penat i li deixaren llibres i revistes, inici de la seua afecció a la lectura i a l’aprenentatge autodidàctic de la llengua pròpia.

En abandonar els estudis religiosos, cursà el batxillerat a l’institut Francesc Ribalta de Castelló i estudià tres anys de Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona. El 1966 decideix cursar el pla nou de Magisteri a Castelló i el 1971 comença a treballar de mestre de primària a l’Alcora; posteriorment va exercir la docència a les escoles públiques de Godelleta, Betxí i Borriana, on es jubilà l’any 2002.

Joan Pla havia arribat a Borriana en 1971 en casar-se amb Mercé Ramos, amb qui tingué dos fills: Roger i Òscar. Fou mestre i director de l’antic col·legi Cervantes (actual CEIP Penyagolosa), col·laborador en diversos mitjans de comunicació i director de la revista Buris-ana de l’Agrupació Borrianenca de Cultura (ABC) a partir de 1976, en substitució de Roberto Rosselló Gasch. Aquell any va formar part de la nova junta directiva de l’ABC, presidida per Vicent Franch i Ferrer.

A més, va destacar com a professor de valencià per a mestres i llicenciats a l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de València (l’ICE) que dirigia Manuel Sanchis Guarner des del setembre de 1976 a proposta del rector Manuel Cobo del Rosal. Dels Cursos de Lingüística Valenciana i la seua Didàctica, concebuts per a la formació en llengua pròpia dels professionals de l’ensenyament, van eixir milers d’alumnes com a professors preparats.

Sobre la seua faceta d’escriptor, cal deixar constància d’una influència i font d’inspiració iniciàtica. A finals dels anys 60 va entrar en contacte amb l’artanenc Joan Tomàs i Martí (1900-1977), germà de l’artífex del nacionalisme agrarista, un personatge molt especial que havia passat la postguerra i la dictadura empresonat a temporades pel franquisme i que a Barcelona es dedicava a pintar i restaurar antiguitats. En tornar a Artana cap al 1958 per fer-se càrrec dels camps, a més de continuar dedicant-se a l’art i reprendre les excursions, la casa de Joan Tomàs i Martí es va convertir a finals dels anys 60 en un lloc de trobada per a jóvens progressistes i compromesos, eminències i professors que bevien de la seua saviesa autodidacta i esperit racionalista: Pierre Guichart, Francesc Esteve, José Mª Doñate, Norbert Mesado, el grup de jóvens de la Borrianenca de Cultura, Josep Herrero Cabanyes, Joan Pla, Vicent Franch, l’artista Manolo Safont... Visitar sa casa era entrar a un museu de ceràmica, de mobles restaurats, d’una magnífica col·lecció de beneiteres, de papallones i altres insectes curosament conservats, sílexs, destrals i fletxes eneolítiques, fanalets, pintures... i mil històries més. Aquella manera tan lliure de viure i veure la vida en un poble conservador com Artana, a més de les històries que els contava a la vora de la llar o en les excursions per la muntanya, va portar Joan Pla a escriure els primers relats. De fet, en diverses de les nombroses novel·les de Pla es poden trobar esments prou evidents sobre Joan Tomàs, Artana i la serra d’Espadà, com ara en la narració No fiqueu llorers sobre el meu nom (1980), El crist romànic (1998), El secret de Hassan el morisc (1992) o L’última papallona (1998).

La seua carrera pública com a escriptor arranca en 1980, quan comença a escriure relats i guanya el Premi Ciutat de València-Malva-rosa just amb No fiqueu llorers sobre el meu nom, publicat per Prometeo. Aquell mateix any mamprén l’escriptura de la novel·la Mor una vida, es trenca un amor (1981), amb la qual queda finalista dels Premis Ciutat de València i es converteix en la més emblemàtica de l’autor. Mor una vida, es trenca un amor (1981) és un dels llibres més venuts i llegits en valencià, amb més de 200.000 exemplars i 39 edicions fins al 2024 en diverses editorials, fet que ha marcat diverses generacions. Després en va vindre una segona part, Només la mar ens parlarà d’amor (2000). Per a Francesc Gisbert, Joan Pla «forma part de la generació dels pioners, que es van inventar una creació ben bé des del no-res». En 2014 va estar traduïda a l’anglés com A mediterranean love story.

Pla és, sens dubte, un dels autors valencians més prolífics, amb seixanta-quatre obres publicades i reeditades, sobretot per al públic infantil i juvenil. Entre tantes, l’aclamada La màquina infernal (1985), L’anell del papa Luna (1990), Marta i el geni del molí (1994, premi Ciutat de Vila-real), La venjança dels criptosaures (1994, Premi Vila de l’Eliana, amb il·lustracions del seu fill Roger), L’illa del faraó (1997), Només la mar ens parlarà d’amor (2000, Premi Bancaixa Juvenil 1999), L’autobús d’aniràs i no tornaràs (Premi Vicent Silvestre Ciutat d’Alzira 2000), Cartes d’amor i de mort (2001, Premi Ciutat de Torrent), El tresor de Barba-rossa (Premi de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2002), L’autobús Jordiet i la bruixa Elisenda (2003), El cant de l’últim rossinyol (Premi Ciutat de Borriana, 2005), La mirada clònica (2006), Xantal, la noia digital (2007), La maledicció del graal càtar (Premi Enric Valor juvenil, 2009), Pou sense fons on the rocks (2009), La violinista de París (2010), El caragol fredolic (2013), El repòs dels amants (2014), El primer amor de Joel i Agnés (2015), Pau del geni curt (2019), La dura decisió de Gabriel (2020), Els secrets de la mòmia (2021) o Un camell amb tres gepes (2023). Algunes d’aquestes obres tenen traducció al castellà, al gallec i a l’anglés.

Per a adults va escriure Un cadàver amanit amb xampany (1990), Tots els noms d’Eva (1994), El temps no passa per Montmartre (2000), Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building (2011, sobre la corrupció castellonenca de Fabra) i Ciutat de corrupcions (2014). A més, va escriure per al Diario de Valencia, Noticias al Día, Levante-EMV, Buris-ana i CLIJ.

El primer homenatge li va arribar el 4 de juny de 2010 en un sopar de l’AELC amb motiu del lliurament a Castelló dels XX Premis de la Crítica de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; era la primera vegada que un escriptor reconegut com a autor d’obres de literatura infantil i juvenil era homenatjat en aquest acte anual per l’associació d’escriptors.  El 16 de juliol de 2014 va ser nomenat Fill Adoptiu de Borriana (la Plana Baixa) per unanimitat de tots els grups polítics, i el 2020 els Premis de la Fundació Bromera per al Foment de la Lectura va reconéixer la seua trajectòria. Va rebre també homenatge de l’Ajuntament d’Artana i el premi honorífic Vicent Moliner del PSPV-PSOE de Borriana.

El 6 de juliol de 2017, la doctoranda Maria Jesús Carrera Hueso, professora de català a l’Escola de Magisteri de la Universitat Catòlica de València, llegia la tesi doctoral Polifonia i heterogeneïtat en l’obra literària de Joan Pla –dirigida per la medievalista Anna Isabel Peirats–, amb la qual va obtindre la qualificació d’Excel·lent; l’escriptor va estar present en l’acte de defensa. Des del 2017 era Soci d’Honor de l’AELC, en haver fet els 75 anys, i pertanyia a El Pont, Cooperativa de Lletres, en els reculls de la qual va participar.

Des del 2014 havia patit diversos accidents domèstics que li limitaren la mobilitat i la visió, però acudia sempre que podia a actes literaris i a les fires del llibre. En faltar als 82 anys, l’Ajuntament de Borriana regit per PP-Vox va declarar dos dies de dol oficial.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Diversos autors. «Joan-Jesús Pla i Villar», a: Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 2001, p. 231-232.

Articles en publicacions periòdiques

---

Òscar Pérez Silvestre. «Gràcies mil, mestres que escriviu!» a: Saó, núm. 508, 2024, p. 48-49.

---

Joan Pla en Memoro (entrevistes)
Joan Pla en Memoro (entrevistes)
http://www.memoro.org/es-ca/percorso_dett.php?ID=%28310%29

---

Joan Pla en Lletres i Memòria
Joan Pla en Lletres i Memòria
https://www.lletresimemoria.org/autors/2977

---

Entrevista a Joan Pla (Josep Antoni Fluixà, 2002)
Entrevista a Joan Pla (Josep Antoni Fluixà, 2002)
https://entrevistaclij.blogspot.com/2009/05/entrevista-joan-pla.html

---

Obituari de Joan Pla (Francesc Gisbert)
Obituari de Joan Pla (Francesc Gisbert)
https://www.diarilaveu.cat/cultura/sha-mort-lescriptor-joan-pla-pioner-de-la-literatura-juvenil-valenciana-567054/