Carter, escriptor i activista social

Fill del carter Vicent Pons Llàcer i de Rosa Fornés Pascual. Cursà els estudis bàsics al poble, començà a treballar d’ajudant de farmàcia i després de funcionari en l’oficina de Correus de Pedreguer, com son pare. Completà la formació amb cursos de comptabilitat, relacions públiques, música, pintura, fotografia i cinematografia, amerada per un activisme social i cultural viu i variat.

La seua producció artística toca els àmbits de la pintura, la fotografia i, sobretot, la poesia. En aquest gènere literari va publicar 4x4 Poemes (1981), Corones de baladre, anell de robí (1984), Ritual dels arcàngels (1996, preciosament il·lustrat per Ramon Pérez Carrió), Sant Roc d’Algar (1996), La ciutat de l’arena daurada (1997, amb fotografies de Jaume Fuster), Dotze cançons del cuiner enamorat (1998) i Quatre cançons al somriure àrab (1998). Amb el poemari inèdit Diürnal del foc i la pluja havia guanyat el Premi Vila de Teulada de 1984. Va deixar inèdits almenys una desena de reculls que va publicant de mica en mica Lanuza Edicions d’Altea, com ara L'abecedari de Dénia o Cançons al vi (1998). També de forma pòstuma, l’Ajuntament de Pedreguer va publicar Analectes (2003), que conté la biografia de l’autor i una antologia de l’obra poètica a càrrec del pedreguerí i amic Lluís Fornés, el Sifoner. Aquesta publicació inaugura, precisament, la col·lecció «Personatges Il·lustres de Pedreguer».

El 1973 havia fundat amb Lluís Fornés i altres joves de Pedreguer el grup de folk Crit i Cant, amb l’objectiu de recollir les cançons tradicionals de la Marina Alta. Va ser militant del PSAN, membre del Consell dels Premis de Cultura Popular de la Marina Alta i del Consell Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Pedreguer, i col·laborà com a tertulià en l’emissora de ràdio La Veu d’Ondara. Va desenvolupar també l’activitat intel·lectual en les pàgines de les revistes Allioli, L’Ocaive, El Poble, La Veu de la Marina, Pissarra i en els llibrets de les festes locals. Va rebre la Insígnia d’Argent de la Fundació del Congrés de Cultura Catalana per aquesta trajectòria i per la labor de mecenes cultural, atés que va aportar fons per a l’adquisició de l’orgue Grezing de l’església de la Santa Creu. En morir, tenia disposat que el producte de la venda de dues propietats es destinara al finançament d’un nou retaule per a aquest temple, instal·lat el 2001. A més, Vicent Pons va llegar al col·legi parroquial la biblioteca i la seua col·lecció de música.

Va morir als 53 anys a causa d’un infart fulminant. Amb motiu del 20é aniversari del traspàs, el 2018 li van retre un homenatge a l’església de la Santa Creu de Pedreguer, amb lectura de poemes seus i peces interpretades per Josep Vicent Giner a l’orgue, finançat per ell. Pel novembre de 2024, el jurat dels XXXIII Premis d’Honor Vila de Pedreguer va atorgar a Vicent Pons i Fornés, a títol pòstum, el Premi d’Àmbit Local per la seua aportació al moviment cultural de Pedreguer durant la Transició i la Democràcia, amb la poesia com a principal pilar de la seua trajectòria creativa.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Diversos autors. «Vicent Pons i Fornés», a: Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 2001, p. 233-234.

---

En record de Vicent Pons i Fornés
En record de Vicent Pons i Fornés
https://www.levante-emv.com/fotos/la-marina/2023/02/22/pedreguer-anos-90-adios-poeta-83483114.html

---

En record de Vicent Pons
En record de Vicent Pons
https://www.levante-emv.com/marina/2018/07/25/homenaje-poeta-pedreguer-vicent-pons-11897344.html

---

Vicent Pons i Pedreguer
Vicent Pons i Pedreguer
https://www.vilaweb.cat/noticia/257212/20010604/0506-lherencia-vicent-pons-financa-laltar-lesglesia-parroquial-pedreguer.html