Antoni Porcar i Candel
Castelló de la Plana,
7 de novembre de 1904
Vinaròs,
14 d'octubre de 1947
Mestre i pintor
Antoni Porcar va nàixer a Castelló de la Plana i va viure al carrer dels Cavallers, número 6 baix esquerra. Era fill d’Arcadi Porcar Ribes, advocat natural de la ciutat, i de Carme Candel Segarra, de Figueroles (l’Alcalatén). La família tingué tres fills: Arcadi, Antoni i Joan. estava emparentada per part materna amb Gaietà Huguet. Al mateix carrer vivien els Matutano, els Ros d’Ursinos, Bernat Artola i Josep Pascual Tirado.
El 1916 va ingressar en l’Institut Ribalta. Entre 1925-1928 estudià magisteri a la Normal de València. De ben jove va practicar l’excursionisme amb la Penya Excursionista Penyagolosa, en la qual estaven els seus amics Enric Soler i Godes, el poeta Bernat Artola, l’arqueòleg Francesc Esteve i Francesc Badia.
L’any 1930 li va ser expedit el títol de mestre de primers ensenyaments i va ser destinat a l’escola de Sant Joan de Moró durant dos mesos del principi de curs. Immediatament va ser nomenat mestre propietari de l’escola rural de Fórnols de Cadí (l’Alt Urgell). Allí va entrar en contacte amb Batec, un grup de formació permanent i de renovació pedagògica de les terres de Lleida i descobreix que impartir el primer ensenyament en la llengua materna dels infants és una necessitat. Va publicar alguns articles sobre excursionisme, el respecte i difusió del patrimoni cultural, la política educativa i l’ensenyament de la llengua en el setmanari El Camí, escrits des de Fórnols de Cadí i Canet lo Roig.
La història ens el situa entre 1932 i 1933 en tres dels fets potser més mitificats de la història del valencianisme i de la pedagogia nostrada en els primers moments de la República: el suport a Carles Salvador en la famosa Assemblea de Mestres de Castelló (desembre de 1932), el treball en la primera Colònia de Vacances a l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser (estiu de 1933) i la participació en la definició de l’Associació de Mestres Valencianistes (setembre de 1933). Del dissabte 12 d’agost al 10 de setembre, tingué lloc a l’ermita de Sant Pau d’Albocàsser, capital de l’Alt Maestrat, el primer aplec educatiu amb una orientació pregonament valencianista, en sintonia amb el sentiment de la Societat Castellonenca de Cultura i amb les intuïcions pedagògiques de Carles Salvador, director de la colònia. Francesc Boix en fou nomenat professor auxiliar en la planificació inicial, i més tard, per necessitat, nomenaren els dos professors especials Enric Soler i Godes i Antoni Porcar, que completaven el famós quartet. Ell era l’encarregat de les classes de dibuix i història de l’art. En la colònia, a més, es potenciava l’higienisme, les fitxes sanitàries individuals, l’educació física, el cant i el joc popular, es feien classes de ciències naturals a l’aire lliure i excursions i visites per conéixer el patrimoni natural i cultural de la comarca.
Immediatament després de la Colònia de Sant Pau s’incorpora a l’escola de Canet lo Roig, fins al 1935. Allí va posar en pràctica les tècniques Freinet, llavors molt innovadores, que consistien bàsicament en l’educació per a la llibertat dins d’una organització cooperativa de la classe, el dret dels infants a expressar-se en la seua llengua materna i potenciar el poder de la paraula mitjançant el text lliure i la impremta escolar. De fet, posà en marxa la impremta a l’escola i va aconseguir fer quinze números totalment en valencià d’una revista que va portar el nom d’Ibèria, publicada entre 1934 i 1935. Va ser una persona molt pròxima de tracte amb la gent de Canet.
Pel 1934 va conéixer la mestra Paquita Sales Solbes, que treballava a Vinaròs, i es casaren a l’octubre de 1935. Com a consort, va poder optar a un trasllat a la capital del Baix Maestrat, on va continuar la mateixa tasca i inicià una nova revista escolar, Gavina.
En finalitzar la Guerra Civil, tot i no haver tingut cap responsabilitat política, com que era mestre i havia col·laborat amb la Junta de Incautación, Protección y Conservación del Tesoro Artístico de Castelló de la Plana per salvar uns retaules de l’arxiprestal de Vinaròs, va ser empresonat preventivament a València, jutjat i absolt al novembre de 1939. Després de la depuració del magisteri es va poder reincorporar de nou a l’ensenyament; va ser traslladat un temps a Cervera del Maestrat (1942) i forçosament a les Coves de Vinromà (1945), amb la prohibició expressa d’exercir cap càrrec. La mort del seu fill únic de cinc anys a l’agost de 1946 per una peritonitis el va enfonsar psicològicament. Un any més tard moria ell a Vinaròs, com a conseqüència d’una salut delicada.
L’any 1988, el poble de Canet lo Roig li va realitzar un acte d’homenatge i es van col·locar uns taulellets amb la llegenda: “Al mestre Antoni Porcar i candel i als xiquets de Canet lo Roig, que l’any 1934 publicaren la revista escolar Ibèria. El Moviment Cooperatiu de l’escola Popular del País Valencià. Any 1988”.
Autoria: Òscar Pérez Silvestre
Antoni Porcar i Candel
Bibliografia
Llibres
Pérez Silvestre, Òscar. Josep Francesc Boix Senmartí. El mestre que estimava la natura i la poesia (1901-1933). Castelló de la Plana: UJI, 2020.
Ramos, Alfred. Mestres de la impremta. El moviment Freinet valencià (1931-1939). Castelló de la Plana: UJI, 2015.
Vidal i Bellés, Francesca. Antoni Porcar Candel (1904-1947). El mestre que va donar la paraula als infants. Castelló de la Plana: UJI, 2014.