Pintor, escultor, arqueòleg i activista cultural

Procedia d'una família de llauradors no gaire acomodats. La família i l'educació als Escolapis, el feren conservador, tradicionalista i catòlic, pensament que mantingué al llarg dels anys.

Pel que fa a la seua activitat artística, tot i haver mostrat una primera inclinació per l'escultura va iniciar-se a la pintura de la mà del pintor castellonenc Vicent Castell, qui el va admetre al seu taller el 1905. L'any següent es va traslladar a València becat per la Diputació per a continuar els seus estudis a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles. Després va estudiar a l'Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, on va entrar en contacte amb els cercles artístics de la capital catalana, particularment al Cercle Artístic de Sant Lluc i la Galeria La Pinacoteca, on va exposar sovint de manera individual.

Va exposar a Barcelona, Venècia, Oslo, Buenos Aires, París, València i Madrid. En aquesta darrera ciutat va obtenir el 1954 la primera medalla a l'Exposición Nacional de Bellas Artes. Com a arqueòleg va descobrir el 1933, en companyia d'Eduard Codina i Gonçal C. Espresati, les pintures rupestres del barranc de la Gasulla, a Ares del Maestrat. Va ser un actiu col·laborador de la Societat Castellonenca de Cultura, publicant al seu Butlletí una quarantena d'articles sobre arqueologia i pintures rupestres. També va realitzar, mitjançant conferències, una important tasca de divulgació de l'art rupestre de les comarques septentrionals del País Valencià.

Hi ha obra de Porcar al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana, ciutat en què també va fer les pintures murals que adornen l'escala principal de l'Ajuntament. L'obra de Porcar es caracteritza pel conreu d'un paisatgisme rural inicialment influït per l'obra de Sorolla, amb una evolució estilística al llarg de la seua carrera vers un major esquematisme i abstracció.

Pel que respecta a la seua tasca com a activista cultural i polític, el 1914, arran d'una estada a Castelló de la Plana, hi va fundar l'Agrupació Ribalta, formada per joves artistes i intel·lectuals amb l'objectiu de dinamitzar l'ambient cultural de la ciutat. Després, el 1923 va formar part d'un intent de constituir una entitat política valencianista a Castelló de la Plana, amb Emili Calduch i Francesc Esteve, però la dictadura primo-riverista ho va impedir.

Fou un dels signataris de les Normes de Castelló de 1932.

Durant la Guerra Civil tingué una notable actuació en la preservació del patrimoni artístic a Castelló i Sogorb.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Llibres

---

PORCAR RIPOLLÈS, Joan Baptista. El pinar del grau. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana : Fundación Davalos Fletcher, 1999.

Articles en publicacions periòdiques

---

PORCAR RIPOLLÈS, Joan. «Arqueología castellonense» a: Anales del Centro de Cultura Valenciana, núm. 20, 1948.

Llibres

---

CUCÓ, Alfons . El valencianisme polític. València: Lavinia, 1971.

---

VALLS I BACH, Roser. Joan B. Porcar. Barcelona: Infiesta, 2001.