Alard Prats Beltran
Culla,
11 de gener de 1903
Ciutat de Mèxic,
25 de març de 1984
Escriptor i periodista
Tot i ser d’ascendència benassalenca, Alard Prats va nàixer a Culla, on son pare exercia de veterinari. En morir el pare, la mare hagué de traure avant sis fills: marxà a Castelló i posteriorment a Saragossa, on va trobar l’ajuda d’un parent llunyà, el prevere i poeta de Benassal Mn. Joaquim Garcia Girona, llavors rector del seminari.
Alard passà del Seminari de Tortosa al de Saragossa, i més tard al Col·legi Espanyol de Roma. Un canvi de rumb el va portar al periodisme, la seua autèntica vocació. Ell va ser el primer director del Diario de Castellón des de 1925, va viure un temps a Barcelona i a Marsella. Després anà a Madrid, a l’Escola de Periodisme, i començà a col·laborar en diversos periòdics mentre cursava els estudis de periodisme. Va ser corresponsal de La Rambla i de La Humanitat de Barcelona, redactor i editorialista de La Libertad de Madrid i darrer director d’El Sol. També col·laborà en les revistes Estampa i Revista de Revistas de Madrid i Umbral de Barcelona. La seua participació en les tertúlies el menaren a establir amistats amb els principals literats de l’època, entre ells Valle-Inclán. Va ser membre de l’Associació de la Premsa de Madrid i de la Federació General de Catalunya.
Entre els seus llibres de preguerra trobem Tres días con los endemoniados: la España desconocida y tenebrosa (1929), La noche de San Daniel (1930), La partida de los madrugadores (1931) i El Gobierno de la Generalidad en el banquillo (1935).
L’èxit de Tres días con los endemoniados [de la Balma] li va meréixer un gran homenatge l’estiu de 1930 a la Font d’en Segures del seu poble, Benassal, amb el qual mantenia una relació ben estreta i grans amistats com Carles Salvador. Com a bon orador, va fer conferències i mítings polítics a favor del partit de Marcel·lí Domingo, Izquierda Republicana.
A Madrid va conéixer la periodista Mercedes Segura Núñez, amb qui es casà en 1934 i va ser companya i col·laboradora infatigable. Amb l’esclat de la guerra, la família se separa temporalment: ell es quedà a Madrid fins al darrer moment, i ella passà a València seguint el Govern. Va ser assessor de la Secretaria de Guerra amb Largo Caballero i el general Asensio, subdirector del Ministeri de Propaganda, conseller de la Secretaria d’Educació Pública i de Relacions Exteriors, governador de Càceres (renuncià al càrrec) i fins i tot li van oferir el títol de visitador d’ambaixades per a poder eixir a l’estranger, però el refusà.
Quan es reuní amb la dona, ja avançat l’any 1938, tots dos seguiren el govern en el seu desplaçament a Barcelona, on van romandre fins als darrers moments. Sota el foc dels avions franquistes es van dirigir a la frontera, que van passar per Cervera amb Largo Caballero y Araquistain. En aquells anys prologà el llibre, testimoni d’una guerra, El crimen del camino Málaga-Almería. Relato con documentos gráficos reveladores de la crueldad fascista (1937), i va escriure Vanguardia y retaguardia de Aragón. La guerra y la revolución en las comarcas aragonesas (1938).
L’etapa vital següent és l’exili: de Tolosa de Llenguadoc passen a París i Bordeus, on s’embarquen amb rumb a les Illes Guadalupe i d’allà a Santiago de Cuba. D’allí van passar a l’Havana, on van estar nou mesos i col·labora en El Mundo i Carteles. En 1940 s’estableixen a la Ciutat de Mèxic, on havien fet cap la major part dels intel·lectuals. A Mèxic va ser director de diverses revistes, editorialista d’Excelsior, autor de nombrosos reportatges i entrevistes a personalitats intel·lectuals i científiques en Hoy, Nosotros, Acá, i membre de l’UNRRA (The United Nations Relief and Rehabilitation Administration). D’aquells anys són els llibres El torbellino de Medio Oriente (Mèxic, 1958), Visión actual de Belice (1958), La ruta de Humboldt i Un mundo alucinante.
La tornada temporal al País València només va ser possible a la mort de Franco, en 1978 i 1980. Va morir d’un emfisema pulmonar en 1984 a la Ciutat de Mèxic. El govern mexicà s’uní al condol de la família, així com els principals periòdics, que dedicaren nombrosos articles al desaparegut. A Castelló, tímidament, la premsa també donà la notícia del traspàs.
Autoria: Òscar Pérez Silvestre
Alard Prats Beltran
Bibliografia
Capítols de llibres
Monferrer i Monfort, Àlvar. «Alardo Prats y su obra Tres días con los endemoniados (ed. 1999)», a: Alard Prats. Tres días con los endemoniados. Barcelona: Alta Fulla, 1999, p. 3-10.
Articles en publicacions periòdiques
Barreda, Pere Enric. «Alard Prats Beltran (1903-1984), una personalitat oblidada» a: Les Tres Forques, núm. 30, 1989, p. 12-15.