Investigador, escriptor i antiquari

Fill de botiguers de roba i confecció tèxtil. Nascut en plena Guerra Civil, la família va haver de fugir a Terrateig (la Vall d’Albaida) quan el front va aplegar a les Coves de Vinromà. En finalitzar la guerra, es van establir a Torreblanca. Elio Puig va iniciar estudis d’Enginyeria a València i Barcelona, però no els va acabar i es va incorporar als negocis que la família tenia a Sant Mateu, Alcalà de Xivert i Torreblanca. Cap a l’any 1983, en no marxar massa bé el sector tèxtil i de la confecció, va obrir a Torreblanca una granja de cunicultura al mas del Molló amb la seua companya de vida, Rosa Vilaplana Moliner, amb qui s’havia casat en 1967. Tots dos constituïen un tàndem ben compenetrat i participaven junts en conferències, cants i balls de festa i de demostració.

Sobre la seua militància política, va simpatitzar amb el Partido Socialista Popular d’Enrique Tierno Galván (1974); posteriorment es va acostar al PSPV i va cofundar l’agrupació socialista a Torreblanca (1977). En veure les renúncies d’aquest partit en el procés cap a l’autonomia, va militar en la Unitat del Poble Valencià (1982) i la va cofundar a Torreblanca, on va ser regidor uns anys.

Cal fer un esment especial del seu mas del Molló, on va viure 30 anys. Situat a Torreblanca, a la vora de l’antiga carretera general de Barcelona, va ser una casa oberta i habitual de reunions culturals i polítiques. El mas, envoltat de natura, es dedicava a habitatge, granja de conills i museu etnològic, i s’estructura en tres carrers batejats ben significativament: “Atzucac del País Valencià”, “Avinguda del Rei En Jaume” i “Carrer de la Unitat del Poble Valencià”.

La intensa afició a les antiguitats i a la investigació de la cultura tradicional van de la mà de les seues inquietuds polítiques i apareix quan tenia 35 anys. El seu vast treball etnopoètic comença a fer-lo públic cap al 1993 amb petites publicacions autoeditades, i és a partir del 2000 que aparegueren en format de llibre algunes de les mostres dels milers de cobles rescatades de la memòria oral, prèviament catalogades, estudiades i articulades en estudis monogràfics plens d’interés:

Les dones i el cançoner popular (autoedició, 1993)

Els homes i el cançoner popular (autoedició, 1995)

Cobles i costums. Cobles i festes a Sant Antoni i cobles d’amor i casament (Antinea, 2000)

Les guerres carlines al Baix Maestrat (Antinea, 2000)

Diccionari de la indumentària. El vestit popular valencià als segles XVIII i XIX (Diputació de Castelló, 2002)

Cobles, cançons i tradicions al nord del País Valencià (Antinea, 2006)

Les guerres carlistes al nord valencià: cançoner (Onada Edicions, 2008)

Mengem i cantem: cobles amb motivacions agrícoles i gastronòmiques (XI Premi Bernat Capó del 2009, publicat per Bullent el 2010)

Retalls de cultura popular castellonenca (Diputació de Castelló, 2011)

Antologia eròtica: balls, cobles i cançons (Associació d’Amics de Mainhardt d’Alcalà de Xivert, 2013)

Els valencians despullats per un masover (autoedició, 2014)

La col·lecció de cobles i cançons del seu arxiu arriba a les 10.000 peces. Deixa inèdits diversos treballs titulats provisionalment Vida, costums i tradicions de Torreblanca (1850-1950), El negoci de l’amor, Cobles i cançons de treballada, i altres sobre cobles de les guerres, un parell de miscel·lànies de més de 400 pàgines, un estudi sobre Cucala i altres sobre oficis tradicionals.

Pel que fa a la col·lecció única d’indumentària tradicional d’Aureli Puig i Rosa Vilaplana, la millor i més completa del País Valencià, des de l’any 2011 hi ha 840 peces seues de qualitat extraordinària al Museu Valencià d’Etnologia per cessió i compra posterior.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Pérez Silvestre, Òscar. «Una vesprada amb Aureli Puig al mas del Molló» a: Caramella, núm. XXIX, 2013, p. 65-66.