Periodista, escriptora i activista cultural

Filla d’una mestra d’escola i d’un secretari d’ajuntament, va rebre una educació oberta. De fet, sempre contava que mai li prohibiren llegir cap dels llibres de la immensa biblioteca familiar.

Didín Puig va rebre una educació en valors progressistes, democràtics i republicans. Durant la postguerra (sovint igual de dura que la mateixa guerra), Didín va viure a Benimodo i va estudiar al poble veí, Carlet. El seu somni era estudiar Dret i acabar convertir-se en advocada, com Victòria Kent i Clara Campoamor. Però, de nou, el franquisme la marcaria: per anar a la universitat calia fer el Servicio Social i tindre el carnet de la Sección Femenina. És a dir, fer un curs per confirmar la seua adhesió al règim dictatorial espanyol, cosa que va rebutjar amb força: no podia adherir-se a aquells que havien afusellat son pare.

Va estudiar valencià als cursos de l’entitat cultural Lo Rat Penat amb il·lustres com Enric Valor, Carles Salvador o Sanchis Guarner. Va ser l’única dona d’aquella generació que treballà per retornar el valencià a les aules i al carrer.

Farta de no fer el que volia en la vida, i aprofitant que havia d’anar a un casament familiar a Madrid, marxà del poble. El que no sabien a casa és que mai arribà a Madrid sinó a París, i una vegada allí, calia sobreviure. Amb els anys hem sabut que va estar dormint als parcs fins que li trobaren allotjament i una feina d’oficinista; després canvià de feina i començà a treballar cuidant una xiqueta, Florence. Didín va conèixer tots els líders de la revolta estudiantil del Maig del 68, i també a Luisa Isabel Álvarez de Toledo, la coneguda com La Duquesa Roja, una noble antifranquista. A París va romandre catorze anys i va estudiar la carrera de Periodisme.

Als anys setanta tornà finalment a València i es dedicà a la docència. Va ser la primera dona a fer classes de valencià en un centre oficial. En concret, al Col·legi dels Pares Jesuïtes. Allà va fomentar entre l’alumnat l’amor per la història i les tradicions valencianes.

Va ser representant d’artistes com Ovidi Montllor, el grup Alimara… A més, va organitzar el primer concert d’Al Tall, el concert de Lluís Llach al Teatre Olympia, el de Maria del Mar Bonet i d’altres de Raimon i d’Ovidi Montllor. Treballà per a la distribuïdora Molinell i per a la discogràfica Edigsa, que distribuïa discos de cantants valencians.

Els darrers anys, Didín va treballar al centre territorial de TVE a València (Aitana), on va exercir també d’assessora musical, i a Canal 9, on va ser guionista en diferents programes.

En l’àmbit personal va ser amiga del cantant Ovidi Montllor, de la compositora Matilde Salvador, de l’escriptora Carmelina Sánchez-Cutillas, de la periodista María Luisa del Romero i de l’escriptor Vicent Andrés Estellés, entre altres.

Com a escriptora va publicar:

Vaig a dir-te 4 coses, en Edicions 96, presentat a València el 14 d’abril de 2010. Es tracta d’un dietari coescrit amb el periodista vila-realenc Josep Parra. És un recull de les efemèrides, el santoral, embarbussaments, endevinalles, refranys populars i curiositats per a cada dia de l’any.

I tu què en saps? (dels dinosaures de Morella a les salines de Torrevella), en Edicions 96 (2016),  llibre que ens informa del nostre espai més pròxim i que recull el pas de les hores i els dies, els rellotges i els calendaris, el santoral i les cançons populars, les endevinalles i els refranys.

Les festes de Pasqua (Denes, 2017).

El seu compromís cívic i la seua dedicació en diferents projectes culturals la van fer mereixedora de diversos reconeixements i distincions com:

Miquelet d’Honor 2010, atorgat per la Societat Coral El Micalet, per la seua contribució, trajectòria i dedicació a la cultura valenciana.

II Premi d’Ajuda a la Igualtat Ascensión Xirivella Marín 2013, atorgat per l’Associació de Dones Juristes d’Alzira.

Distinció de la Generalitat Valenciana al Mèrit Cultural 2017, atorgada per la Generalitat Valenciana.

Guardó d’Or de la Mancomunitat de la Ribera Alta (2018).

Des del 2021, l’IES de Guadassuar porta el seu nom. A més, la Generalitat Valenciana ha posat en marxa per al curs 2022-2023 l’Aula Didàctica Didín Puig per a difondre el seu llegat, i els Premis Literaris Vicent Andrés Estellés de l'Ajuntament de Benimodo ofereixen un premi extraordinari amb el seu nom al treball de narrativa curta que destaque per la seua gràcia, sarcasme i ironia, aspectes molt característics de la manera de ser, d'expressar-se i d'escriure de Didín Puig.

Al voltant de la figura de Didín, en els darrers anys s’han escrit diversos llibres:

Didín Puig. Una dona decidida, de Vicent Climent i Ferrando (Reclam Editorial, 2018). Un llibre presentat en forma d’entrevista de l’autor amb la protagonista, on recorren la trajectòria de Didín narrada en primera persona, un esperit jove i rebel.

Didín vol ser periodista, d’Empar Bria i Pelufo i Neus Fontana i Bria (Edicions 96, 2018), el qual transmet algunes vivències de Didín Puig com a periodista, escriptora i activista cultural, a més de visibilitzar una dona intel·ligent i decidida.

Cartes a Olivier. I tu què feies per a ser antifranquista? (Edicions 96, 2021), recull de quaranta cartes breus en les quals Didín explica al seu net adoptiu Olivier alguns successos de la seua vida a Benimodo, París i València, mentre lluitava per la llibertat i la democràcia. El llibre compta amb unes notes contextuals de Natxo Escandell García.

Autoria: Maria L. Fernández

Llibres

---

Empar Bria i Pelufo i Neus Fontana i Bria. Didín vol ser periodista. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2018.

---

Natxo Escandell i Susi Niclòs. Cartes a Olivier. I tu què feies per a ser antifranquista?. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2021.

---

Vicent Climent i Ferrando. Didín Puig. Una dona decidida. Alzira: Reclam Editorial, 2018.