Josep Maria Puig i Torralva
València,
13 de gener de 1854
València,
7 d'agost de 1911
Escriptor
Fill d'una família de modests comerciants, inicia els seus estudis eclesiàstics al Seminari de València, però ha d'abandonar-los per posar-se al capdavant de la perfumeria familiar.
Sota la protecció de Constantí Llombart, va ser un destacat deixeble seu, és un dels impulsors i fundadors de Lo Rat Penat. Allà obté diversos guardons en els Jocs Florals, destacant la Flor Natural del 1897. Posteriorment serà nomenat Mestre de Gai Saber. En 1893, va exercir com a president de la secció de literatura.
Abans de pertànyer a Lo Rat Penat, ja treballava, al costat de Llombart, Bodría, Iranzo i Cebrian en la publicació Lo Rat Penat. Calendari llemosí. Anterior a la fundació de la societat del mateix nom, escrivien en ella els valencians més importants de l'època. Controlada pel sector pròxim a Llombart, a les seves pàgines eren freqüents les critiques al grup dels anomenats "senyorets". Puig i Torralva publicà uns quants articles sobre les ambicions que havia de tenir la Renaixença valenciana. La línia que propugnava no arrelà amb prou força als cercles culturals de la València del seu temps. El primer número surt a la llum el 1874, publicat per la Llibreria de Pasqual Aguilar. Deia la portada: "Lo Rat Penat: Calendari llemosí corresponent al present any de 1875. Compost ab la distinguida col·laboració d´els més reputats escriptors de València, de Catalunya i de les Illes Balears, per en Costantí Llombart". Es buscava juntar als escriptors valencians en un publicació que superés en qualitat a les existents al moment. Va despertar el recel del sector més "culte", que mai la va arribar a veure amb bons ulls. És dirigida per Llombart fins que el 1880, obligat pels seus problemes de salut, ha d'abandonar-la.
Josep Maria Puig i Torralva, sabedor de la importància d'aquesta publicació escriu a Constantí Llombart: "Mon estimat amich: Noticiós de que V. dins poch tendrá que abandonar, ab greu sentiment nostre, á València, y pensant que per esta rahó Lo Rat Penat, una de les publicacions que mes han contribuit al renaiximent de nostra lliteratura en esta ciutat, haurá de desapareixer; li dig la present á fí de que, si inconvenient no té, m'autorice pera portarla enguany á efecte com desige". Llombart respon amb gratitud i accepta cedir-li la direcció. El 1883, amb Llombart recuperat, apareixen tots dos com a co-directors.
Com a poeta, escriu sobre temes lírics, dramàtics i narratius, entre les seves obres més importants es troba Lliris i cards: poesies valencianes (1899). Com a autor teatral escriu l'obra en un acte Mare i Madrastra (1889), que tracta sobre l'enfrontament entre Guillem de Vinatea i Alfons el Benigne, a més de La gota de sang. Gran amant de la temàtica valenciana escriu, al costat de Martí Grajales, Origens del gravat en València (1872) i Estudio histórico-critico de los poetas valencianos de los siglos XVI-XVII-XVIII (1883). No deixà de banda els temes lingüístics i gramaticals, fruit d'aquest interès són les seves obres: Ensaig d'ortografia valenciana i Historia gramatical de la llengua llemosina-valenciana.
El 5 de gener de 1888 se suma, al costat de Llombart i altres figures destacades, en la fundació de la societat valencianista La Oronella, de la qual va ser director del Butlletí del mateix nom. Anys més tard, al costat d'altres membres de Lo Rat Penat escindits com Francesc Badenes, Eduard Boix, Cabreles o Isidre Torres, funda la societat València Nova. Un dels motius pels quals Puig i Torralva abandona Lo Rat Penat és per les seves diferències en la denominació de la llengua, diu en un dels seus escrits: "En Constantí Llombart, com tots el poetes valencians, apellida "llemosina" á sa llengua nativa. Nosaltres, sobre este punt, som de molt distinta opinio; puix creem firmement, i d'aixó nos ocuparem ab lo degut deteniment en altra part, que la llengua del Túria, com la del Llobregat, es catalana". [i]
Va ser a la seva petita botiga de perfumeria, al costat de València Nova i al cafè Fortis, on poetes, escriptors i estudiants van fundar la Joventut Valencianista redactant els primers manifestos i periòdics del valencianisme polític.
En la seva llarga trajectòria, col·laborà a La Ilustración Valenciana, La Moma, La Degollà, València Nova i València. Gran amant dels segells, fou un dels impulsors de la filatèlia al País Valencià.
[i] Nota als Apunts biografics de En Constanti Llombart. Calendari llemosí. Any 1882, p. 145.
Autoria: Jaume Crespo i Martínez
Josep Maria Puig i Torralva
Obra pròpia
Llibres
PUIG TORRALVA, Josep Maria. Patillotes . València: .
PUIG TORRALVA, Josep Maria. Origens del grabat en Valencia. València: Imp. Viuda Ayoldi, 1882.
PUIG TORRALVA, Josep Maria. Estudio historico-critico de los poetas valencianos de los siglos XVI, XVII y XVIII. València: Imp de la Viuda de Ayoldi, 1883.
PUIG TORRALVA, Josep Maria. Mare y madastra. València: La casa de Beneficencia, 1889.
PUIG TORRALVA, Josep Maria. Lliris y carts. València: Establiment Tipografich Domenech, 1899.
PUIG TORRALVA, Josep Maria. Poesies valencianes. València: Establiment tipografich Domenech, 1899.
PUIG TORRALVA, Josep Maria. Notes de toponomástica valenciana. València: Fernando Menosi, 1909.