Musicòloga

Filla d'Eduard Ranch Fuster i d'Amparo Sales. Empar va cursar per lliure els primers anys de batxillerat, i va estudiar francés i música en el Conservatori de València. Va mantindre un tracte estret amb musicòlegs com José Subirá, crítics de música com Enrique González Gomà i músics professionals com Joan i Ricardo Lamote de Grignon, tan vinculats als orígens de l’Orquestra Municipal de València, l’historiador de la literatura Vicente Llorens Castillo, el científic Vicent Sos Baynat i l’escriptor i historiador Ernest Martínez Ferrando, sense oblidar la família Baroja.

En 1955 es va casar amb el metge José Micó Catalán, especialista en Pediatria i Medicina Tropical. A més d’ajudar-lo en la seua clínica, va col·laborar amb ell en alguns projectes, com les tasques de logística en un hospital infantil a Kitgum (Uganda), on van passar una temporada en 1973. Empar va aprofitar l’estada per a interessar-se per la música subsahariana. En morir son pare, el crític musical i musicòleg Eduard Ranch Fuster (1897-1967), Empar es va fer càrrec del seu arxiu i biblioteca. Allí va continuar rebent els investigadors que el seu pare sempre havia acollit generosament per a facilitar la consulta de les obres de difícil accés que posseïa. Entre altres visitants llunyans van acudir al seu arxiu Edward Inman Fox, Rodney Rodríguez i Jean-François Botrel. Empar Ranch també va donar suport bibliogràfic a José Payá Bernabé per a documentar rareses que faltaven a la Casa-Museu Azorín de Monòver.

En ajuntar la biblioteca valenciana amb la que la família tenia a la Vilavella, va començar a elaborar un estudi bibliogràfic dels fons musicals i de literatura romàntica. El primer d’ells el va finalitzar amb una ajuda de la Diputació de València en la dècada dels huitanta. A mitjan dècada de 1970, Empar i el seu marit van ingressar en la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València (RSEAPV) per ajudar a revitalitzar una institució que jugaria un paper important en la transició a la democràcia a València. Com a membre de la junta directiva, ella va organitzar nombrosos actes i conferències. Destaca entre ells un homenatge en 1976 a la Institució Lliure d’Ensenyança en la celebració del seu centenari, amb contribucions d’antics professors i alumnes que van ser publicades per la RSEAP, o la conferència sobre «Dones d’una emigració» que va pronunciar el professor Vicente Llorens en 1976, després del seu retorn de l’exili. També des de 1981 va ser responsable de la seua Secció de Música.

Al llarg de diversos anys va organitzar i va presentar concerts per a donar a conèixer músics i agrupacions valencianes, com per exemple va fer amb Studium Musicae, grup pioner en la interpretació de música antiga, i amb músics residents a l’estranger, com el compositor establit al Canadà José Evangelista. En 1984 va organitzar una taula redona sobre l’ensenyament de la música a l’escola que va tenir molta repercussió, les conclusions de la qual van ser arreplegades en un dictamen enviat al govern autonòmic. En l’assemblea de les Reials Societats Econòmiques espanyoles que es va celebrar a les Canàries (1988) va presentar una ponència sobre la creació del Conservatori de València, promogut en el segle XIX per la RSEAPV. Així mateix, en investigar els fons documentals de la societat va trobar una obra inèdita de Felip Pedrell.

En l’àmbit de l’associacionisme musical, Empar va col·laborar amb l’organista i professor del Conservatori Vicent Ros en la posada en marxa de l’Associació Cabanilles d’Amics de l’Orgue, creada en 1981 per a difondre l’obra d’aquest compositor algemesinenc i el patrimoni organístic valencià. En 1982 va ser convidada per la família de Joan Lamote de Grignon a pronunciar una conferència en l’homenatge que es va tributar a aquest director d’orquestra i compositor a Barcelona. A partir de les recopilacions de música tradicional que va fer el seu pare, especialment tonades, cançons i tocates de dolçaina, ella va contribuir a la preparació de nous repertoris per al grup Al Tall, amb peces com les cançons de taverna i les peteneres a Miquel Grau. Igualment, va proporcionar documentació al Grup de Danses Alimara per a la reconstrucció del cèlebre Ball de Torrent. Més tard va informar sobre la música del País Valencià per al llibre The Traditional Folk Music and Danses of Spain: A Bibliographical Guide to Research (2009), d’Israel J. Katz.

La formació humanística d’Empar Ranch es va produir sobretot en la gran biblioteca de son pare i com a col·laboradora o acompanyant en algunes de les seues iniciatives. A la fi de la dècada de 1990 va començar a preocupar-se per difondre l’abundant correspondència inèdita del seu pare amb diferents personalitats. El coneixement directe que d’ells havia tingut Empar li va permetre situar en el seu context humà la relació plasmada en aquelles cartes. El primer títol presentat arreplegava la correspondència amb Pío Baroja, editada en col·laboració amb l’historiador de la literatura Cecilio Alonso, els originals de la qual figuren en la donació documental depositada a la Biblioteca Valenciana. Des de l’any 2002 formava part del consell de redacció de la revista Laberintos, revista d’estudis dels exilis culturals espanyols, que dirigeix Manuel Aznar Soler i edita la Biblioteca Valenciana, a la qual ha contribuït molt activament.

Empar Ranch va publicar alguns llibres i bona cosa d’articles i de temes derivats de l’arxiu i biblioteca familiar sobre exiliats com Vicente Llorens, Carlos Palacio o José María Quiroga; l’epistolari d’Eduard Ranch amb Pío Baroja, José Subirá, Ernest Martínez Ferrando o Vicente Llorens, entre altres, o sobre la música a la València republicana. En 1981 i 1985 trobem col·laboracions seues en L’Espill, revista dirigida per Joan Fuster i editada per Eliseu Climent. La seua vida va estar marcada per una profunda passió per la música, la cultura i la preservació del patrimoni documental. Després de la seua retirada de la vida activa, va donar part de la biblioteca personal a l’Institut de la Dona i al Centre Francisco Tomás Valiente de la UNED Alzira-València. Ara mateix està en tramitació la donació de la biblioteca i arxiu de son pare a la Generalitat Valenciana.

Autoria: Maria L. Fernández

---

Entrevista a Empar Ranch
Entrevista a Empar Ranch
https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/val/cultura/d-aci-i-d-alla/amb-empar-ranch-parlant-son-pare_132_10078980.html

---

Empar Ranch i el CVC
Empar Ranch i el CVC
https://cvc.gva.es/wp-content/uploads/732.pdf