Mestre, periodista i escriptor

Després de començar estudis de Dret, carrera inacabada, i Magisteri, i realitzar tasques laborals diverses, tingué l’oportunitat de treballar en la que considerava la seua vocació: el periodisme.

Fou redactor en cap del setmanari Ciudad (1970-1972), una capçalera que tenia una edició independent a Gandia, tot i que la llicència era per a l’edició d’Alcoi. Rafael Coloma Payà en figurava com a director, però, en el cas saforenc, només nominalment. Rausell concebé un periòdic independent i progressista que tinguera un abast comarcal i amb una incorporació del català que anara més enllà dels versos festius. Així, a les seues pàgines, apareixen articles de Josep Iborra, Enric Ferrer Solivares, Joan Fuster, Vicent Ventura, Francesc de P. Burguera, Joan Climent, Josep Piera i, especialment, Gonçal Castelló, que signava la secció «Viure a Madrid. Cròniques des de l’antiplà». Com a redactor comptava amb un jove Ignasi Mora, que solia realitzar les entrevistes. Josep Rausell, a més de tractar els temes de fons, era responsable de la secció «Una mosca en el pleno», signada amb el pseudònim Pep Mosca, que comentava les sessions de la corporació municipal.

Després de desapareguda la publicació, fou novament redactor en cap d’un altre setmanari gandià, El Tossal (1973-1974), de més curta durada i amb interrupcions de la censura. Hi destacava la secció «Les dificultats de ser valencià» de Josep Iborra i la incorporació d’un jove Joan M. Monjo.

Posteriorment col·laborà en les pàgines regionals de Las Provincias, durant la denominada primavera del diari fins que cessà per decisió pròpia per manca de sintonia amb els directius. En el volum col·lectiu Gandia 1881-1980 s’ocupà de «La prensa».

Un altre dels seus vessants fou el de la crítica d’art, que efectuà en la revista especialitzada Cimal (1979-1981), editada pel galerista Pasqual Lucas a Gandia i dirigida per Vicent Aguilera Cerni. Rausell en fou membre del consell de redacció en el seu inici.

Finalment, el 1986 aparegué a Gandia, dirigida per Ignasi Mora, la revista cultural Bagalina, mensual i en català, en què també Rausell fou redactor. S’hi ocupà de la crítica d’art, amb el pseudònim Ioterra, i de la secció «Barra lliure», on informava de bars i restaurants i la clientela que els freqüentava. L’any 1988, la revista eixamplà el format i també el radi d’acció. Intentà expandir-se per les Comarques Centrals Valencianes. En aquesta darrera etapa, Josep Rausell substituí Ignasi Mora en la direcció. Després sols envià col·laboracions puntuals al diari Levante amb la crònica dels plens municipals.

Com a narrador, publicà la novel·la La guerra comença ara (1978), editada per Eliseu Climent. És un relat de la contesa en una ciutat de rereguarda com Gandia, vista a través dels ulls d’un infant. La història té, per tant, un cert caràcter autobiogràfic. Reincidí en el tema de la guerra amb personatges infantils en «El canó» (1981), que aparegué en la col·lecció El Conte del Diumenge.

L’any anterior havia obtingut un accèssit en el premi de contes Malva-rosa amb «No. Mai més no», on s’acosta a l’experimentalisme narratiu del moment. Dins aquest camp de la narrativa curta publicà també dos opuscles titulats Els papers del Tanocomi (1985-1986), és a dir, del petit univers de la cafeteria Tano, on acudia la progressia de la comarca. Rausell hi emprava un enfocament àcid i iconoclasta, un tarannà que l’identificava també com a autor empíric.

Altres narracions esparses són «El fàstic» (1982) en les pàgines de La Veu de Xàtiva, i «La fira? A mi se me’n fot» en el llibre de Fira i Festes. Gandia 1987. Així mateix, alguns contes seus han estat traduïts a l’alemany i publicats al diari Die Presse (Viena). Per últim, l’editorial Colomar, d’Oliva, li publicà el recull Contes del bon oratge (1990), on, amb la seua mirada càustica i sorneguera, reflecteix l’aspecte tragicòmic de la vida. El CEIC Alfons el Vell, del qual fou membre, edità una antologia de la seua obra periodística i literària, De Josep Rausell a Pep Mosca (1997), que també inclou la peça teatral inèdita El cigarret; i, pòstumament, l’opuscle Josep Rausell, escriptor i periodista (2006), amb diverses col·laboracions majoritàriament evocatives.

Políticament realitzà una tasca important en la implantació de Convergència Socialista del País Valencià i del PSPV, i va assistir a la creació del partit, encara en la clandestinitat. Era una persona molt coneguda a Gandia i, a més, net de Josep Rausell Ribas, que en fou un alcalde molt important. Amb aquests antecedents, el partit, ara ja PSPV-PSOE, li demanà que encapçalara la llista electoral per a les municipals, però declinà l’oferta, possiblement pel seu caràcter crític i independent, però també per la decepció que li produí l’evolució de la transició a la democràcia.

Tant en aquest àmbit com en el cultural i literari fou un home pont intergeneracional en una de les comarques més significatives del país.

Imatge: Birgit Köster

Autoria: Gabriel Garcia Frasquet