Funcionari i escriptor

Fill de Joaquima Flores Mompó i de l’advocat Ferran Reig Garcia (Cocentaina, 1832 - València, 1897), que fou degà del Col·legi d’Advocats de València i cofundador de Lo Rat Penat. En moltes ocasions, la premsa i la bibliografia confonen i barregen les dades biogràfiques de Ferran amb les del seu germà Joan Crisòstom (1859-1936), també llicenciat en Dret, membre de Lo Rat Penat als inicis i escriptor, dues vides paral·leles en algunes ocasions

Després dels estudis a l’institut Lluís Vives entre 1867 i 1875, es va llicenciar en Dret Civil i Canònic a la Universitat de València. En aquells anys d’estudiant entrà en contacte amb el Liceu Literari, a la junta del qual pertanyia, però el naixent Lo Rat Penat li va permetre mostrar públicament la seua personalitat literària i en fou el primer secretari general amb l’eficiència que necessitava la nova entitat.

No va optar mai, al contrari que el seu germà Joan, als premis dels Jocs Florals, però va escriure versos i proses en valencià i castellà en les revistes Boletín-Revista del Liceo Literario, en l’Almanaque de Las Provincias, Lo Rat-Penat i en la Revista de Valencia. A l’ALP firmà amb les inicials F.R.F. les primeres memòries anuals de la societat. Tot i la limitació del volum de la seua obra, Constantí Llombart deixà escrit que «la gloriosa causa de nostre renaiximent, n’oblidará enjamay lo molt qu’al Sr. Reig té qu’agrahirli».

Va participar en les excursions erudites i literàries de Lo Rat Penat, una de les quals de quatre dies de germanor entre intel·lectuals valencians i catalans en 1882. Organitzada per Teodor Llorente, la Ruta del Cister va fer conviure, per la banda valenciana, Teodor Llorente, Fèlix Pizcueta, Lluís Cebrian i Mezquita, Josep Martínez Aloy, Ferran Reig i Flores i Josep Brel i Giral; per la part catalana, hi assistiren Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà, Jaume Collell, Joaquim Riera i Bertran, Francesc Matheu i Fornells i Antoni Gaudí. Per a Rafael Roca (2011), aquella excursió «marcà l’inici de la recuperació del cenobi cistercenc de Poblet».

Cap al 1892 degué ser nomenat secretari general de la Universitat de València, labor que va realitzar amb eficàcia fins al moment de la seua mort prematura. Era casat amb Carme Flores Puigcerver. Fou soterrat al Cementeri General de València, però el 1910 n’exhumaren el cadàver.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Constantí Llombart. Los fills de la morta-viva. València: Emili Pasqual, 1897.

---

Rafael Roca Ricart. La Renaixença valenciana i el redescobriment del país. El Centre Excursionista de Lo Rat Penat (1880-1911). Paiporta: Denes, 2011.

Articles en publicacions periòdiques

---

Redacció. «Fernando Reig y Flores» a: Almanaque de Las Provincias para 1907, 1907, p. 381-382.