Advocat i escriptor

Fill de Joaquina Flores i de l’advocat Ferran Reig i Garcia (Cocentaina, 1832-València 1897), que fou degà del Col·legi d’Advocats de València. En moltes ocasions, la premsa i la bibliografia confonen i barregen les dades biogràfiques amb les del seu germà Ferran (1856-1906), també llicenciat en Dret Civil i Canònic, membre de Lo Rat Penat i escriptor finat prematurament.

En acabar els estudis de batxiller a l’institut Lluís Vives, el 1878 es va llicenciar en Dret Civil i Canònic a la Universitat de València a una edat inaudita. En aquells anys d’estudiant, com el seu germà Ferran, entrà en contacte amb el Liceu Literari, on feu conferències sobre qüestions filosòfiques i històriques i publicà textos en Valencia Ilustrada, Lo Rat-Penat, Las Provincias i el seu almanac, tant en valencià com en castellà.

Va optar en diverses ocasions als premis dels Jocs Florals de l’entitat ratpenatista i obtingué premis en temes d’investigació en 1879, 1880 i 1881 sobre els orígens del Tribunal de les Aigües, les armes del segle XIII (fet en col·laboració amb Josep Martínez Aloy), una biografia de Martí de Viciana i la indústria tradicional valenciana dels ventalls. Dos d’aquests treballs, traduïts al castellà, van ser estampats: Tribunal de las Aguas de Valencia (1879) i La industria abaniquera en Valencia (1933), a cura de Vicente Castañeda, una obra de referència obligada.

Des de ben jove es dedicà a l’advocacia, àmbit professional en què va destacar. Amb el tombant de segle, va abandonar el conreu públic de les lletres, tot i que Constantí Llombart esperava d’ell més produccions «de sa ben tallada ploma, contribuint aixina á donarlos explendor á les valencianes lletres».

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Constantí Llombart. «Joan Reig i Flores», a: Constantí Llombart. Los fills de la morta-viva. València: Impremta d'Emili Pasqual, 1879, p. 678-680.