Lluís Revest i Corzo
València,
30 de gener de 1892
Castelló de la Plana,
15 d'agost de 1963
Advocat i historiador
Tot i nàixer a València es va traslladar de ben menut a Castelló de la Plana. Va estudiar Dret i Filosofia i Lletres, branca d'història, a la Universitat de València, on va ser deixeble de l'arxiver de la Catedral de València, Roc Chabàs.
En tornar a Castelló de la Plana va començar a interessar-se per la difusió de la llengua i cultura pròpies, començant a impartir classes de gramàtica valenciana al Casino dels Artesans de Castelló (1910-1912). Des de 1913 impartia classes de Lletres a l'Institut Ribalta de la mateixa ciutat.
El 1915 ingressà en el cos d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs, i treballà en diversos arxius i biblioteques de Castelló com l'Arxiu d'Hisenda, l'Arxiu Municipal, la Biblioteca pública de l'Estat o la Comissió provincial de Monuments.
El 1919, junt amb Àngel Sánchez i Gozalbo, Gaetà Huguet i Breva, Joan Carbó i Domènech i Salvador Guinot, va ser un dels fundadors de la Societat Castellonenca de Cultura, de la que va ser secretari fins que va morir, i on va fer-se càrrec de l'estudi de les Cartes Pobles, degut al seu coneixement de les llengües clàssiques.
La seua tasca d'erudit va trobar difusió en diferents revistes científiques —sobretot al Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura— sense oblidar les tasques de divulgació en premsa.
Habitualment, Lluís Revest ha estat conegut per la seua obra La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu, que va obtindre el premi Gaetà Huguet i Breva el 1930, un estudi profund de les tesis de Pompeu Fabra i una obra clau en el procés que desembocà en la assumpció de la unitat i de la modernització de la llengua catalana, concretada el 1932 en la signatura de les Normes de Castelló que ell, amb Gaetà Huguet i Segarra i Adolf Pizcueta, impulsà.
Va ser bibliotecari de la Biblioteca Provincial de Castelló. El 1929 va ser nomenat arxiver municipal, i el 1944, en morir Salvador Guinot, va ser nomenat cronista de la ciutat.
Lluis Revest havia estat militant de la Comunión Tradicionalista, el partit carlí d'abans del 1936, i com a conseqüència del decret d'unificació de 1937, passa a ser militant de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS, i fou perseguit a la guerra.
El 1939, ja acabada la guerra, va ser secretari provincial de la Delegación de Justicia de FET-JONS a Castelló de la Plana, lloc des del que va participar als processos de depuració i repressió a Castelló. També va ser designat regidor de l'Ajuntament franquista de Castelló, càrrec que ostentà des d'abril de 1939 fins març de 1944. Altres càrrecs que ocupà van ser els de diputat del Col·legi d'Advocats de Castelló de la Plana i conseller de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Castelló de la Plana.
Poden semblar contradictòries la seua contribució al valencianisme lingüístic i la seua trajectòria política, tot i que podem trobar motius tant ideològics (antic carlisme) com personals. Per una banda, tenim els lligams de Revest amb la família del seu antic professor, Roc Chabàs, que al seu torn mantenia una gran amistat amb la família del dictador Primo de Rivera (les germanes de Roc, Vicenta i Maria Chabàs van ser organitzadores de la Sección Femenina de Falange a València). Per altra, va ser professor a l'Institut Ribalta de Ramón Serrano Suñer, que el tenia en gran estima, i que quan arribà a Castelló per a organitzar la Falange no va dubtar a incloure'l entre els contactes a recuperar dels seus anys castellonencs. Finalment, el seu amic des de la joventut, Àngel Sánchez i Gozalbo, era el secretari local de FET de las JONS a Castelló.
Aquestes relacions va ser un dels motius per a que obtingués la Càtedra de Dret Romà a la Universitat de Salamanca el 1940, tot i que després va ser destinat a la Universitat de València.
En els anys posteriors al seu ingrés a la universitat i fins la seua mort, va ser membre de la Academia Española de la Historia, el Centre de Cultura Valenciana i l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Autoria: Pilar Navarro i Borràs
Lluís Revest i Corzo
Obra pròpia
Llibres
REVEST CORZO, Lluís. La Llengua valenciana : notes per al seu estudi i conreu. .
REVEST CORZO, Lluís. La alegría en Santa Terera de Jesús. Castelló de la Plana: Imp. de Hijo de Armengot, 1922.
REVEST CORZO, Lluís. Goigs a la Mare de Deu del Lledó patrona de Castelló de la Plana. Castelló de la Plana: Fill de José Armengot, 1924.
REVEST CORZO, Lluís. Madona Sancta María del Lledó : notas Trecentistas (1379-1384). Castelló de la Plana: H. de J. Armengot,, 1924.
REVEST CORZO, Lluís. La Enseñanza en Castellón de 1374 a 1400 . Castelló de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1930.
REVEST CORZO, Lluís. Hospitales y pobres en el castellón de otros tiempos. Castelló de la Plana: Sociedad Castallonense de Cultura, 1947.
REVEST CORZO, Lluís. Archivos de la provincia de Castellón inventariados por D. Luis Revest Corzo en 1925. Castelló de la Plana: Sociedad Castellonense de Cultura, 1965.
Lluís Revest i Corzo
Bibliografia
Llibres
GIMENO BETÍ, Lluís. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 2006.
GINÉS I SÁNCHEZ, Andreu. La instauració del franquisme al País Valencià. València: Publicacions de la Universitat de València, 2010.
RIPOLL DOMÈNECH, Faust. Valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivència i de reproducció cultural (1939-1951). Catarroja-Barcelona: Afers, 2010.
V.V.A.A.. Societat Castellonenca de Cultura - Butlletí (volum XL). Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 1964.