Professor i poeta

Josep Maria Ribelles era fill menor de quatre d’una família d’agricultors convertits en carnissers. La seua infantesa va estar marcada per la Guerra Civil i la postguerra, amb canvis continus de residència. Des de menut era un lector patològic, primer de còmics i –quan li’ls va cremar son pare– de llibres de la literatura russa, anglesa, francesa, alemanya, americana i oriental. Als setze anys es va iniciar en la literatura filosòfica i en els clàssics grecollatins. Va fer estudis de Cant i Art Dramàtic al Conservatori Superior de Música de València, va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat i va fer de professor de francés en classes privades al seu poble.

En paraules dels seus màxims estudiosos, Pedro Gandía i Manuel Alonso Català, Ribelles fou un vertader out-sider de la generació dels setanta. La seua obra, marcada pel valor de culte, de no-exhibició, ocultada, inaccessible, està influïda per autors com Rilke, Juan Ramón Jiménez, Luis Cernuda o George Tralk, més tota la literatura que va devorar. Va publicar sobretot en revistes literàries, com ara Azul, Zarza Rosa, La Factoría Valenciana o Murice, participà en diverses tertúlies literàries i apareixia sovint en mostres i antologies de la poesia valenciana i espanyola del segle XX. Està inclòs en les antologies: Fablas (Gran Canària, 1972), Un siglo de poesía en Valencia (València, 1984), La poesía valenciana en castellano (València 1936-1986); Vida contemplativa (La Forest d’Arana, 1992); Passat fester, homenatge a Joan Brossa (La Forest d’Arana, 1993), i Utopia (Quaderns de Rafalell, 1994).

Va escriure tant en valencià com en castellà, i publicà els primers volums de poesia a partir de 1971: Tres miradas en un sueño (1971), Penumbra del cuerpo que ilumina (1972), Palabra, mundo, ser (1985) i Figuration de l'absence (1985). Fins al 1991 no publicà el primer llibre de poemes en valencià, La mort als llavis. La seua obra és extensa i ha estat editada en gran part després de la seua mort. En vida va editar també en valencià Senso. L’any 1998, ja finat l’autor, van eixir El rei de la vida i Kenosi, tots dos en l’Editorial Camacuc.

Va dedicar els tres darrers anys de vida a l’ordenació de tota la seua obra poètica perquè fora publicada com a conjunt poètic. Des del 1998 i fins ara s’han publicat set volums de l’obra completa amb l’ajuda econòmica de l’Ajuntament de Puçol, a càrrec de les editorials Instituto de Estudios Modernistas (volums I-III), Brosquil (volums IV-VI) i, darrerament, Neopàtria (volum VII).

Manel Alonso, biògraf, editor i responsable dels homenatges tributats a Puçol (2017 i 2024) en va fer un retrat des de la coneixença profunda del poeta: «En certs aspectes, Ribelles era un home de gustos una mica ancorats en el passat. Li agradava escriure i reescriure els seus poemes en ploma o en bolígraf de la marca Bic de punta fina. Així que, abans de morir, copia a mà un a un els seus poemaris, i ho feu en uns llibrets que d’una manera artesanal ell mateix havia fet. Escrigué amb lletra menuda i un cap de lletra en vermell tots els poemes que al llarg de la seua vida havia compost, datant-los tot seguit i assenyalant l’ordre en el qual volia, si arribava el cas, que es publicaren. (...) Un home i una obra marcats per la seua orientació sexual, pel temps de la dictadura que li va tocar patir i viure, un individu dolgut, ferit pel rebuig que una part de la societat, homòfoba, li professava».

El premi de poesia dels Vila de Puçol li fa honor des del 1997, i un parc del poble porta el seu nom des del 1999. 

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

---

Manel Alonso (semblança de Josep Maria Ribelles)
Manel Alonso (semblança de Josep Maria Ribelles)
https://www.diarilaveu.cat/columnistes/ribelles-365735/

---

Puçol commemora els vint anys de la desaparició del poeta Josep Maria Ribelles
Puçol commemora els vint anys de la desaparició del poeta Josep Maria Ribelles
https://senspels.blogspot.com/2017/04/josep-maria-ribelles.html