Professor mercantil, agricultor, etnòleg i escriptor

Va estudiar al col·legi Herrero i més tard, en 1926, a l’Institut Ribalta. Rafael Ribés fou exportador de cítrics, assessor d’organismes internacionals com l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) a Ginebra o l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) a Roma, a més de director del Museu Etnològic de Castelló i president de l’editora del periòdic Mediterráneo de Castelló. Ribés fou president de la secció d’Indústria del Comité de Liaison de l’Agriculture Méditerranéenne així com la Comissió de Cítrics de la Fédération Internationale des Producteurs de Jus de Fruits.

Mai no defugí de posar-hi el muscle en qualsevol iniciativa castellonenca que li reclamara el suport, tant si era al si de la mateixa Corporació Municipal com al Sindicat d’Arrossers o a la Comunitat de Regants del Pantà de Maria Cristina. En aquest sentit, cal ressaltar el seu paper clau en la fundació de PECSA (Promociones y Ediciones Culturales, SA), que va presidir, i sobretot en la creació del Museu Etnològic de Castelló (el Museu de Fadrell), del qual fou nomenat president a perpetuïtat.

Entre les preocupacions cíviques i professionals que van guiar la biografia de Ribés, destaquen l’agricultura (centrada sobretot en la promoció de la taronja i l’arròs, en la garrofa i el cànem, en l’aigua i el seu aprofitament) i l’etnografia. En aquesta direcció, va desplegar una activitat remarcable de publicista en nombrosos mitjans de comunicació i d’autor d’una dotzena llarga de llibres, que va iniciar l’any 1947 amb La naranja española. Su historia y situación actual, i comprén obres suggeridores com Entre dos banderas (1993), una reflexió amarga i alhora esperançada d’aquell segment tràgic de la nostra història col·lectiva que fou la guerra d’Espanya. Paral·lelament, va anar publicant títols tan expressius com La naranja y Castellón (1989), Historia del aprovechamiento de las aguas de la Rambla de la Viuda (1992), L’arròs a Castelló (1993), El cànem i Castelló (1998), La garrofa a Castelló (1998) o L’agricultura i Castelló (2000).

En relació profunda amb els productes de la terra, la cultura popular constitueix la seua altra passió, palesa en llibres com Contes de la terra, de l’aire i del mar (1983, amb un pròleg preciós de Miquel Peris), Rodamon i Tastaolles (1989, un autoretrat precís i encantador), Vademécum de la Costa del Azahar (1992, una obreta col·lectiva) i Camins, animals, aparells i carros (1995).

Ribés reconeixia ser profundament curiós, inquiet i obert (rodamon i tastaolles), un europeu de conviccions fermes i un castellonenc d’arrels profundes; fet i fet, un humanista del segle XX.

En l’homenatge que un grup de valencianistes van fer a Carles Salvador al desembre de 1932, un jove Ribés, de només 16 anys, va llegir un text que trobem reproduït al setmanari El Camí: «Féu l’ofrena de l’acte l’estudiant Ribés Pla, que amb paraula fàcil, expressiva i contundent assenyalà molt encertadament els camins a seguir per a la consecució de l’autonomia al País Valencià, acabant la seua precisa valoració amb un visca a la llibertat de València». El text, d’un simpàtic to premonitori, ens retrotrau a un entranyable Rafael adreçant-se a un públic respectable presidit per Carles Salvador, Gaetà Huguet i Àngel Sánchez Gozalbo, davant una colla de castellonencs insignes, com Miquel Penya Macip, Ferran Vivas o Enric Soler i Godes.

L’any 2006, Ribés Pla fou nomenat Valencià de l’Any per la Fundació Huguet de Castelló de la Plana. Al maig de 2015, la seua família (els Ribés Fernández) cediren a la Universitat Jaume I de Castelló la col·lecció de béns bibliogràfics i documentals de Rafael, formada per 1.300 llibres i material documental amb la finalitat de contribuir a la investigació i al progrés científic. La donació d’aquest material permet posar a l’abast de tot el món un patrimoni cultural que inclou llibres sobre temes agrícoles, socioeconòmics i culturals de principis del segle XX i centrat principalment en Castelló.

Autoria: Maria L. Fernández

Capítols de llibres

---

Vicent Pitarch i Almela. «Rafael Ribés Pla», a: Diversos autors. Valencians singulars. 40 anys de Valencià de l’Any. Castelló de la Plana: Ajuntament de Castelló de la Plana, 2009, p. 98-99.

Articles en publicacions periòdiques

---

Vicent Pitarch i Almela. «Rafael Ribés Pla» a: Serra d’Or, núm. 574, 2007, p. 35-36.

---

Rafael Ribés Pla: entrevista
Rafael Ribés Pla: entrevista
https://www.elperiodicomediterraneo.com/castello/2006/03/30/rafael-ribes-pla-exdirector-museo-42872059.html