Joaquim Rieta i Síster
València,
23 de maig de 1897
València,
31 d'octubre de 1982
Arquitecte
Ingressà el 1914 a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona i acabà els seus estudis el 1923. Durant els seus anys com estudiant, va aprendre de mestres com Pere Domènech i Roura, Francesc de Paula Nebot, Eusebi Bona i Adolf Florensa, així com Joaquim Bassegoda, Antoni Rovira, Alexandre Soler i March o Josep Maria Jujol entre molts d'altres grans noms.
Malgrat que l'escola d'arquitectura es considerava emblema del noucentisme, Rieta destacà com a gran coneixedor de les corrents arquitectòniques europees i nord-americanes modernes. Aquest fet quedà plasmat a les seves obres, les quals tot i ser de tarannà conservador deixaven entreveure la influència europea i americana.
A partir del 1923 començà una llarga trajectòria de treball i, durant el seu primer període professional va col·laborar amb l'arquitecte Emili Ferrer. També va assumir la tasca de docent a la mateixa Escola Tècnica, just en els anys en què la direcció del centre estava a càrrec de Lluís Domènech i Muntaner, i posteriorment, de Joaquim Bassegoda.
El 1930 fou acceptat com a membre a la Comissió Redactora del Reglament del Col·legi d'Arquitectes de València, i al seu torn, com a membre de la pròpia entitat. Aquest nou reglament sorgia de la necessitat de satisfer l'augment de l'esperit corporatiu dels arquitectes. Els col·legis plasmaren la seva organització pràctica i dotaren els nous professionals liberals d'un paper important d'incidència a la societat valenciana.
El 1930 fou nomenat regidor de l'Ajuntament de València sent alcalde el Marquès de Sotelo.
A partir de 1931, durant l'època republicana, Rieta desenvolupà un actiu paper en el valencianisme cultural, com a membre fundador del Centre d'Actuació Valencianista i de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana, de la qual n'esdevingué president el 1935.
El 1946, durant la postguerra fou nomenat degà del Col·legi d'Arquitectes de València. Així mateix, treballà com a arquitecte municipal de diverses localitats, com Benaguasil, Tavernes de la Valldigna i Paterna, feina que conservà fins a la jubilació.
El 1974 entrà com a acadèmic a la Real Academia de Bellas Artes de San Carlos.
Com a arquitecte el seu llegat més reeixit van ser l'edifici Llorente (1929), el cinema Capitol (1930) i l'edifici Cervera (1931), tots ells a la ciutat de València, i el Xalet Gil (1929) a Nàquera. La seva extensa obra significà l'aportació liberal al desenvolupament de l'arquitectura valenciana al segle XX. La producció de Rieta portà, progressivament, la satisfacció de les noves necessitats que aquella nova societat valenciana, burgesa, exigia.
Autoria: Laura Sellarès i Centelles
Joaquim Rieta i Síster
Obra pròpia
Articles en publicacions periòdiques
RIETA SISTER, Joaquim. «Medio siglo de ejercicio de la arquitectura en el Reino de Valencia» a: Archivo de Arte Valenciano, núm. 46, 1975, p. 109-115.
Joaquim Rieta i Síster
Bibliografia
Llibres
HERRERA GARCÍA, José María. Joaquin Rieta Sister. Estilismo y mundo moderno. València: Colegio de Arquitectos de Valencia.
HERRERA GARCÍA, José María. Joaquin Rieta Sister, arquitecto valenciano. 1897-1982. València: Colegio de Arquitectos de Valencia, 1983.