Llista alfabètica
Llista alfabètica

Pasqual Roch Minué

València, 9 de març de 1899
Santanyí, 23 de setembre de 1977

Fotografia de Pasqual Roch Minué

Pintor i dibuixant

Fill de Josefa Minué i de Pasqual Roch Contelles, guitarrista de gran prestigi als Estats Units i deixeble de Francesc Tàrrega, el qual tenia una fàbrica de guitarres (Pascual Roch y Cía.) amb taller al carrer de la Corona, 17 i botiga al de Sant Vicent, 146 de València. Quan tenia 10 anys (1909), la família va emigrar a l’Havana (Cuba) per motius econòmics i de salut del pare. Als 14 anys, per a contribuir als ingressos familiars, va entrar a treballar d’aprenent de pintor en un taller de ventalls. Allà va residir durant dotze anys (1909-1921), fins a la mort del pare. Va tornar a València amb la seua germana Josefina per fer el servei militar. A l’any següent, es matriculà a l’Acadèmia Superior de Belles Arts de Sant Carles, on va obtindre les millors qualificacions acadèmiques i el Premi Roig de paisatge i pintura a l’aire lliure. El 1927, per ampliar coneixements, es trasllada a Granada amb una beca del Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts.

El 1931 viatja a París amb el seu amic Ricard Boix per visitar museus i veure pintura. Allà coneixerà els principals moviments pictòrics renovadors. De tornada, s’instal·la a València. El 29 de juny de 1929 s’inaugurava a València la Sala Blava, una casa gòtica de parets blaves situada al carrer de la Redempció, números 6 i 8. Aquest espai prompte es va convertir en el centre de referència d’artistes i intel·lectuals, a més de servir com a seu a l’Agrupació Valencianista Republicana.

El 2 de gener de 1933 es va inaugurar la III Manifestació d’Art, una exposició col·lectiva muntada a l’Agrupació Valencianista Republicana, al mateix local que abans havia acollit el grup de la Sala Blava, amb obres d’escultura, art decoratiu, pintura i carpetes de dibuixos dels seus socis. Roch hi participà al costat dels artistes Francesc Aguar, Manuel Antón, Josep Balaguer, Ferran Escrivà i Cantos, Tomàs Fabregat, Antoni Ferrer, Manuel Jiménez Cotanda, Eduard Muñoz Orts, Josep Navarro, Pancho, Francesc Peris, Antoni Vercher, Josep Tamarit, Valentí Uriós, Ricard Boix, Company, Ernest Marco, Robert Roca, Josep Sabina, Garcia Juste, Enric Mariner, etc.

Altres col·laboracions seues les trobem en el setmanari valencianista El Camí, que a partir de 1933 inserí una secció titulada «Paisatges valencians» en què s’estampaven dibuixos de moltes contrades valencianes, a càrrec d’una nòmina àmplia de dibuixants.

Va servir a l’exèrcit republicà durant la Guerra Civil i, en acabar la contesa, es va casar amb Felisa Hernández Torrandell. El 1942 es trasllada al Port de Pollença, on estableix la residència definitiva. Allà es relacionà, sobretot, amb els pintors Tito Cittadini, Dionís Bennàssar i, a partir del 1949, també amb Hermen Anglada Camarassa.

Al llarg de la seua vida va rebre nombrosos guardons com el 1r premi en l’Exposició Regional de València (1935), Premi en la I Biennal de Madrid, Medalla al Saló de Tardor del Cercle de Belles Arts de Palma de Mallorca, 1r Premi d’Aquarel·les del Gobierno Civil de Baleares (1962) i el Premi Lorenzo Cerdà en el XII Certamen Internacional de Pintura de l’Ajuntament de Pollença (1974).

Malgrat la importància de la seua pintura impressionista, és un autor poc conegut. La seua obra és sobretot paisatgística, respira un transfons tranquil, sensible i fresc gràcies a la seua predilecció pels blaus, violetes, grisos i verds.

Va morir a Cala Santanyí, mentre treballa en un oli que quedà inacabat. A finals de 1977, la Galeria Joaquim Mir de Palma li dedicà una exposició d’homenatge pòstuma en la qual participaren més de trenta artistes.

Autoria: Maria L. Fernández

Pasqual Roch Minué

Bibliografia


Llibres

Diversos autors. Un siglo de pintura valenciana. Intuiciones y propuestas. València: IVAM, 1994.
Diversos autors. Miradas distintas, distintas miradas. Paisaje valenciano en el siglo XX. València: Generalitat Valenciana, 2002.
Capítols de llibres

Margalida Tur. «Roch Minué, Pascual», a: Margalida Tur. Gran enciclopèdia de la pintura i l’escultura a les Balears. Palma: Promomallorca / Àmbit Serveis Editorials, 1996, p. 152.
Diversos autors. «Roch Minué, Pascual», a: Vicente Aguilera Cerni. Historia del arte valenciano. València: Consorci d’Editors Valencians, 1986, p. 1499.