Metge i historiador

Estudià a l'Escola de Medicina de València, on es va llicenciar el 1875. Anys abans, ja havia mostrat el seu interès en el que serà la seva gran tasca professional: la història de la medicina. A la universitat va tenir com a companys a altres eminents metges com Lluís Simarro, Vicent Peset Cervera i Lluís Comenge. Tota aquesta promoció va ser instruïda pels professors Armet, Campà i Vidal.

Abans d'iniciar la seva tasca d'investigador històric, va exercir la professió de metge durant un any en Alcublas i, després, a la ciutat de València. Serà el 1895 quan després d'un encàrrec de l'Instituto Médico Valenciano, començà la seva tasca com a historiador. El seu primer treball va ser un estudi sobre el metge Vicent García Salat del segle XVI. Entre 1895 i 1918, va desenvolupar tota aquesta labor de foment de la història de la medicina valenciana a través de conferències, llibres, fullets o articles en les pàgines de Las Provincias, Diario de Valencia, Lo Rat Penat, Revista de Ciencias Médicas i un llarg etcètera. La seva font de documentació principal es trobava en els arxius de València i Barcelona. Al costat d'altres historiadors valencians de l'època com Roc Chabàs, Josep Sanchis i Sivera o José Enrique Serrano Morales i inspirats en la tradició de Baptista Peset i Vidal, va desenvolupar una gran història de la medicina valenciana.

També es va dedicar a la traducció. Obra seva és la traducció el 1903 de l'obra francesa d'A Pinard i V. Wallich: Tratamiento de la infección puerperal. Va pertànyer a la societat gastronómico-esportiva Gáster-Club, al costat dels doctors Santiago Ramón y Cajal, Guillén i Chiarri, fundada el 1887. Aquesta societat organitzava excursions per tota València amb la finalitat de fomentar la geologia i la paleontologia.

Va exercir càrrecs sanitari municipals a València, com el de cap de servei de Desinfecció Municipal entre 1875 i 1890. La seva tasca per combatre el còlera dins dels seus càrrecs municipals va ser premiada en la campanya anticolèrica de 1890. Serà a partir d'aquesta data quan el seu exercici com a metge es redueix a poc a poc, per acabar per centrar-se en l'estudi de la història de la medicina.

Va ser font de consulta de grans investigadors de l'època. Proporcionava gran quantitat d'informació històrica de manera desinteressada a tot aquell que la hi sol·licitava. Va ser un dels amics personals que va tenir Ramón y Cajal durant la seva estada a València com a catedràtic d'anatomia. Assenyala Carla P. Aguirre: «A més de les seves publicacions sobre medicina medieval, el principal llegat de la seva investigació històrica consisteix en una ingent quantitat de notes i transcripcions de documents d'arxiu que avui es conserven manuscrites a la Biblioteca Històrico-Mèdica de València. Van resultar del seu monumental projecte d'elaborar un diccionari de metges valencians i una història de les epidèmies a València que haurien de constituir la base d'una "Història de la Medicina Valenciana" que no va arribar a completar donada la magnitud de l'empresa [...] Les seves contribucions cal situar-les en la línia de la renovació de la història de la medicina que encapçalava Karl Sudhoff a Alemanya i que va suposar la plena incorporació de la disciplina al rigor de la investigació històrica general»[i]

Fou nomenat acadèmic corresponsal de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el 1901, director del Centre de Cultura Valenciana el 1915 i, des de 1922, va ser acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de València.

Entre les seves obres més destacades trobem Apología del Dr. D. Vicente García Salt (1986), Recuerdo apologético del Maestro en Medicina Domingo de Ros de Ursins, Archiatro de los Reyes de Aragón (1902), Linneo en España (1907), La judería en Valencia (1913), Antecedentes para la topografía preurbana de Valencia (1915), Mal de Sement (1922), La morería de Valencia (1925) o Hospitales de Valencia en siglo XV (1927).

Aguirre Marco, Carla P. «El instituto Médico Valenciano y la historia de la medicina» En Simposio 2002 sobre Historia de la Medicina Valenciana. Doce trabajos históricos sobre la medicina Valenciana. Denes, 2002.  p. 184.

Autoria: Jaume Crespo i Martínez

Llibres

---

RODRIGO PERTEGÀS, Josep. Antecedentes para la topografía preurbana de Valencia. València: 1915.

Llibres

---

GÓMEZ MARTÍ, Pedro. El investigador histórico y médico valenciano D. José Rodrigo Pertegás. València: Tip. Moderna.

Articles en publicacions periòdiques

---

LÓPEZ PIÑERO, José María. «La tradición historicomédica valenciana» a: Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, núm. 9, 1969, p. 3-8.