Llista alfabètica
Llista alfabètica

Josep Rodríguez i Tortajada

València, 5 de maig de 1899
València, 2 de juny de 1982

Fotografia de Josep Rodríguez i Tortajada

Polític i dirigent esportiu

Fill d'una família inmigrada aragonesa, entra des de ben jove en contacte amb els cercles valencianistes de la ciutat de València. El 1926 es fa soci del València CF, que havia estat creat només vuit anys enrere, on arribarà a ser el seu president. La seua figura va quedar en l'oblit fins que un grup d'historiadors encapçalats per Miquel Nadal Tàrrega i Josep Bosch reivindiquen la seua figura amb diversos treballs a partir del 2009.

El 8 de desembre de 1935 es crea a València el Partit Valencianista d'Esquerra (PVE), fruit de la fusió del Centre d'Actuació Valencianista, d'Acció Valencianista Republicana i del Centre Valencianista de Xàtiva; més tard s'hi adheriran el Grup Valencianista d'Almussafes i l'Actuació Valencianista d'Esquerra. Josep Rodríguez Tortajada és part de tot el procés constituent, tot i que no entra a formar part del seu primer Consell Executiu.

Després de les eleccions del 16 de febrer de 1936, que posen fi al Bienni Negre, es reordenaren els ajuntaments. El governador civil de València, Brauli Solsona, nomenà nous regidors, entre els quals, en representació del PVE, Josep Castanyer i Josep Rodríguez i Tortajada que esdevingué regidor de Sanitat i d'Hisenda i poc després, tinent d'Alcalde. En el Segon Congrés del PVE veu reconeguda la seua creixent influència al si del partit i entra a formar part del Consell Executiu.

Partidari de la unitat d'acció de tota l'esquerra front al feixisme, el seu pensament reflexa la política d'apropament al PCE duta a terme pel PVE. Amb tot, el PVE obri negociacions amb Esquerra Valenciana per tal d'explorar la creació d'una única formació política de l'esquerra valencianista que poguera arribar a assolir una força i influència semblant a la què en eixos moments tenia Esquerra Republicana de Catalunya al Principat. Rodríguez Tortajada és un dels delegats enviats pel PVE a les negociacions. Així, el 15 de juliol de 1937 signa una nota junt a Gaetà Huguet on s'anuncia la constitució d'un Comité d'Enllaç entre totes dues formacions que hauria de culminar en la seua fusió.

Eren moments on la seua influència a la ciutat de València es trobava en el seu punt màxim. Un any abans, a l'agost del 1936, el València FC havia estat incautat pels acomodadors del Mestalla, membres de la UGT. Aquests, formen una comissió gestora amb treballadors del club, jugadors i socis que tria com a president el soci número 21 de l'entitat: Josep Rodríguez Tortajada. Exerceix com a president del club entre 1936 i 1939, compatibilitzant-ho amb les seues tasques de tinent d'Alcalde a l'Ajuntament del Cap-i-Casal.

El València FC de Rodríguez Tortajada va destacar per la seua decidida implicació en la democràcia i en la cusa republicana; va adherir-se a diverses manifestacions de suport al règim reublicà i oferí Mestalla per a actes polítics de la CNT o d'Esquerra Valenciana, on parlarien importants figures com Federica Montseny o Vicent Marco Miranda.

Entre el 17 i el 18 d'octubre del 1936 encapçala l'Homenatge de València a Catalunya, celebrat a Barcelona en benefici de les milícies i dels hospitals de sang. Les jornades tingueren com a plat fort la celebració d'un partit entre les seleccions valenciana i catalana què va ser disputat al camp de les Corts i que acabà amb un dos a zero a favor de la selecció del Principat, tot i que el partit va ser suspés quan faltaven vint minuts per falta de llum natural. L'expedició valenciana estava formada pels jugadors valencianistes i per la Banda Municipal de València, que a la recepció feta per l'Ajuntament de Barcelona interpretà l'Himne Regional, els Segadors i la Internacional.

A nivell esportiu impulsà la creació de la Lliga Mediterrània (que en un principi anava a dir-se Lliga Mare Nostrum), que disputarien durant la guerra clubs catalans i valencians: va ser disputada per l'Athletic Castelló, Gimnàstic, Llevant , València FC, FC Barcelona, Espanyol, Girona i Granollers. Així mateix, impulsà també la creació de la Copa de l'Espanya Lliure, què es va jugar entre juny i juliol del 1937 al bàndol republicà i que finalitzà amb el triomf del Llevant per un gol a zero sobre el València FC.

Amb la finalització de la guerra, a l'abril del 1939, va romandre a sa casa de València en espera de les represalies que havien d'arribar. Pocs dies després va ser arrestat i jutjat per un Consell de Guerra que el va condemnar a mort el 5 de setembre. Posteriorment, però, i gràcies a les succesives apel·lacions, la pena va ser conmutada per 30 anys de presó i un dia i, més tard, va ser rebaixada a 20 anys i un dia. Entre les persones que van testificar al seu favor durant les apelacions es troba Maria de Arnedo, baronesa d'Arnedo, a qui va protegir quan un grup d'anarquistes de Silla intentà matar després d'incautar les seues terres; Josep Rodriguez Tortajada no sols ho va impedir, sinó que posà vigilància a la seua casa i inclús guardà les joies i una important quantitat en metàl·lic a la baronesa.

Finalment, el 27 de gener de 1944, va ser posat en llibertat després d'una revisió del seu procediment, en vista que no tenia cap delicte de sang, i motivat, com tants d'altres casos, per la voluntat del règim per tal de fer veure una certa apertura. Finalment, el 14 de març de 1957 es produí la cancelació total dels seus antecedents.

En eixir de presó li esperava Luis Colina, qui havia estat secretari tècnic del València FC durant la década del 1940. Ambdós continuarien trobant-se amb directius del club a les oficines de l'entitat durant bona part de la Dictadura. Professionalment tornà a exercir la seua professió de practicant per a, posteriorment, exercir de representant d'uns laboratoris farmacèutics.

El seu reconeixement públic i esportiu —a títol pòstum— li va arribar el 22 de gener del 2010, quan el València CF el va reconéixer oficialment com el seu president número 13.

Autoria: Raül Castanyer i Pinto