Metge, erudit i escriptor

Tomàs Maria Roig nasqué a Castelló de la Plana possiblement per motius familiars: son pare era empleat del ferrocarril i vivien al carrer de l’Estació. Els pares eren naturals de València; els avis paterns eren de Reus i València i els materns de Cocentaina. Era germà del periodista, poeta i dramaturg d’èxit Francisco Roig Bataller (1870-1939), amb una obra variada i reconeguda en el seu temps.

Estudià a l’Institut Lluís Vives de València entre els cursos 1878 i 1883, on obtingué el títol de batxiller i ingressà en la Facultat de Medicina. El 1892 acaba els estudis de Medicina i Cirurgia a la Universitat de València. Va començar a exercir com a substitut a Torrent (1892) i València, des d’on va passar a Herrería (1903) i Prados Redondos i pobles veïns (1904), tots de Guadalajara, abans de traslladar-se a Almenara (la Plana Baixa) cap al 1908 i ser-ne metge titular fins al 1914. D’aquest mateix poble va ser nomenat jutge municipal en 1910.

Seguint l’estela del seu germà, va publicar contes i articles en castellà en diversos mitjans allà on el portava la seua professió (La Crónica de Guadalajara, Papel y Tinta de Conca...). En arribar a Almenara, va entrar en contacte amb El Faro de Sagunt (1909) i sobretot amb la nova revista il·lustrada de València Luz y Arte (1910), en la qual li van premiar un conte que no arribà a publicar-se titulat «El catedràtic». Com a continuador de la tasca del metge i escriptor Lluís Cebrian Mezquita, va practicar també la investigació històrica sobre Almenara i va escriure en castellà en la publicació cultural Revista de Castellón entre 1913 i 1914, revista de la qual era corresponsal des del 1912. Va simpatitzar amb la societat instructiva valencianista La Nostra Terra, presidida pel metge i poeta Maximilià Alloza, que tenia la seu al Casino d’Artesans de la plaça de la Pau de Castelló; estava subscrit al seu portaveu mensual homònim.

L’any 1911 va guanyar el primer accèssit en els Jocs Florals de Lo Rat Penat en el premi ordinari a la millor novel·la curta en valencià per l’obra La caixeta de mistos, publicada en fulletó i sense periodicitat regular per la Revista de Castellón entre els anys 1913 i 1914, dins de la seua «Biblioteca de la Revista de Castellón». Com a nota curiosa, el premi absolut va quedar desert. La novel·la està dedicada al seu germà Paco Roig, porta il·lustracions del dibuixant castellonenc Francesc Baidal Llosà i un interessantíssim pròleg –més aviat, un estudi històric sobre el conreu de la narrativa en la literatura valenciana– de Lluís Cebrian Mezquita, llavors cronista de València que mantenia vincles familiars amb Almenara.

Cap al 1916 és nomenat metge de Dosbarrios i Ocaña (Toledo), i en 1919 el trobem a Fuensanta (Albacete), des d’on exerceix també com a corresponsal del Centre de Cultura Valenciana i alhora col·labora en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura amb un parell de treballs erudits sobre història d’Almenara a partir del buidatge que havia fet uns anys abans en els arxius municipals i parroquials, publicats en 1921 i 1922.

No es va casar mai. En els darrers mesos de vida va tornar a Almenara, on va morir en casa de la seua germana Francisca als 60 anys a causa d’una cerebromalàcia.

Nota. L'autor d'aquesta biografia està preparant l’edició actualitzada i anotada de la novel·la.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

ROIG BATALLER, Tomàs. La caixeta de mistos. Castelló de la Plana: Revista de Castellón, 1913 [Biblioteca de la Revista de Castellón].

Articles en publicacions periòdiques

---

PÉREZ I SILVESTRE, Òscar. «Una novel·la de 1910 ambientada en Costur» a: La Fontanella, núm. 47, 2021.

---

PÉREZ I SILVESTRE, Òscar. «Una novel·la escrita a Almenara (1910)» a: Crònica d’Almenara, núm. abril, 2021, p. 10.