Docent, escriptora i activista

Després dels estudis primaris i secundaris a l’escola pública de Xeraco, cursà Magisteri a València i començà a treballar com a mestra al barri del Crist d’Aldaia, fins al 1979. Un any després començà a militar en el moviment de solidaritat amb l’Amèrica Llatina i Àfrica CEDSALA, i participà a Alzira amb la brigada de suport de l’STEPV amb motiu de la pantanada de Tous. Des de 1981 treballà en escoles del Port de Sagunt, primer al CP Cervantes i més tard al CP Vilamar. En 1983 intervingué en la brigada solidària a Nicaragua i assistí al I Congrés dels Moviments de Renovació Pedagògica a Barcelona. Participà en la campanya contra la celebració del V Centenari a Barcelona i coordinà Conquista y colonización. Materiales para la crítica, uns materials col·lectius elaborats pel Seminari Projectes Curriculars de l’Escola d’Estiu del País Valencià en 1990 per treballar la colonització d’Amèrica Llatina, que conté un conjunt de suggeriments didàctics i fonts i recursos de treball per a l’alumnat. Com a membre destacada de l’Escola d’Estiu del País Valencià, va dirigir el Seminari d’Educació Emancipatòria i Intercultural. En 1993 coordinà l’exposició itinerant «Redescubrir América Latina» i prengué part en el I Congreso de Educación para el Desarrollo.

Com a llicenciada en Història Contemporània i professora d’institut, es va implicar activament en la recollida de material escolar per al poble de Cuba. En 1995 fou elegida delegada al VI Congrés de l’STEPV i va promoure activitats de solidaritat amb el Sàhara. Era col·laboradora del butlletí del sindicat, anomenat Allioli. Quaderns de l’ensenyament del País Valencià.

En els últims anys, Anna Ros va preparar diversos materials didàctics sobre el Magrib i el món àrab, com ara El Magrib, la riba sud de la Mediterrània: problemes del món contemporani (Nau Llibres, 1997, també en versió castellana). Pel novembre de 1998, pòstumament, isqué a la llum en la mateixa editorial el treball col·lectiu El mundo árabe y el Mediterráneo. Un any més tard, en una edició modesta però ben interessant, es va publicar a Alboraia, en Alqueria Al-Azraq, un recull titulat Anna Maria Ros i Miragall (1954-1997): textos, amb els materials que tenia entre mans poc abans de morir, pensats per a ser emprats en cursos o seminaris o en projectes editorials. En tots els casos, és palés el vessant intel·lectual, l’alta qualitat de les reflexions i propostes que acompanyaven el compromís d’aquesta saforenca. Hi predominen els textos sobre renovació pedagògica, els moviments de solidaritat i el món àrab i musulmà, espais en els quals Anna Ros havia centrat la seua producció en els últims anys. També s’hi inclou un apartat de reflexions teòriques de caire historiogràfic. En el volum es pot trobar una aproximació biogràfica il·lustrativa de Ros, on es perfila la seua trajectòria social i política i el seu compromís amb les distintes organitzacions en què es va implicar: CEDSALA, STEPV, MRP Escola d’Estiu, Entrepobles. Com assenyala la introducció, en el text «es percep la radicalitat, la visió crítica, la finesa en la relació d’idees, la sensibilitat per la multitud de problemàtiques que van ser objecte del seu interés, la solidesa de les seues argumentacions i la frescor de la seua intel·ligència».

Des de la seua mort en 1997, als quaranta-tres anys, han estat diverses les ocasions en què els amics i amigues del Moviment de Renovació Pedagògica Escola d’Estiu, del Sindicat de Treballadors i Treballadores de l’Ensenyament i d’Entrepobles, entre altres, han mantingut viva la seua memòria. Durant aquest temps, José Antonio Antón Valero, company d’Anna, es va dedicar a rescatar de l’ordinador i dels arxius familiars documents i materials que duia entre mans fins que les forces li ho van permetre. Aquests treballs, convenientment classificats, es poden consultar a la Biblioteca Pública de Xeraco, en un recull que repassa l’obra d’una mestra que va fer de la professió i la vida un exercici de solidaritat sense fronteres.

El dissabte 11 de novembre del 2000, l’Ajuntament de Xeraco va inaugurar un carrer nou molt pròxim als centres educatius de la localitat amb el nom de la mestra i sindicalista. L’acte va reunir la família i desenes d’amics i amigues, companys de lluita i de treball, que van aprofitar l’ocasió del descobriment del taulell ceràmic amb el seu nom per a retre-li un darrer homenatge. En l’acte d’inauguració, l’alcalde, Ferran Bofí; el regidor Antoni Martí, i José A. Antón van glossar en sengles intervencions el perfil humà de l’homenatjada. L’obertura del carrer al seu poble expressava el reconeixement de la societat al treball incansable d’Anna Ros a l’escola i a l’institut, a la renovació pedagògica i al compromís internacionalista amb els més pobres. En el 2002, l’Ajuntament de Xeraco va publicar el llibre Una veu solidària. Anna Ros Miragall, un aplec de 176 pàgines amb semblances i articles seus sobre el sistema educatiu, el món musulmà, interculturalitat, desenvolupament, transversalitat, etc. En el 2010, la secció sindical de l’STEPV de la Universitat Politècnica de València va crear el Premi de Poesia Anna Ros i Miragall per a composicions sobre feminisme. La Bicicletada Feminista del 8 de Març del 2022, organitzada per la Xarxa Feminista la Safor-Valldigna, va estar dedicada a ella.

Com a mestra, escriptora, sindicalista i feminista, representa la figura d’una intel·lectual i activista solidària, compromesa amb la justícia social i el seu país durant tota la vida, en la lluita per conquerir les llibertats i la democràcia, a l’escola i a l’institut, en el treball sindical, en la tasca internacionalista… En definitiva, en tots els fronts on va ser present.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Articles en publicacions periòdiques

---

Pilar Gregori. «Anna Ros, una vida solidària» a: Allioli. Quaderns de l’ensenyament del País Valencià, núm. 207, 2007, p. 18.

---

Pilar Tormo. «Anna» a: Allioli. Quaderns de l’ensenyament del País Valencià, núm. 122, 1997, p. 12.

---

Redacció. «Anna Ros dona nom a un carrer nou al seu poble de Xeraco» a: Allioli. Quaderns de l’ensenyament del País Valencià, núm. 151, 2000, p. 13.

---

9 mestres valencianes compromeses
9 mestres valencianes compromeses
https://congresescola.com/empar-navarro/