Escriptor i activista cultural

Va néixer al si d'una família molt nombrosa. El pare, mestre del poble durant trenta-tres anys, completava els seus ingressos fent de fuster i ebenista. Tot i així, només dos dels germans arribaren a fer estudis: Josep, el major, i Ismael, que va fer els estudis de Magisteri, assistint a les classes preparatòries a l'Acadèmia Mercantil del carrer del Pòpul, de València (1917), i hostatjant-se a una pensió del carrer de Cavallers, on coincidí amb d'altres estudiants valencianistes. Va obtindre el títol de mestre el 1919, encara que mai va arribar a exercir a l'escola.

El 1920 va seguir els cursos de valencià que el pare Lluís Fullana donava a la càtedra de llengua valenciana, fundada pel Centre de Cultura Valenciana a l'Institut d'Idiomes de l'Estudi General de València.

En la seua formació valencianista van ser molt importants l'accés a una àmplia biblioteca de temes valencians de l'amo de la rellotgeria Llorens del carrer de Sant Vicent.

Durant molts anys, va treballar com a gerent de la fàbrica de licors Bernardo Vila i fills, de València, tasca que va compaginar amb la seua activitat política i cultural.

Com activista cultural, va ser un dels impulsors de l'Oficina d'Acció creada per Carles Salvador el 1921, i que comptà amb la feina d'Enric Orts, Robert Moròder, Enric Valor i Gaetà Huguet, entre d'altres. Una de les feines més destacades eren els cursos de valencià per correspondència, essent Roselló un dels professors que corregia els exercicis.

El 7 de febrer de 1934 es va constituir l'Associació Protectora de l'Ensenyança Valenciana (APEV) amb Antoni Tarín i Sales (president), Carles Salvador, Enric Orts, Robert Moròder, Enric Valor, Lambert Castelló, Gaetà Huguet i Segarra, Emili Beüt, Pasqual Asins, Enric Soler i Godes i Ismael Rosselló, que n'era tresorer, responsable de la secció de publicacions i director del butlletí. L'APEV va convocar un curs de valencià per correspondència i un curs de morfologia, per a difondre les Normes de Castelló; a més a més es va proposar crear una xarxa de biblioteques (El Camí, núm. 125, 4 d'agost de 1934).

Tot i que no es dedicà a la literatura, va concórrer el 1917 als Jocs Florals de Lo Rat-Penat, obtenint l'accèsit segon per l'obra Flor d'hores, i el 1931 va publicar Espill de bon amor, a la col·lecció Nostra Novel·la (núm. 52, 9 de maig de 1931).

La seua lluita per la normalització i dignificació de la llengua va ser una constant al llarg de tota la seua vida, tant com a professor de valencià com publicant articles a la premsa valencianista dels anys de la República. Així, amb el seu nom o amb el pseudònim de Gil d'Olocau, va escriure a dinou dels trenta-dos números que es van editar d'Avant, setmanari aparegut a València entre el 1930 i 1931, redactat íntegrament en català, que actuava com a portaveu de l'Agrupació Valencianista Republicana, partit del qual en va ser un dels fundadors. La seva línia política era d'esquerra democràtica, i fou aferrissada defensora de l'obtenció d'un estatut d'autonomia per al País Valencià («La senyera, l'himne i els tòpics», Avant núm. 7, 25 d'octubre de 1930 i «L'estatut, és l'hora de València», Avant núm. 31, 12 de setembre de 1931).

També va publicar a Acció Valenciana, una publicació que va eixir al carrer el 15 d'abril de 1930, quan un grup de joves professors i estudiants, entre els quals es trobaven Emili Gómez Nadal i Manuel Sanchis Guarner, impulsaren la creació d'Acció Cultural Valenciana, entitat transversal valencianista i pancatalanista que apel·lava a treballar per al País Valencià des de la perspectiva de tot el domini lingüístic. La llengua i el principi de les nacionalitats esdevingueren l'eix reivindicatiu i de debat. Sobre els dos temes va escriure Ismael Roselló («¡¡¡ERROS!!! Valencia i lo desamor» Acció Valenciana, núm. 5, 15 de juny de 1930 [Les Lletres i les Arts] p.3; «Crida Patriòtica» Acció Valenciana, núm. 12, 1 d'octubre de 1930 [Les Lletres i les Arts] p.3.

Durant la Guerra Civil continuà treballant i alhora compromès amb el valencianisme d'esquerra. Tot i així, el fet de no haver treballat a l'escola pública li va estalviar la depuració del magisteri, i no haver arribat a detentar cap càrrec públic i l'aixopluc de l'empresa en la que treballava, l'expedient polític.

El 1948 Carles Salvador organitzà la Secció de Literatura i Filologia de Lo Rat-Penat, i des del 1951 es van organitzar els cursos de llengua que van difondre les Normes de Castelló. Roselló en va ser un dels primers professors, corregint els exercicis dels cursos per correspondència adreçats als «estudiosos radicats fora de la ciutat», amb Francesc Ferrer i Pastor i el pare Vicent Sorribes. Així mateix, durant els cursos 1953-1954 i 1954-1955 figurà una altra vegada en la relació de professors. Els vells valencianistes republicans, com Carles Salvador, Ismael Rosselló, Enric Soler i Godes, Josep Giner, Enric Valor o Enric Matalí foren els artífexs de la transformació de la Secció de Filologia de Lo Rat-Penat en una entitat de resistència, perquè, tot i la relativa tolerància, les autoritats de la Dictadura en desconfiaven, i les amenaces podien acomplir-se amb qualsevol pretext.

Soci de Lo Rat-Penat, segurament des dels anys d'estudiant, va entrar com a tresorer a la junta de l'entitat amb la presidència del seu vell amic Nicolau Primitiu Gómez Serrano, que tenia per objectius el sanejament econòmic, l'ampliació de la masa social, el rejoveniment dels socis i el salvament dels cursos de valencià, atès que l'entitat no se'n feia càrrec econòmic. Continuà com a tresorer a la Junta Directiva durant la presidència de Joan Pere Segura de Lago (1961-1972).

En 1951, va participar a l'acte inaugural de l'exposició del Diccionari Català-Valencià-Balear, a l'Ajuntament de València. Aquesta Exposició, que pretenia difondre i promoure l'obra del Diccionari, va despertar una gran unanimitat a la societat valenciana, i un suport actiu a la totalitat de les iniciatives que es portaren a terme.

Va mantindre el seu valencianisme laic i republicà fins al final de la seua vida, treballant a l'espai que s'havia creat dins la Secció de Filologia de Lo Rat-Penat i publicant alguns articles per encàrrec a Pensat i Fet, sobre el paper de la llengua catalana a la festa, o reclamant una església valenciana i en valencià al llibre de festes de la fundació Sant Vicent Ferrer - Altar de Russafa, malgrat el seu pensament laicista.

Joan Fuster destacava a «País Valencià, per què?» (Espill, núm. 32, Publicacions de la Universitat de València): «Cal no oblidar que alguns vells valencianistes continuaren emprant el terme País Valencià. Per exemple, Ismael Rosselló i Zurriaga» en referència al seu article «Les dues maneres de sentir-se valencià», Pensat i Fet, reproduït al Libro oficial fallero.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs