Llista alfabètica
Llista alfabètica

Ricard Roso i Garcia

València, 7 d'abril de 1938
València, 10 de setembre de 2022

Fotografia de Ricard Roso i Garcia

Arquitecte i membre fundador d’ACPV

Ricard Roso va nàixer a València mentre corria la guerra. Era fill de l’escultor i arquitecte Ricard Roso Olivé, natural de Tarragona (1907-1990), autor, entre altres obres, dels dos emblemàtics edificis Llopis propers al carrer de Sant Vicent Màrtir de València i de diverses obres escultòriques exposades a la Sala Blava. Després de la Guerra Civil, el seu pare fou empresonat, depurat i inhabilitat, i només va poder continuar la seua carrera arquitectònica com a col·laborador de l’arquitecte Javier Goerlich. Aquests fets van influir profundament en el fill, que des de ben jove es va involucrar estretament amb l’oposició política clandestina i el moviment valencianista durant el franquisme. L’any 1971 esdevingué membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià.

La família Roso va mantenir una estreta amistat amb l’artista Josep Renau. Aquesta relació fou tan propera que, després del retorn de Renau a València, van ser membres fundadors, el 1977, de la Fundació Josep Renau. A més, en fou president durant la dècada dels anys 80, després de la mort de Renau. Durant aquests anys, destacà per la seua labor, juntament amb els membres de la Fundació Isidor Balaguer i Eliseu Climent, en les gestions realitzades a Berlín Oriental per al retorn a València dels fons de l’artista, propietat de la Fundació i dipositats actualment a l’IVAM.

Ricard Roso i Garcia va estudiar Arquitectura i, l’any 1987, va obtenir la plaça de professor a la Universitat Politècnica de València, on va desenvolupar la seua tasca al Departament de Construccions Arquitectòniques. Cal destacar també la important donació bibliogràfica que va realitzar al Centre d’Informació d’Arquitectura de la UPV, que incloïa tant la seua biblioteca particular com la del seu pare, amb publicacions racionalistes alemanyes, les primeres edicions de Le Corbusier i llibres sobre escultura africana.

La defensa de la llengua i la cultura catalanes fou en ell una constant vital, una lluita que es reflectí en el llegat important que deixà a Acció Cultural del País Valencià en morir. Aquesta entitat convoca des del 2024 el Premi Ricard Roso per als millors treballs de fi de grau i treballs de fi de màster en l’àmbit de l’arquitectura i de la conservació del nostre patrimoni cultural i arquitectònic realitzats íntegrament en llengua catalana. La cerimònia de lliurament va tindre lloc a l’Escola d’Arquitectura Tècnica de la Universitat Politècnica de València el divendres 28 de juny, i va destacar per l’alta participació i la qualitat dels projectes presentats des de totes les universitats dels Països Catalans. Unes setmanes abans, ACPV va homenatjar Roso amb tres conferències: una el 17 de maig a l’ETSAV de València, a càrrec de l’arquitecte Carmel Gradolí; una altra el 17 de maig a l’ETSAB de Barcelona, impartida per Jordi Franquesa, i la darrera a Palma a Can Alcover el 30 de maig, a càrrec de José Luis Baró.

Autoria: Maria L. Fernández