Impremter, escriptor i filòsof

Fill d’un tractant de cavalls i animals de càrrega itinerant. Va ingressar al Seminari de Tortosa als onze anys i, després d’estudiar Humanitats, Filosofia i Teologia, va ser ordenat prevere el 17 de novembre de 1972. Fou destinat a diverses parròquies del Priorat i després a la ciutat de Tortosa, on aviat va mostrar la seua vena literària i va publicar el 1977 una primera col·lecció de poemes en castellà, Via verbi. Libro irreal.

Va estudiar a Roma i es va llicenciar en Filosofia a la Universitat Gregoriana. Va presentar en forma de tesi un assaig reflexiu sobre la masculinitat publicat per la Fundació Manyà el 1984 amb el títol L’home interrogant. Primer assaig de filosofia. En tornar de Roma, va ingressar com a professor al Seminari Diocesà de Tortosa i va iniciar els estudis de Dret a la UNED.

Es va secularitzar sense deixar de banda la seua passió pel saber, per l’escriptura i per descriure les zones rurals de Catalunya, massa sovint oblidades. Va fundar l’editorial Cinctorres Club a Tortosa i va traduir diverses obres de l’alemany i del llatí al català. És autor de novel·les com La gent del Matarranya (1996) i Duna delta (1997); assajos com Llibre del viatger i el silenci (1978), Ventures i desventures (1981), Olor a terra (1983), Tortosa al vent (1985), Viatge de tèbia llum (1987), El cor del vagabund (1994), La ciutat lila (1998), Terra màtria (2011), Pa blader (2013), Tortosa de carrer (2014), etc.  

La seua obra més coneguda, a mig camí entre l’anàlisi i el reportatge, i amb quatre edicions, és Panxampla, ¿lladre o fugitiu?, publicat per Columna Edicions el 1998, a més de L’estrella del Che (2006), El camí carlista: Morella, Tortosa, Benassal (2008) i tractats filosòfics com L’absència del món (2017) o Revolució urbana (2018).

L’autor va morir a la Residència Sant Miquel Arcàngel de Tortosa als 76 anys, on havia viscut els darrers anys d’ençà que la malaltia de l’alzhèimer que patia se li va aguditzar. Per a Joaquim Montclús, amic i company de seminari, «Rovira Climent és el punt de referència humanístic, artístic i literari de la comarca dels Ports i del territori que alguns anomenen el Maestrat». Va projectar un pensament caracteritzat per l’humanisme, el ruralisme i una espiritualitat oberta.

 

Imatge: Andreu Puig

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Capítols de llibres

---

Diversos autors. «Joan Josep Rovira Climent», a: Diversos autors. Diccionari de la literatura valenciana (1968-2000). Alacant: IC Juan Gil-Albert, 2001, p. 245.

Articles en publicacions periòdiques

---

Josep Joan Moreso i Mateos. «Juanjo Rovira: les idees i els viatges» a: Papers dels Ports, núm. 9, 2024, p. 159-160.

---

M. Gràcia Rovira Climent. «Joan Josep Rovira Climent» a: Papers dels Ports, núm. 9, 2024, p. 156-159.

---

Semblança de Joan Josep Rovira Climent, per Joaquim Montclús
Semblança de Joan Josep Rovira Climent, per Joaquim Montclús
https://comarquesnord.cat/opinio/retrats-per-a-qualsevol-document-joan-josep-rovira-i-climent-un-pou-de-ciencia/

---

Semblança de Joan Josep Rovira Climent, per Xavier Garcia
Semblança de Joan Josep Rovira Climent, per Xavier Garcia
https://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/335050-juanjo-rovira-homo-viator.html