Mestre, metge i poeta

Fill del cuiner Manuel Rozalén Alegre i de Josefa Sales Lleó, i germà de Josefina i Consuelo, ambdues mestres i aquesta darrera també farmacèutica. Els primers estudis de Manuel foren a Castelló, on estudià batxillerat i Magisteri. Viatjà a Barcelona per estudiar finalment Medicina i es va especialitzar en Pediatria. Ja a Castelló, va aconseguir una plaça en la Casa de Socors al gener de 1933.

Com a home inquiet, la política cridà la seua atenció i va militar en el Partit Radical de Fernando Gasset i Vicente Cantos durant la Segona República. Fou capità mèdic durant la Guerra Civil i serví en el bàndol fidel a la República. Amb la fi de la guerra, Manuel és depurat de la Casa de Socors i ha de passar un temps a la Pobla Tornesa (la Plana Alta), on va consolidar el títol de pediatra fins que pogué tornar a Castelló. El 4 d’agost de 1945 es casà amb la mestra Mercedes Herrera Prats. No tingueren fills, però foren molt estimats pels seus nebots.

El seu nom era llavors molt conegut per tot Castelló per les conferències que oferia i pels descobriments que feu per a la medicina. Utilitzà per primera vegada en la història les propietats antidiarreiques de la farina de garrofí en el tractament de les dispèpsies infantils, producte que tingué molt d’èxit.

No obstant això, per damunt de tot fou un poeta de la terra. Molts dels seus poemes es convertiren en himnes de la idiosincràsia festiva castellonera, musicats eficaçment per Dídac Ràmia per al grup rondaller local Els Llauradors o el Grup Maig i difosos massivament per les comarques castellonenques en cassets per la Caixa Rural als anys 70. Poemes de Rozalén com “Penyagolosa”, “El Millars”, “El taronger”, “Himne a Castelló”, “Camins de l’horta” o “Les Columbretes” continuen sent himnes castellonencs lligats a les festes fundacionals de la Magdalena.

Entre molts altres poemes, un d’ells és conegut per la creació d’una nova paraula i acte festiu: Galania. Aquest fou presentat a l’any 1969 en els premis de poesia Flor Natural, de la qual fou guanyador per l’obra Amor, amor. També hi fou premiat en 1970 amb la Rosa d’Or i el 1974 amb la Rosa d’Argent. Des de llavors, Rozalén fou nomenat Mestre en Gai Saber i formava part del jurat en diversos certàmens literaris al costat d’escriptors, filòlegs i artistes com Àngel Sánchez Gozalbo, Miquel Peris i Segarra o José Sánchez Adell. La seua obra està recollida en els llibres Cançons de la terra (1969) i l’Antologia poètica publicada per l’Ajuntament de Castelló en 1998.

Fou membre de la junta directiva del Casino Antic, la biblioteca del qual organitzava i dotava de noves publicacions, de la Societat Filharmònica i del Consell Municipal de Cultura. Manuel Rozalén es jubilà al novembre del 1977 i va rebre un homenatge pels anys que va servir com a metge, poeta i mentor, en reconeixement per la seua tasca com a metge de la Casa de Socors, puericultor de zona i pediatra. Des de l’Ajuntament de Castelló, el Bloc Nacionalista Valencià proposà diverses vegades a la corporació que fora nomenat Fill Predilecte de la ciutat, però el grup majoritari del PP sempre trobava arguments legalistes per a aturar aquesta proposta. En 1987, l’Ateneu Cultural li va lliurar una distinció honorífica. Actualment, té un carrer dedicat al nord de la ciutat amb la llegenda “Metge i Poeta Manuel Rozalén Sales” i n’és Fill Predilecte.

Autoria: Pau Pérez i Gómez

Articles en publicacions periòdiques

---

Joan Bta. Campos Cruañes. «En memòria de Manuel Rozalén, Mestre en Gai Saber» a: Plaça Major. Revista de Cultura i Festa, núm. 11, 1999, p. 9.

---

Salvador Bellés. «Seres humanos de Castellón. Manuel Rozalén Sales» a: Mediterráneo, 27-2-2010.