Oficinista i escriptor

Procedent d’una família modesta formada pel funcionari Manuel Rubert Vera i Dolors Mollà Puigserver, nasqué al número 35 del cèntric carrer de Torrijos (actualment, carrer de Susana Llaneras).

Després dels estudis va conjugar la seua afició teatral amb el treball d’oficinista en l’empresa Viuda e Hijos de E. Romeu, un magatzem de saladures, conserves i productes colonials amb seus a Alacant i al Grau de València. Fou actor i autor amateur per a diverses societats recreatives locals, com ara la Ruiz de Alarcón, Bretón, Cervantes, Calderón de la Barca, Ventura de la Vega i Echegaray.

Unes condicions favorables en l’art de la versificació el van convertir en el comediògraf alacantí més popular de la Restauració i, en paraules dels seus coetanis, en l’autor costumista més notable del moment, amb una extensa producció teatral estrenada i consumida en l’àmbit local. En castellà va escriure els drames Excedente de cupo (1896), ¿Crimen o justicia...? (1900),Vida por honra (estrenada amb un gran èxit el 31 de desembre de 1903 al Teatre Principal d’Alacant i impresa en 1904), Víctima de ajena culpa, Al final del primer acto, Natalia i María Josefa (1905), i les comèdies Prueba de almas (1908, premi del concurs de comèdies del Diario de Alicante, estrenada el 13 de març al Principal) i Las perlas mejores (estrenada el 29 de gener de 1910 al Cine-Sport i publicada en 1911). Restà inèdit el sainet en castellà Lo mejorcito del barrio, de costums madrilenyes.

Les peces còmiques en valencià van ser les que més fama li donaren en aquell Alacant catalanoparlant: Colauet i sa cosina (estrenada el 31 de març de 1895 i publicat en 1897), Quatre casos fulminants (estrenada el 12 de novembre de 1904 al Principal), Nelo i sa cunyada (1908) i Un diumenge per la nit. El Grup de Teatre Baladre, creat en 1996 a Castelló de la Plana i dirigit per Remei Sánchez Belenguer, porta en el seu repertori la comèdia Nelo i sa cunyada, amb algunes adaptacions.

Com a bon versador popular, els seus romanços de costums «La Pasqua» i «La mona» van meréixer unes mencions d’honor al premi oferit per l’alcalde de la ciutat en els Jocs Florals d’Alacant del 1900.

Va morir a la casa natal als 49 anys a conseqüència d’una hemorràgia cerebral. Era casat amb Josefa Pérez, qui en 1929, ja vídua deu anys, es va instal·lar a València amb el seu fill Manuel Rubert Pérez perquè hi estudiara a la Facultat de Medicina. El fill va ser metge puericultor i es va doctorar a Madrid el 1945.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Jaume Lloret i Esquerdo. Cent anys de teatre valencià a Alacant (1854-1962). Alacant: Instituto de Cultura Juan Gil-Albert, 1999.

Capítols de llibres

---

José Pastor Navarro. «Manuel Rubert Mollà», a: José Pastor Navarro. Diccionario biográfico de personajes alicantinos (vol. 9). Alacant: Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2017, p. 168-170.