Poeta i dramaturg

Fill d’una família humil, va criar-se al Carrer Major de Mislata. No va tindre una formació escolar completa, però va interessar-se per la lectura i la poesia a una edat primerenca. A poc a poc, va anar descobrint el seu do especial per a les lletres i va adonar-se que estava dotat d’una inspirada vena poètica. Així doncs, va destacar per la seua poesia festiva, graciosa i costumista, en la qual descrivia els costums i els fets de l’època. Se centrava, essencialment, en Mislata, el poble natal que tant s’estimava, i els pobles del voltant, on se li coneixia com el tio Matías. Professionalment era l’encarregat en una fàbrica d’assaonats de cuir a Mislata, una dedicació que va compaginar amb la seua passió per la literatura.

Maties Ruiz era un catòlic practicant i, en certes ocasions, aprofitava per a tocar a la banda, ja que la música va ser una altra de les seues passions i qualitats. Fidel a la seua fe, va escriure goigs a la Mare de Déu dels Àngels i miracles de sant Vicent. A partir del 1944, va centrar-se en aquestes últimes peces de caràcter religiós, quasi les úniques peces públiques en valencià, en què els xiquets interpretaven sobre altars els miracles populars i tradicionals de sant Vicent Ferrer. Els seus primers miracles foren representats a Xirivella: El baldat i el boig, El memorial de la viuda, Justícia del cel i Quico el celós. Durant els anys 50 va escriure’n més, en aquest cas, estrenats a Mislata: Un miracle per a tres, Detín-te en l’aire, Pare Vicent, i el sombrero? i Ja és Micaleta bonica.

No feia ús d’un valencià culte ni pertanyia a cap grup poètic. En els seus versos es troben castellanismes lèxics, sintàctics i ortogràfics, encara que la seua poesia sempre va ser intel·ligent i amb un gran sentit de l’humor. Una mostra d’això és que va publicar algunes de les seues obres originals i teatrals en les primeres revistes especialitzades que van començar a aparéixer en aquella època. Algunes creacions poètiques es publicaren en la revista fallera Pensat i Fet, com ara «Dècimes» (1940) i «L’abraç a València» (1949), i en la revista Lo Rat Penat en 1911.

Les obres de teatre van aparéixer en la col·lecció de Nostre Teatre i Teatre Valencià. La seua producció dramàtica havia començat en 1921 amb la publicació de Carnistoltes a Mislata, en què reproduïa els costums populars i religiosos d’una societat de base agrària. Tot i ser un poeta localista, un any després va estrenar l’obra De Dar-Drius a l’alqueria (1922), on tractava la guerra del Marroc per tal de presentar l’honor i la fidelitat. També va estrenar Malahides llengües (1927), treball més destacat del seu repertori, i La verdadera passió (1928). També va publicar una obra dramàtica en castellà, que va ser representada en 1924: Recuerdo de los episodios acaecidos en España hasta el siglo XV.

Fins a la Guerra Civil, Maties Ruiz va participar diverses vegades en els Jocs Florals de Lo Rat Penat i va guanyar premis i accèssits en quatre ocasions amb poemes humorístics i festius (1906, 1910, 1911 i 1926). El premi de 1910, oferit per Lluís Cebrian Mezquita, va ser publicat el mateix any amb el nom de Formigueta d’or.

Una part de la seua poesia va ser recollida en 1952 en el llibre A riure’s toquen, amb un pròleg de Josep Maria Bayarri. Un dels poemes festius que inclou, potser un dels més celebrats, és «Fan els novios en Manises?», dedicat als grans ceramistes i terrissaires d’aquell poble.

Va casar-se amb Isabel Pérez, matrimoni del qual va nàixer la primera filla. La tuberculosi va accentuar la salut d’Isabel i, amb tan sols 22 anys, va morir. Uns anys més tard es tornà a casar, ara amb Maria Bellver, amb qui va tindre quatre descendents.

El dia del seu soterrar, l’amic Josep Maria Bayarri va llegir aquestes paraules en l’acte: «Els vull fer saber que hui soterrem un gran poeta festiu de les lletres valencianes. Tenia el do de fer les poesies festives per se, i això té un gran valor només donat a persones privilegiades».

L’ajuntament del seu poble, en homenatge a la seua tasca literària, ha fet diversos reconeixements al poeta: va batejar l’antic carrer de la Pilota amb el seu nom; el certamen de teatre «Vila de Mislata» també el recorda amb el premi «Maties Ruiz» a l’ús de la llengua i la dicció, i el llibre Mislata, biografies del meu poble, escrit per Mónica Samudio, en què fa un record a set personatges de Mislata, entre els quals es troba ell.

Autoria: Mireia Pérez i Gómez

Capítols de llibres

---

Mónica Samudio. «Matías Ruiz», a: Mónica Samudio. Mislata, biografies del meu poble. Mislata: Ajuntament de Mislata, 2003, p. 19-31.