Llista alfabètica
Llista alfabètica

Vicent Ruiz i Monrabal

Sedaví, 5 de maig de 1936
Sedaví, 7 de setembre de 2011

Fotografia de Vicent Ruiz i Monrabal

Advocat i polític

Fill d'una família de propietaris agrícoles de Sedaví, al poble realitzà els seus primers estudis. El 1959 es va llicenciar en Dret per la Universitat de València, desenvolupant la seua carrera com a advocat al llarg de més de 50 anys.

Fou president de la Junta Diocesana d'Acció Catòlica, a principis dels anys 1970. Sota la seua presidència es publicà el 9 d'octubre de 1972, Diada del País Valencià, la circular L'ús de la llengua vernacla en les diòcesis de la Província Eclesiàstica Valentina. País Valencià, Illes Balears, un informe que recollia el magisteri eclesial, documents de la UNESCO i la normativa vigent, per tal d'afavorir la inculturació de l'Evangeli en la llengua pròpia. Aquest moviment apostòlic especialitzat assumí progressivament un perfil polític de caire demòcrata cristià, primer en el grup que actuava sota l'aparença d'una empresa cultural, Prolesa (Promoción de Lecturas, SA.), i més tard actuant com a grup polític, la Unió Democràtica Valenciana i, finalment, incorporant-se el 1972 a la Unió Democràtica del País Valencià (UDPV).

La UDPV s'havia creat en la clandestinitat, amb el nom d'Unió Democràtica del Poble Valencià, el 2 de juny de 1965, a l'Ateneu Mercantil de València. Els seus fundadors eren membres de plataformes valencianistes diverses aplegats a l'Aula Ausiàs March com Vicent Miquel i Diego, Rafael Ninyoles i Monllor, Josep Raga, Lluís Alpera, Ernest Sena i Màrius Viadel, la majoria d'ells d'orientació demòcrata cristiana, els quals s'havien conegut durant l'època d'estudiants a la Universitat de València. Després, es va ampliar amb la incorporació el 1972 de dirigents destacats de la Joventut Agrícola i Rural Catòlica, com el mateix Vicent Ruiz Monrabal, Francesc Fayos, Vicent Diego o Empar Escrivà. El 1974 s'incorporà a la Unió Democràtica del País Valencià un nucli d'antics membres de la Dreta Regional Valenciana dels anys 1930 (com Josep Duato i Chapa, Vicent Andreu i Andreu Escrivà).

La UDPV formà part de les diferents agrupacions antifranquistes valencianes com la Taula Democràtica del País Valencià, del Consell Democràtic del País Valencià (1974) i, més tard, de la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià. Vicent Ruiz fou secretari general de la UDPV, des de la qual va adoptar postulats valencianistes i compromesos amb la llengua catalana.

Ruiz representà la UDPV a la capçalera de la primera gran manifestació del 9 d'octubre de 1976, reclamant Llibertat, Amnistia i Estatut d'Autonomia. Encapçalà la llista d'UDPV a les eleccions generals espanyoles de 1977 dins l'Equip de la Democràcia Cristiana, promovent l'Estatut d'Autonomia per al País Valencià. A la campanya electoral reclamava: "Al Congrés, no sols la Democràcia Cristiana, sinó tots els partits amb vocació de ser partit de masses deuen d'anar sols per a ocupar el seu espai polític, a més de donar suport a un acord entre partits valencians". [i]

Les enquestes a València donaven uns resultats favorables als democratacristians, liderat per Ruiz. Tanmateix, la irrupció a darrera hora de la UCD de l'aleshores president del govern, Adolfo Suárez, va trasbalsar els resultats de les eleccions, i la democràcia cristiana en general en va ser la principal perjudicada al País Valencià, on no tenia l'arrelament organitzatiu dels seus correligionaris bascos del PNV i catalans d'UDC.

En no ser escollit, abandonà la UDPV i ingressà a la UCD, partit amb el que fou diputat per València a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982. Amb el temps declararia: "Suárez acabà amb el nacionalisme valencià al presentar-se a las eleccions del 77 de forma deslleial" [ii] Les decepcions, sobretot en la negociació de l'Estatut, i la desintegració de UCD l'allunyaren de la política activa, després de militar fugaçment al PP.

També va estar estretament lligat al món de les bandes de música. Als 20 anys, fou secretari de l'Agrupació Musical Santa Cecília de Sedaví, entitat a la que estigué sempre vinculat sent-ne president entre 1997 i el 2001. El 1968 va ser vocal-fundador de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i llur president del 1973 al 1976 i president-fundador de la Confederació Espanyola de Societats Musicals el 1993. Així mateix, ocupà la vicepresidència de la Confederació Internacional de Societats Musicals i escrigué un llibre sobre la Història de les Societats Musicals Valencianes.

El 2005 fou nomenat cronista oficial de Sedaví. Passà els seus darrers anys centrat als despatxos professionals de València i Sedaví.

És autor de les obres Sedaví, Poble de l'Horta (1985) , Censos del Señorío de Sedaví ... y otras curiosidades históricas (1996), Mare de Déu del Rosari. Patrona de Sedaví. Datos Históricos sobre su imagen y el templo parroquial (2006) i Els Nostres Avantpassats, Malnoms de la Bona Gent i Asociaciones de Sedaví (2008) a més de la Història de les Societats Musicals Valencianes.

[i] "Ruiz Monrabal, por un acuerdo autonomista para Valencia". El País - València, 6 d'abril de 1977.

[ii] Entrevista a Levante, 24 de gener de 2010.

Autoria: Pilar Navarro i Borràs

Vicent Ruiz i Monrabal

Obra pròpia


Llibres

RUIZ MONRABAL, Vicent. Per una política valenciana. València: Artes Gráficas San José, 1977.
RUIZ MONRABAL, Vicent. Sedaví, poble de l'Horta. Sedaví: Artes Gráficas San José, 1985.
RUIZ MONRABAL, Vicent. Historia de las Sociedades Musicales de la Comunidad Valenciana . València: Federico Domenech, 1993.
RUIZ MONRABAL, Vicent. Censos del Señorío de Sedaví. Sedaví: Ajuntament de Sedaví, 1996.
RUIZ MONRABAL, Vicent. Els nostres avantpassats . Sedaví: Valenciana de Gráficas, 2008.

Vicent Ruiz i Monrabal

Bibliografia


Llibres

COLOMER FERRÀNDIZ, Agustí. Retrobar la tradició : el valencianisme d'inspiració cristiana de la postguerra a la transició. València: Saó, 1996.
PICÓ, Josep i REIG, Ramir. Feixistes, rojos i capellans: Església i societat al País Valencià (1940-1977). València: Publicacions de la Universitat de València, 2004.