Activista, professora, psicòloga clínica i filòsofa

Presen Sáez va nàixer en l’antiga presó de Sant Miquel dels Reis de València, on el seu pare, Samuel Sáez, n’era l’administrador. Aquest fet va marcar la seua infància i va despertar en ella una vocació de mestra, amb el desig de promoure la justícia i la llibertat per a aquells que en mancaven. Provenia d’una família nombrosa de tretze germans, però va perdre el seu pare quan tenia set anys, l’any que va acabar la Guerra Civil. Durant aquest temps de dificultats, Presen va estudiar als col·legis de les salesianes de València, tot i que la seua família es va traslladar a la costa d’Alacant per les circumstàncies de l’època. La seua mare, Julia de Descatllar, va ser una figura exemplar d’abnegació i heroisme, i Presen la recordava amb gran orgull.

Amb el suport d’una família de fortes conviccions catòliques que valorava l’educació com a mitjà de promoció social, Presen va continuar la formació al col·legi del Loreto de la Vila Joiosa. Després de cursar els estudis primaris i el batxillerat, va decidir seguir la seua vocació de mestra i va obtenir el títol de Magisteri a València el 1955.

En una època marcada per la dictadura franquista, que imposava rols domèstics i limitacions a les dones, Presen va trobar en la Institució Teresiana un model d’identitat femenina menys restrictiu que li va permetre estimar la vida intel·lectual i aprendre a gaudir-ne. Aquest amor pel coneixement la va acompanyar tota la vida i va ser el que la va portar a continuar els estudis a la universitat. Finalment, va tenir l’oportunitat gràcies a una beca de realitzar estudis a Madrid. Aquesta experiència va marcar un abans i un després en la seua vida, ja que va viure una evolució personal i social en consonància amb els canvis que es produïen en la societat espanyola.

Després de l’obtenció del títol de Magisteri, Presen va treballar com a mestra durant dos anys abans de reprendre els estudis universitaris. Durant aquesta etapa, va tenir experiències en diferents llocs de treball i va prendre consciència de les deficiències de l’educació espanyola i dels rols secundaris assignats a les mestres i a les dones en general. Aquell nou interés descobert per estar al dia intel·lectualment o debatre en públic en conferències i col·loquis seguiria avivant-se en ella a la Universitat de València, on el 1959 va començar a cursar la carrera de Filosofia i Lletres i obtingué unes notes brillants i el Premi Extraordinari de la Llicenciatura en 1964.

Presen va mostrar un gran interés per les qüestions d’identitat del País Valencià i va participar en diverses activitats associatives relacionades amb la cultura, la llengua i la defensa dels drets del poble valencià. Aquest compromís social i polític es va mantenir al llarg de la seua vida i va ser una característica distintiva de la seua personalitat. En aquests anys, al costat dels companys i companyes d’estudis com Josep Lluís Blasco, Adela Costa, Elvira Mondragón, Pilar Vela, Paco Hernández, Jaume Reig i Carme Mira, Presen es va interessar pels problemes d’identitat del País Valencià constituint, en 1959, l’Aula Ausiàs March en la Universitat de València i integrant-se seguidament en la Secció de Pedagogia de Lo Rat Penat.

En 1974 va fundar amb altres companys i companyes l’Associació de Cooperació per la Impremta Escolar (ACIES), un nom que encobria l’Escola Moderna de Celestin Freinet, els principis i tècniques del qual (escola activa, impremta i correspondència escolar, etc.) aplicaven en la seua docència per experimentar allò que creien necessari per a canviar l’escola.

El seu contacte amb el moviment veïnal la va portar a cofundar el grup Terra de València (1975-1979). Va tindre el seu origen en un nucli de dones ensenyants que, convocades per les Plataformes Anticapitalistes, es reunien per parlar sobre qüestions polítiques. A partir d’ací, començaren a reflexionar sobre la seua pròpia situació com a dones, el seu sentiment de marginació, la sexualitat i la maternitat, la seua identitat individual i col·lectiva. L’objectiu era potenciar noves formes de relació entre dones. Per a això, llegien i debatien sobre textos teòrics del feminisme radical, amb influència del feminisme italià de la diferència segons el qual el sotmetiment femení era comparable a la visió del sotmetiment amo-esclau.

En 1993 va rebre la Medalla al Mèrit Penitenciari. Des d’eixe mateix any, el Centre de Coordinació Estudis de Gènere de les Universitat Valencianes concedeix un premi d’investigació en estudis de gènere que duu per nom Premi Presen Sáez de Descatllar. En 2004, la Generalitat Valenciana li va atorgar a títol pòstum el Premi 8 de Març i, en 2005, l’Ajuntament de Quart de Poblet li va concedir el Premi Isabel de Villena. També eixe any, el Centre de Formació de Persones Adultes de Picassent va passar a denominar-se Presentació Sáez de Descatllar. Té un carrer dedicat a València des de 2016, prop de la plaça de Magúncia i del Parc de l’Oest.

En resum, Presen Sáez va ser una dona compromesa amb l’educació i la justícia, amb una gran passió pel coneixement i una forta vocació de mestra. La seua trajectòria personal i professional va estar marcada per les circumstàncies polítiques i socials de l’època, però va aconseguir superar les limitacions i contribuir al canvi i al progrés en l’àmbit educatiu i social del País Valencià.

Autoria: Maria L. Fernández

Articles en publicacions periòdiques

---

Vicenta Verdugo-Martí. «Mujeres jóvenes en la Transición Democrática: la Coordinadora y la Asamblea de Mujeres de Valencia» a: Revista Historia Contemporánea, núm. 54, 2017, p. 85-113.

---

Luz Sanfeliu: Presentació Sáez
Luz Sanfeliu: Presentació Sáez
https://doc4pdf.com/145037-entre-lescola-de-la-preso-i-la-cultura-politica.html

---

Vicenta Verdugo Martí: Diccionari biográfic de Dones
Vicenta Verdugo Martí: Diccionari biográfic de Dones
http://www.dbd.cat/index.php? option=com_biografies&view=biografia&id=849&format=pdf