Poeta, novel·lista i periodista

Fill de José María de Salazar, periodista reconegut, i de Matilde Navarro. Així com ho va fer el seu pare, cultivà també la passió pel periodisme i la literatura.

El maig de 1905 es casà amb Luisa Martínez Garí, a l’Església de Sant Nicolau. Van tenir un fill, en Gustavo Adolfo —en honor al Bécquer, poeta que Rodolf admirava— i Víctor Manuel, el qual moriria amb catorze mesos.

Va col·laborar de forma intensa en la premsa d’Alacant, mitjançant cròniques literàries i poemes. Així mateix, arribà a ser redactor en cap del diari conservador El Día fins el juliol de 1918, quan fou substituït per Eduard García Marcili.

Aquest mateix any, es traslladà amb la seva família a Madrid, on treballà com a redactor al diari ABC, i al 1929 fou nomenat redactor en cap, feina que conservà durant vint anys. Paral·lelament, col·laborà amb crítiques teatrals al setmanari Blanco y Negro i més tard a Mundo Latino, periòdic d’Alacant.

Cultivà també la novel·la i la poesia. Publicà Ecos del alma (1901), una recopilació de les seves poesies amb pròleg de Juan Alemany, poeta. El 1902, publicà Remediéts y Frasquitet.Els seus treballs posteriors foren Arpa sonora (1912), Risas y lágrimas i Náufragos de la vida, la seva obra més reeixida, i amb música escrita per Rafael Campos de Loma. Aquest treball fou estrenat el 1918 al Teatre Principal, en un acte organitzat pel Cercle de Belles Arts.

De fet, va desenvolupar càrrecs de responsabilitat en diverses entitats culturals. Així doncs, fou president del Ateneo Científico Literario y Artístico, del Círculo de Bellas Artes d’Alacant; director de la secció cultural de la Casa de Valencia de Madrid, col·laborador en l’agrupació artística La Wagneriana i degà dels Foguerers Majors, entitat encarregada d’organitzar les fogueres de Sant Joan.

Amb la Guerra Civil, el 1936 fou detingut, tot i que va ser deixat en llibertat al cap de poc. Poc temps després, a causa d’una llarga malaltia, va morir amb cinquanta-set anys. La notícia del seu traspàs fou donada a conèixer per algun dels periòdics alacantins, com El Luchador, que li dedicaria una petita nova en la secció «Ecos Locales».

Molts anys després de la seva mort, l’Ajuntament d’Alacant va posar el seu nom a un dels carrers de la ciutat, en homenatge.

Autoria: Laura Sellarès i Centelles

Llibres

---

SALAZAR NAVARRO, Rodolf. Alma sonora. .

---

SALAZAR NAVARRO, Rodolf. Ecos del Alma. Alicante: Establecimiento Tipográfico de Moscat y Oñate, 1901.

---

SALAZAR NAVARRO, Rodolf. Remediéts y Frasquiteta. 1902.

---

SALAZAR NAVARRO, Rodolf. Risas y lágrimas. Alicante: Tip. Such, Serra y Cía., 1905.

---

SALAZAR NAVARRO, Rodolf. Náufragos de la vida. 1918.