Pintor, folklorista i escriptor

El seu pare s'anomenava Manuel Sales Riera, natural de Castelló, i sa mare Josefa Bolí Centinela de Saragossa on es varen casar en 1894. Aquest matrimoni va tenir sis fills: Pilar, Manuel, Josefina, Lluís, Emili i Mercedes. La família tenia un comerç de ferreteria a Castelló. Era una família acomodada que va oferir als fills una bona educació cultural i religiosa.

Es casà amb Maria Lidón Villegas Rubert el 4 de desembre de 1951 i varen tenir tres fills: Maria Lidón, Lluís i Manuel.

Va cursar el batxillerat a l'Institut General i Tècnic. Va fer també estudis de comerç i de seguida va ingressar a treballar com a funcionari de la Junta d'Obres del Port en la Casa dels Caragols. Es va presentar a unes oposicions i va acabar essent dipositari de la institució.

Les seues inclinacions eren l'església i la relació amb els seus amics i contertulis del grup popular conegut com «els sabuts de la Castellonenca». Introduït en aquest grup per Lluís Revest i Vicent Sos i Baynat, era un grup ideològicament molt variat però les bones relacions es basaven en la importància que li donaven a la cultura.

De la mà de Carlos González-Espresati en la seua joventut, va ingressar en la Societat Castellonenca de Cultura, publicant també al seu Butlletí. En aquestes col·laboracions destaquen les recensions bibliogràfiques entre 1932 i 1935 i l'article «La Brullera» en 1930.

Fou també uns dels signataris de les Normes de Castelló en 1932 convençut de la unitat de la llengua.

Aquesta fou la seua etapa literària més prolífica amb una escriptura molt correcta seguint els patrons de l'Institut d'Estudis Catalans. Així publicà en aquest any, 1932, la novel·la Fontrobada prèviament publicada en el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura en quatre fragments anomenats: D'excursió, Dia de Pasqua, Rosa d'estiu i Tardor.

En l'àmbit del folklore va fixar el vestit de castellonenca després d'una minuciosa investigació etnològica. Dos anys més tard va participar en l'organització i creació de les Festes de la Magdalena de Castelló tal i com es coneixen avui en dia. Aquestes es basaven en la tradicional romeria a la Magdalena el tercer diumenge de Quaresma que es venia practicant des del segle XVIII. Aquestes Festes Majors de la ciutat varen obviar les preteses Festes «de la Liberación» que intentava promoure el Franquisme per commemorar l'entrada de les tropes del general Aranda en Castelló el 14 de juny de 1938. Va estar molt vinculat a la primera Junta Central de Festejos de la Magdalena i va organitzar el primer pregó de les festes junt Manuel Segarra i Ribés.

En l'àmbit de l'art va participar com a decorador i dissenyador d'escenaris en obres com l'òpera La filla del rei barbut de Matilde Salvador i Manuel Segarra en 1993 o en els decorats d'un guinyol de fusta de Manuel Segarra. També va fer col·laboracions teatrals com la decoració de la sarsuela La sementera de P. Asèncio i S. Serrano i també del vestuari i l'escenografia de Sacrificio estéril de Carlos González-Espresati en 1958.

Com a dibuixant la seua excel·lència productiva fou més de miniatures i il·lustracions que d'obres pictòriques. Va fer nombrosos diplomes, vitel·les, requadres, rocalles, sanefes, retrats, més de 200 pergamins, escuts... dedicats a un gran nombre de personalitats rellevants locals o estrangeres com empresaris, religiosos, polítics...

Autoria: Iris Ruiz i Marquès

Llibres

---

SALES BOLI, Lluís. Fontrobada. Madrid: Confederación Española de Cajas de Ahorro, 1988.

Llibres

---

GASCÓ SIDRO, Tonico. Lluís Sales Boli : la miniatura artística. Castelló de la Plana: 2008.