Barber, pintor i valencianista

Fill del llaurador Felipe Sales Pla i de Maria Herrero, domiciliats al carrer Ample d’Artana. De ben menut ja mostrava afició i aptituds per al dibuix. En quedar vídua la mare cap al 1904, un oncle prevere destinat a la capella de l’hospital de Sant Joan de Déu del Cabanyal, Mn. Lluís Vilar Pla (1869-1936), se’l va endur a València en 1907 perquè poguera estudiar pintura a l’Acadèmia de Sant Carles. Al llarg dels anys 1907, 1908 i 1909, el jove artanenc va compaginar les hores de treball amb l’assistència a les classes de belles arts, on va tindre com a professors, entre altres, Eduardo Soler i Salvador Abril. Un dels primers encàrrecs va ser il·lustrar amb retrats de personatges històrics alguns dels llibres del capellà, que exercia com a cronista d’Artana: Historia de Artana, Artanenses notables i l’inèdit Narración expositiva de la vida y hechos admirables de Santa Cristina, virgen y mártir, patrona de Artana (1917). 

Les necessitats familiars el van fer tornar al poble després d’uns pocs anys de formació. En 1916 i 1917 el trobem treballant de forner, i a partir de 1918 es dedicarà a una barberia situada al carrer Major, 29. A Artana travarà amistat amb el cercle valencianista dels germans Joan i Vicent Tomàs i Martí, més jóvens que ell, amb els quals participa també de les excursions arqueològiques a les coves del terme i als castells d’Espadà.

A primeries de la dècada de 1920, influït per ells, entrà en la Joventut Valencianista d’Artana, i el 22 de juliol de 1920 va subscriure amb altres huit artanencs l’anomenat «Manifest del Puntal d’Artana», que diu: «En la cum del Puntal, terme d’Artana (Castelló) a les sis trenta de la vesprada del jorn XXII de joliol de MCMXX, els que sotaescriuen enlairaren per primera vegada en els indrets espadànics la invicta senyera barrada. Des d’aquest cim trametem missatge de germanor a tots els valencianistes del Reialme. Per a que conste: Vicent Tomàs i Martí (estudiant, publicista i cap de “Solitaris”), Felip Sales (dibuixant), Joan Vilar (estudiant), Pascual Vedrí (obrer fabril), Abdon Herrero i Badia (batxiller), Joan Tomàs (comerciant), Ramiro Sabater i Zaragozà (estudiant), Patrici Vilar (estudiant), Josep Mª Alba adherit (practicant)».

Fou el punt de partida dels quatre aplecs posteriors (1920-1923) de la Lliga Espiritual de Solitaris Nacionalistes del Reialme de València, creada en 1919 per Vicent Tomàs, Carles Salvador, Adolf Pizcueta i Eduard Martínez Ferrando, entre altres pocs. La finalitat d’aquest grup era posar en relació el personal conscient però dispers per les comarques i portar el valencianisme més enllà del reduït marc urbà, on només havia penetrat tímidament fins aquell moment. Per a ells, era possible superar la realitat caciquil dels pobles actuant des del valencianisme, ni que fora per interés. Els seus òrgans de promoció eren La Correspondencia de Valencia fins a principis de 1923, El Crit de la Muntanya (1922-1923) i la ressuscitada Pàtria Nova (1923).

Felip Sales, àlies Lluciano, es va casar amb Elisa Guinot Pérez i tingueren tres descendents: Elisa (1923), Felip (1927) i Francesca (1930), amb domicili al carrer Major. Durant la II República fou president de l’Agrupació Socialista d’Artana i afiliat a la UGT. En fou alcalde entre l’agost de 1936 i el gener de 1937, i jutge municipal, fins que, desbordat pels esdeveniments (crema d’esglésies, assassinats de capellans locals, etc.) en va dimitir. Per diversos testimonis recollits pel grup Artanapèdia i que consten en l’expedient sumaríssim 3290, sabem que va fer el possible per aplacar els ànims dels comités revolucionaris, sobreexcitats per l’alçament militar contra la República. Tot i això, en acabar la guerra va patir presó durant més de dos anys, d’acord amb aquesta cronologia: fou denunciat al mes d’abril de 1939 en tornar a Artana i va ingressar en la presó de Borriana el 23-6-1939. Fou condemnat a dotze anys i un dia en sentència del 7 de febrer de 1940 i el traslladaren a la presó de Castelló de la Plana. En 1941, en presentar signatures diversos elements dretans del poble a favor seu, van revisar la causa i li commutaren la pena per llibertat controlada al seu domicili. Havia passat ja 762 dies empresonat i la pena definitiva s’extingiria el 19 de juny de 1951. Com altres condemnats per «adhesión a la rebelión», tot i ser alliberat sense deutes pendents, fou sotmés a humiliacions públiques com, per exemple, l’obligació d’anar a missa en formació.

De nou a Artana, va reprendre la professió de barber amb el fill, i les filles tenien perruqueria per a dones al mateix establiment. Felip Sales va mantindre en el temps de lleure el conreu de l’art. En 1956, en recuperar-se l’interés per la vil·la romana del Benicató (Nules), va participar com a dibuixant de l’excavació i va traçar els dibuixos dels dos mosaics romans apareguts.

A principis dels anys 60 es va traslladar a viure a Nules amb la família d’una filla. Seguint les indagacions de qui va ser arxiver i cronista de la vila, Vicent Felip Sempere, podem saber que l’artanenc va dedicar moltes hores a cultivar les seues aficions artístiques, en una època en què els jóvens de Nules no tenien l’oportunitat per a formar-se dins del món de la pintura. No era estrany que al pati de sa casa del carrer de la Puríssima es reuniren deu o dotze jóvens del poble, quan acabaven les classes d’escola o el treball, per a rebre orientacions i consells seus; entre ells es trobaven l’actualment pintor Joan Badenes, el restaurador Vicent Ripollés i la professora Victòria Martínez.

Del seu treball pictòric ha dit l’artista Nelo Vilar que tenia una tècnica excel·lent, depurada, capaç del major academicisme però també obert a formes més modernes i a una pluralitat de mitjans: des del dibuix a carbonet i la pintura a l’oli al retaule ceràmic. Dissortadament, no va poder arribar a desenvolupar completament les seues inquietuds en aquell context. Sales tenia costum de regalar els quadres i els dibuixos que feia, per això la seua producció està a hores d’ara esparsa, repartida entre familiars, veïns i amics, a qui no cobrava res pels seus encàrrecs. Del 27 de desembre de 1994 al 8 de gener de 1995 va tindre lloc a la Casa de Cultura de Nules una exposició antològica de la seua obra, l’única que s’ha fet fins ara.

Autoria: Òscar Pérez Silvestre

Llibres

---

Francesc Esteve i Gàlvez. En la claror de l’alba. Uns començos difícils. Castelló de la Plana: Servei de Publicacions de la Diputació de Castelló, 2003.

---

Òscar Pérez Silvestre. Vicent Tomàs i Martí (1898-1924). Barcelona: Fundació Irla, 2024.

---

Vicent Franch i Ferrer. El valencianisme agrarista valencià (1918-1923). València: Prometeo, 1980.

---

Nelo Vilar: “Felipe Sales Herrero, pintor”
Nelo Vilar: “Felipe Sales Herrero, pintor”
https://www.nulespedia.com/arxiu-item/felipe-sales-herrero/