Adolf Salvà Ballester
Callosa d’en Sarrià,
12 de març de 1885
Callosa d’en Sarrià,
31 de desembre de 1941
Advocat, etnògraf i escriptor
Fou el segon fill del matrimoni format pel registrador de la propietat de Callosa, Josep Salvà i Pont, natural de Tàrbena, i per Salvadora Ballester i Ballester, de Pedreguer, tots dos propietaris de terres, immobles i rendes. Tenien la casa pairal al carrer de Sant Francesc, i una casa de camp a la partida rural de Margequivir, entre moltes altres. Aquesta extracció socioeconòmica, evidentment, condicionà la personalitat i la vida del jove, fet al qual cal afegir que es crià com a fill únic perquè la germana que l’havia precedit, Carme, havia mort ja en el 1875.
Al poble natal realitza els estudis primaris, i el 1895 ingressa com a alumne intern al prestigiós col·legi jesuïta de Sant Doménec d’Oriola, centre on cursa de forma ben profitosa els estudis de batxillerat. És en aquesta etapa d’adolescència quan Salvà comença a donar mostres de sensibilitat i d’aptituds intel·lectuals, així com del seu gust per la lectura, estimulats per l’atmosfera que es respirava a la casa paterna, on disposava ja d’una biblioteca respectable que augmentà al llarg de la seua existència. Finalitzats els estudis mitjans, el jove Salvà es trasllada a Madrid per matricular-se en la Facultat de Dret, on obtingué la llicenciatura el 1907.
En tornar a Callosa amb el títol sota el braç, comença a introduir-se en els cenacles i tertúlies que solien freqüentar les persones il·lustrades del poble. És evident que Salvà no tenia cap necessitat econòmica que l’obligara a viure de l’advocacia, exercida només de forma tangencial i fins i tot renunciant a la percepció de les minutes. El prestigi social el portà al càrrec de jutge municipal del poble durant un breu període. Adolf Salvà anava relegant la seua professió oficial per poder dedicar-se no sols a l’administració dels múltiples interessos patrimonials de la família, sinó també a la seua gran passió: la lectura, l’estudi, l’escriptura i la recerca relacionada amb els més variats aspectes de la història, la cultura i el folklore valencians, singularment de Callosa d’en Sarrià i comarca.
A Callosa estant, Adolf contrau matrimoni amb l’alteana Anna Maria Beneyto i Rostoll, germana del marqués de Campoalegre i cunyada de Josep Jorro i Miranda, comte d’Altea i capitost destacat del conservadorisme comarcal. Fruit d’aquell matrimoni van nàixer quatre fills: Josep, Joan, Carme i Pepita. Alhora, Adolf Salvà es queda vidu el 1915 i comencen a aparéixer-li els primers símptomes de la diabetis, la malaltia que el conduiria a la mort. En 1918 es casa en segones núpcies amb la seua paisana callosina Francesca Pérez i Savall, amb qui tingué un cinqué fill anomenat Adolf, que perd la vida als déneu anys, el 1939, en accident, molt poc temps abans que morira també Joan, un dels fills del primer matrimoni. Aquella amalgama de fets dramàtics repercutiren en la personalitat de l’autor, en qui, com més va més s’accentuen els trets ombrívols. L’interés per seguir de prop el procés formatiu dels seus fills el dugué a traslladar-se primer a Alacant, on cursaren el batxillerat, i després a València, on realitzaren els estudis de Dret. En aquesta darrera ciutat s’instal·là el 1929 i hi romangué fins a la fi de la Guerra Civil, moment en què tornà al poble de manera definitiva.
El decenni viscut a València fou molt profitós per a l’autor, en la mesura que li permeté accedir als fons arxivístics i bibliotecaris més importants de la ciutat, impulsat per la vocació investigadora. Les recerques li proporcionaren una gran quantitat de dades imprescindibles per a dur a bon port un vell projecte que ja havia rumiat des de l’any 1910: escriure una història del seu poble amb el màxim d’erudició i rigor. Aquest projecte s’esdevenia una realitat pel març de 1936, data del pròleg, tot i que no arribà a veure la llum fins al 1960 en ser recuperat per l’Instituto de Estudios Alicantinos amb el títol La villa de Callosa de Ensarriá. Monografía histórica documentada, en dos volums.
Adolf Salvà Ballester és conegut per les diverses obres de caire històric i etnogràfic que elaborà al llarg d’una vida no massa llarga. Dissortadament, només va veure publicat un treball just abans de morir: la Sedición del año 1693 en el Reino de Valencia. Arrere quedava una respectable vida social i cultural encetada al Centre de Cultura Valenciana a partir de 1929, institució en què coincideix i col·labora amb un altre erudit i folklorista de la mateixa comarca: l’alteà Francesc Martínez, director de número del Centre de Cultura. Tots dos desplegaren una tasca important al si de la Secció d’Etnografia i Folklore, de la qual Martínez fou president i Salvà secretari. Precisament, per acord d’aquesta secció del 2 d’abril de 1936, Adolf Salvà fou nomenat ponent per a portar a terme un estudi monogràfic sobre les festes de moros i cristians, treball que realitzà al llarg del trienni de 1936 a 1939, en plena guerra, i que va poder presentar i llegir en una de les sessions del curs 1940-1941. Aquest estudi fou publicat també pòstumament per l’Instituto de Estudios Alicantinos, amb el títol de Bosqueig històric i bibliogràfic de les festes de moros i cristians (1958).
L’estada a València també li permeté relacionar-se amb els membres de Societat Castellonenca de Cultura, en el butlletí de la qual publicà dos articles sobre Jaume Roig (1934) i sobre els moriscos valencians (1935).
Acabada la guerra, ja prou minvat de salut a causa de la diabetis, retornà definitivament a Callosa. El 2 de setembre de 1940, l’Ajuntament del seu poble acordà nomenar-lo cronista honorari de la vila. Així mateix, el 25 de gener de 1941 prenia possessió a València del càrrec de director de número del Centre de Cultura Valenciana, amb el qual culminava la seua carrera al si de la institució.
Ja hem vist que és de manera pòstuma que alguns dels seus estudis històrics i de costums passen per les premses. L’obra escrita d’Adolf Salvà és suficientment àmplia i variada, tot i que només una part molt reduïda ha estat editada i no sempre en les condicions òptimes. Pensem ara en l’exhaurit De la marina i muntanya (folklore), a cura de Rafael Alemany, obra en la qual fa un recull de supersticions, jocs, rituals, festes, romanços, cobles, cançons i altres manifestacions de la cultura popular recollides entre 1932-1939 al seu i altres pobles de la rodalia marinera, editades en 1988 per l’Institut d’Estudis Juan Gil-Albert d’Alacant. Va deixar altres treballs manuscrits sobre història, lingüística, literatura, etnologia i bibliografia, a més de diverses traduccions al castellà i al valencià d’obres d’altres autors.
El Catálogo de impresos de la biblioteca privada Adolfo Salvá Ballester (2001) ens posa a l’abast una descripció completa del fons llibresc d’aquest personatge. En total són unes 1.600 referències bibliogràfiques i 2.000 volums sobre les matèries més variades, amb exemplars compresos entre els segles XVI i XX i premsa del XIX i del XX: hi destaquen, pel nombre, les referides a biografies, dret, història, Església, literatura en diverses llengües i etnografia. Els familiars van tindre la cura exquisida de preparar aquest catàleg, a més de gestionar de la millor manera possible l’herència cultural de tan il·lustre callosí. Actualment té un carrer dedicat a Callosa.
Autoria: Òscar Pérez Silvestre
Adolf Salvà Ballester
Bibliografia
Llibres
Carlos García i Joaquín Ronda. Catálogo de impresos de la biblioteca privada Adolfo Salvá Ballester, Callosa d’En Sarrià. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, 2001.
José Vicente Pérez Puigcerver. La figura i l'obra d'Adolf Salvà Ballester a l'Educació Primària, recerca i aplicacions didàctiques (TFG). Alacant: 2015.
Capítols de llibres
Rafael Alemany. «L’autor i l’obra (introducció)», a: Adolf Salvà Ballester. De la marina i muntanya: folklore. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, 1988, p. 20-37.
Balaguer i Pasqual, Enric. «Pròleg», a: Adolf Salvà i Ballester. De la marina i muntanya: folklore. Alacant: Institut d’Estudis Juan Gil-Albert, 1988, p. 11-18.
Articles en publicacions periòdiques
Baldaquí Escandell, Josep Maria. «El Llegat d'Adolf Salvà» a: L'Aiguadolç, núm. 8, 1989, p. 87-90.
Adolf Salvà Ballester
Enllaços relacionats
Recursos en línia de l'Arxiu de Folklore
Recursos en línia de l'Arxiu de Folklore
http://rondcat.arxiudefolklore.cat/folkloristes_cercador/folklorista?id=52&locale=ca
José Vicente Pérez Puigcerver (2015): La figura i l'obra d'Adolf Salvà Ballester a l'Educació Primària
José Vicente Pérez Puigcerver (2015): La figura i l'obra d'Adolf Salvà Ballester a l'Educació Primària
http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/47768